Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).
Resultats per a la cerca "apagallums" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amargot, n m
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca morro de porc, n m sin. compl.
- ca amargall, n m alt. sin.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca apagallums gros, n m alt. sin.
- ca apagallums grossos, n m pl alt. sin.
- ca barba cabruna, n f alt. sin.
- ca cuixa de dona, n f alt. sin.
- ca herba amargant, n f alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- ca pom de moro, n m alt. sin.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca margot, n m var. ling.
- nc Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angelets, n m pl
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca collons de gall, n m pl alt. sin.
- ca dent de lleó, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca pixacans, n m pl alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
- ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoina, n f var. ling.
- nc Taraxacum F.H. Wigg.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bufallums, n m sin. compl.
- ca matallums, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citró ver, n m alt. sin.
- ca martibet, n m alt. sin.
- ca matallum, n m alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravenell bord, n m alt. sin.
- ca ravenell groc, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
- ca ravenissa groga, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca martibert, n m var. ling.
- ca martivert, n m var. ling.
- ca mata llums, n m var. ling.
- ca ravanell bord, n m var. ling.
- ca ravanell groc, n m var. ling.
- ca ravanissa, n f var. ling.
- nc Sisymbrium irio L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bastanaga, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca bufanagues, n f pl alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
- ca pastanaguera, n f alt. sin.
- ca pastanagues, n f pl alt. sin.
- ca pastanagueta, n f alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bestenaga, n f var. ling.
- ca bestenaguera, n f var. ling.
- ca besteneguera, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca mastanaga, n f var. ling.
- ca partanaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenagues, n f pl var. ling.
- ca pastenagueta, n f var. ling.
- ca pastinaga, n f var. ling.
- ca pastonaga, n f var. ling.
- ca postenaga, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barballa, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca pa de conill, n m sin. compl.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barball, n m alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca escorconella, n f var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca farfalles, n f pl var. ling.
- nc Scorzonera laciniata L.
- nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca apagallums, n f sin. compl.
- ca lletsó d'ase, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixal de vella, n f sin. compl.
- ca taraxacum, n m sin. compl.
- nc Taraxacum officinale
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- ca camaroja, n f var. ling.
- ca camarroja, n f var. ling.
- ca camoroja, n f var. ling.
- ca flor de xicoina, n f var. ling.
- ca llacsó d'ase, n m var. ling.
- ca lletaïm, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llitsó d'ase, n m var. ling.
- ca relotges, n m pl var. ling.
- ca sicoria, n f var. ling.
- ca xicoina, n f var. ling.
- ca xicoina de prat, n f var. ling.
- ca xicònia borda, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- ca xicoria borda, n f var. ling.
- ca xicòria borda, n f var. ling.
- ca xicoria de burro, n f var. ling.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
- nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca paloma, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- es matacandelas, n m
- fr grande coulemelle, n f
- fr lépiote élevée, n f
- fr nez de chat, n m
- fr parasol, n m
- en parasol, n
- nc Macrolepiota procera
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pastanaga borda, n f
- ca bufanaga, n f sin. compl.
- ca fonollassa, n f sin. compl.
- ca julivert bord, n m sin. compl.
- ca julivert de muntanya, n m sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bastanaga borda, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca carrota borda, n f alt. sin.
- ca juliverdina, n f alt. sin.
- ca julivert de galipau, n m alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca bastonaga borda, n f var. ling.
- ca carota, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- ca safranòria borda, n f var. ling.
- ca sanaòria borda, n f var. ling.
- nc Daucus carota L. subsp. carota
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
