Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "apagallums" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargot, n m
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  amargall, n m alt. sin.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  apagallums gros, n m alt. sin.
  • ca  apagallums grossos, n m pl alt. sin.
  • ca  barba cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  margot, n m var. ling.
  • nc  Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  collons de gall, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixacans, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
  • ca  queixals de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira d'ase, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  dent de lleó, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixals de vella, n m pl alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • nc  Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bufallums, n m sin. compl.
  • ca  matallums, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró groc, n m alt. sin.
  • ca  citró ver, n m alt. sin.
  • ca  martibet, n m alt. sin.
  • ca  matallum, n m alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  ravenell bord, n m alt. sin.
  • ca  ravenell groc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa bledera, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  martibert, n m var. ling.
  • ca  martivert, n m var. ling.
  • ca  mata llums, n m var. ling.
  • ca  ravanell bord, n m var. ling.
  • ca  ravanell groc, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  camaroja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camoroja, n f var. ling.
  • ca  flor de xicoina, n f var. ling.
  • ca  llacsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  lletaïm, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  llicsó de burro, n m var. ling.
  • ca  llitsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  relotges, n m pl var. ling.
  • ca  sicoria, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina de prat, n f var. ling.
  • ca  xicònia borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria borda, n f var. ling.
  • ca  xicoria de burro, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
  • nc  Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  lletsó d'ase, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixal de vella, n f sin. compl.
  • ca  taraxacum, n m sin. compl.
  • nc  Taraxacum officinale

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
paloma paloma

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  paloma, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • es  matacandelas, n m
  • fr  grande coulemelle, n f
  • fr  lépiote élevée, n f
  • fr  nez de chat, n m
  • fr  parasol, n m
  • en  parasol, n
  • nc  Macrolepiota procera

<Enginyeria forestal>

pastanaga borda pastanaga borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  bastonaga borda, n f var. ling.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • ca  sanaòria borda, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>