Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "apagallums" dins totes les àrees temàtiques

barballa barballa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  camaroja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camoroja, n f var. ling.
  • ca  flor de xicoina, n f var. ling.
  • ca  llacsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  lletaïm, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  llicsó de burro, n m var. ling.
  • ca  llitsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  relotges, n m pl var. ling.
  • ca  sicoria, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina de prat, n f var. ling.
  • ca  xicònia borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria borda, n f var. ling.
  • ca  xicoria de burro, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
  • nc  Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  calceta, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja, n f alt. sin.
  • ca  dents de lleó, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de xicoira, n f alt. sin.
  • ca  herba amarga, n f alt. sin.
  • ca  lletissons petits, n m pl alt. sin.
  • ca  lletsó, n m alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lletsó de burro, n m alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  perdigons, n m pl alt. sin.
  • ca  pixallit, n m alt. sin.
  • ca  queixal de vella, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de burro, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de prat, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  camaroja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camoroja, n f var. ling.
  • ca  flor de xicoina, n f var. ling.
  • ca  llacsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  lletaïm, n m var. ling.
  • ca  llicsó, n m var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  llicsó de burro, n m var. ling.
  • ca  llitsó d'ase, n m var. ling.
  • ca  relotges, n m pl var. ling.
  • ca  sicoria, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina de prat, n f var. ling.
  • ca  xicònia borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria borda, n f var. ling.
  • ca  xicoria de burro, n f var. ling.
  • nc  Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
  • nc  Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

dent de lleó dent de lleó

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dent de lleó, n f
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  lletsó d'ase, n m sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  pixallits, n m sin. compl.
  • ca  queixal de vella, n f sin. compl.
  • ca  taraxacum, n m sin. compl.
  • nc  Taraxacum officinale

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, que creix en prats, vores de camps i de camins, etc, sobretot a muntanya. Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives.
Planta de la família de les compostes (Taraxacum officinale), estesa per les regions temperades de l'hemisferi nord, l'arrel de la qual conté taraxerol, colina, inulina, levulosa i pectina. Ha estat emprada com a tònic estomàquic i depuratiu. ((taraxacum))
paloma paloma

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  paloma, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • es  matacandelas, n m
  • fr  grande coulemelle, n f
  • fr  lépiote élevée, n f
  • fr  nez de chat, n m
  • fr  parasol, n m
  • en  parasol, n
  • nc  Macrolepiota procera

<Enginyeria forestal>

pastanaga borda pastanaga borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  bastonaga borda, n f var. ling.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • ca  sanaòria borda, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga borda pastanaga borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga borda, n f
  • ca  bufanaga, n f sin. compl.
  • ca  fonollassa, n f sin. compl.
  • ca  julivert bord, n m sin. compl.
  • ca  julivert de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  bastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  carrota borda, n f alt. sin.
  • ca  juliverdina, n f alt. sin.
  • ca  julivert de galipau, n m alt. sin.
  • ca  julivertassa, n f alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  safanòria borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  bastonaga borda, n f var. ling.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  safranòria borda, n f var. ling.
  • ca  sanaòria borda, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. carota

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

rapa de frare rapa de frare

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rapa de frare, n f
  • ca  cugot, n m sin. compl.
  • ca  frare, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  llengua de frare, n f sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  àrum, n m alt. sin.
  • ca  candeleta, n f alt. sin.
  • ca  caputxó de frare, n m alt. sin.
  • ca  cresol, n m alt. sin.
  • ca  cresola, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolet, n m alt. sin.
  • ca  cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
  • ca  cresolets, n m pl alt. sin.
  • ca  cresols, n m pl alt. sin.
  • ca  cugoti, n m alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragontina menor, n f alt. sin.
  • ca  escandalosa, n f alt. sin.
  • ca  frare bec, n m alt. sin.
  • ca  frare cugot, n m alt. sin.
  • ca  frare cugoti, n m alt. sin.
  • ca  frare llec, n m alt. sin.
  • ca  gresolera, n f alt. sin.
  • ca  gresolet, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa (fulla), n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa menor, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  telèfon, n m alt. sin.
  • ca  arum, n m var. ling.
  • ca  cresolet de flare (flor), n m var. ling.
  • ca  cugotí, n m var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  frare cugotí, n m var. ling.
  • ca  llengo de frare, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Arisarum vulgare Targ. Tozz.
  • nc  Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
rapa de frare rapa de frare

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rapa de frare, n f
  • ca  cugot, n m sin. compl.
  • ca  frare, n m sin. compl.
  • ca  fraret, n m sin. compl.
  • ca  llengua de frare, n f sin. compl.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  àrum, n m alt. sin.
  • ca  candeleta, n f alt. sin.
  • ca  caputxó de frare, n m alt. sin.
  • ca  cresol, n m alt. sin.
  • ca  cresola, n f alt. sin.
  • ca  cresolera, n f alt. sin.
  • ca  cresolet, n m alt. sin.
  • ca  cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
  • ca  cresolets, n m pl alt. sin.
  • ca  cresols, n m pl alt. sin.
  • ca  cugoti, n m alt. sin.
  • ca  dragoneta, n f alt. sin.
  • ca  dragontina menor, n f alt. sin.
  • ca  escandalosa, n f alt. sin.
  • ca  frare bec, n m alt. sin.
  • ca  frare cugot, n m alt. sin.
  • ca  frare cugoti, n m alt. sin.
  • ca  frare llec, n m alt. sin.
  • ca  gresolera, n f alt. sin.
  • ca  gresolet, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapa (fulla), n f alt. sin.
  • ca  rapa pudent, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa menor, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  telèfon, n m alt. sin.
  • ca  arum, n m var. ling.
  • ca  cresolet de flare (flor), n m var. ling.
  • ca  cugotí, n m var. ling.
  • ca  farolets, n m pl var. ling.
  • ca  frare cugotí, n m var. ling.
  • ca  llengo de frare, n f var. ling.
  • ca  rapa pudenta, n f var. ling.
  • nc  Arisarum vulgare Targ. Tozz.
  • nc  Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.