Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "apagallums" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barballa, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca pa de conill, n m sin. compl.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barball, n m alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca escorconella, n f var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca farfalles, n f pl var. ling.
- nc Scorzonera laciniata L.
- nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barballa, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca pa de conill, n m sin. compl.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barball, n m alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca escorconella, n f var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca farfalles, n f pl var. ling.
- nc Scorzonera laciniata L.
- nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- ca camaroja, n f var. ling.
- ca camarroja, n f var. ling.
- ca camoroja, n f var. ling.
- ca flor de xicoina, n f var. ling.
- ca llacsó d'ase, n m var. ling.
- ca lletaïm, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llitsó d'ase, n m var. ling.
- ca relotges, n m pl var. ling.
- ca sicoria, n f var. ling.
- ca xicoina, n f var. ling.
- ca xicoina de prat, n f var. ling.
- ca xicònia borda, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- ca xicoria borda, n f var. ling.
- ca xicòria borda, n f var. ling.
- ca xicoria de burro, n f var. ling.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
- nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dent de lleó, n f
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca calceta, n f alt. sin.
- ca cama-roja, n f alt. sin.
- ca dents de lleó, n f pl alt. sin.
- ca enciamets, n m pl alt. sin.
- ca flor de xicoira, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca lletissons petits, n m pl alt. sin.
- ca lletsó, n m alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca lletsó de burro, n m alt. sin.
- ca llumenetes, n f pl alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca perdigons, n m pl alt. sin.
- ca pixallit, n m alt. sin.
- ca queixal de vella, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca xicoia, n f alt. sin.
- ca xicoia de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- ca xicoira de burro, n f alt. sin.
- ca xicoira de muntanya, n f alt. sin.
- ca xicoira de prat, n f alt. sin.
- ca xicoires, n f pl alt. sin.
- ca camaroja, n f var. ling.
- ca camarroja, n f var. ling.
- ca camoroja, n f var. ling.
- ca flor de xicoina, n f var. ling.
- ca llacsó d'ase, n m var. ling.
- ca lletaïm, n m var. ling.
- ca llicsó, n m var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- ca llicsó de burro, n m var. ling.
- ca llitsó d'ase, n m var. ling.
- ca relotges, n m pl var. ling.
- ca sicoria, n f var. ling.
- ca xicoina, n f var. ling.
- ca xicoina de prat, n f var. ling.
- ca xicònia borda, n f var. ling.
- ca xicòria, n f var. ling.
- ca xicoria borda, n f var. ling.
- ca xicòria borda, n f var. ling.
- ca xicoria de burro, n f var. ling.
- nc Taraxacum officinale Weber in F.H. Wigg.
- nc Taraxacum dens-leonis Desf. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca dent de lleó, n f
- ca apagallums, n f sin. compl.
- ca lletsó d'ase, n m sin. compl.
- ca pixacà, n m sin. compl.
- ca pixallits, n m sin. compl.
- ca queixal de vella, n f sin. compl.
- ca taraxacum, n m sin. compl.
- nc Taraxacum officinale
<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca paloma, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- es matacandelas, n m
- fr grande coulemelle, n f
- fr lépiote élevée, n f
- fr nez de chat, n m
- fr parasol, n m
- en parasol, n
- nc Macrolepiota procera
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pastanaga borda, n f
- ca bufanaga, n f sin. compl.
- ca fonollassa, n f sin. compl.
- ca julivert bord, n m sin. compl.
- ca julivert de muntanya, n m sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bastanaga borda, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca carrota borda, n f alt. sin.
- ca juliverdina, n f alt. sin.
- ca julivert de galipau, n m alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca bastonaga borda, n f var. ling.
- ca carota, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- ca safranòria borda, n f var. ling.
- ca sanaòria borda, n f var. ling.
- nc Daucus carota L. subsp. carota
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pastanaga borda, n f
- ca bufanaga, n f sin. compl.
- ca fonollassa, n f sin. compl.
- ca julivert bord, n m sin. compl.
- ca julivert de muntanya, n m sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca bastanaga borda, n f alt. sin.
- ca caps blancs, n m pl alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca carrota borda, n f alt. sin.
- ca juliverdina, n f alt. sin.
- ca julivert de galipau, n m alt. sin.
- ca julivertassa, n f alt. sin.
- ca paraigüets, n m pl alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca bastonaga borda, n f var. ling.
- ca carota, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- ca safranòria borda, n f var. ling.
- ca sanaòria borda, n f var. ling.
- nc Daucus carota L. subsp. carota
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Nota
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rapa de frare, n f
- ca cugot, n m sin. compl.
- ca frare, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca llengua de frare, n f sin. compl.
- ca apagallums, n m alt. sin.
- ca àrum, n m alt. sin.
- ca candeleta, n f alt. sin.
- ca caputxó de frare, n m alt. sin.
- ca cresol, n m alt. sin.
- ca cresola, n f alt. sin.
- ca cresolera, n f alt. sin.
- ca cresolet, n m alt. sin.
- ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
- ca cresolets, n m pl alt. sin.
- ca cresols, n m pl alt. sin.
- ca cugoti, n m alt. sin.
- ca dragoneta, n f alt. sin.
- ca dragontina menor, n f alt. sin.
- ca escandalosa, n f alt. sin.
- ca frare bec, n m alt. sin.
- ca frare cugot, n m alt. sin.
- ca frare cugoti, n m alt. sin.
- ca frare llec, n m alt. sin.
- ca gresolera, n f alt. sin.
- ca gresolet, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca rapa, n f alt. sin.
- ca rapa (fulla), n f alt. sin.
- ca rapa pudent, n f alt. sin.
- ca rapallengua, n f alt. sin.
- ca sarriassa menor, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca telèfon, n m alt. sin.
- ca arum, n m var. ling.
- ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
- ca cugotí, n m var. ling.
- ca farolets, n m pl var. ling.
- ca frare cugotí, n m var. ling.
- ca llengo de frare, n f var. ling.
- ca rapa pudenta, n f var. ling.
- nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
- nc Arum arisarum L. sin. compl.
<Botànica > aràcies>
Nota
- La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.