Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "apartat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva 0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva
  • ca  Manlleu adaptat: esnif (EXEMPLE), interj
  • ca  Manlleu no adaptat: bottoming (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normalitzat: alla prima (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu normalitzat: fanzín (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normalitzat: wicket (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normalitzat: xauarma (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normatiu: amateur (EXEMPLE), adj
  • ca  Manlleu normatiu: esplín (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normatiu: pírcing (EXEMPLE), n m
  • ca  Manlleu normatiu: web (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
Un manlleu és una denominació integrada en una llengua que procedeix d'una altra llengua contemporània.

Per a determinar si un manlleu s'ha d'escriure en lletra rodona o en lletra cursiva en un text determinat, convé valorar, d'una banda, qüestions relatives al manlleu i, de l'altra, qüestions relatives al text:
(a) Amb relació al manlleu: S'han de valorar l'extensió social i la freqüència d'ús.
(b) Amb relació al text: S'han de valorar l'estil, el context comunicatiu, la finalitat i el públic al qual s'adreça.

Com a orientacions generals, però, les convencions més seguides són les següents:
(1) S'escriuen en lletra rodona els manlleus adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: esnif.
(2) S'escriuen en lletra cursiva els manlleus no adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: bottoming.
(3) S'escriuen en lletra rodona els manlleus normatius (recollits en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els manlleus normalitzats (recollits a la Neoloteca del TERMCAT), tant si estan adaptats a l'ortografia catalana com si no.
Ex. 1: (manlleus adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) pírcing, esplín | (manlleus adaptats del TERMCAT) xauarma, fanzín.
Ex. 2: (manlleus no adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) amateur, web | (manlleus no adaptats del TERMCAT) alla prima, wicket.

Nota

  • 1. Per evitar pronúncies errònies dels manlleus no adaptats, el TERMCAT indica amb un codi de dues lletres quina és la llengua de procedència dels manlleus sempre que la pronúncia no coincideixi amb la que en faria un parlant català.
    Ex.: vol-au-vent [fr] (=francès), best-seller [en] (=anglès), haiku [ja] (=japonès).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 3. Podeu consultar els documents de criteris originals, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf) i S'han d'escriure en cursiva els manlleus? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/shan-descriure-cursiva-els-manlleus).
aïllament aïllament

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aïllament, n m
  • ca  temps apartat, n m
  • ca  temps fora, n m
  • es  aislamiento
  • es  tiempo fuera
  • fr  arrêt d'agir
  • fr  isolation
  • fr  isolement
  • en  time out
  • en  time-out

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Definició
Tècnica pedagògica que consisteix a apartar o aïllar de la resta un infant que es porta malament perquè pugui recuperar el control de la seves emocions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  adduir, v tr
  • ca  aportar, v tr sin. compl.
  • es  aducir
  • es  alegar

<Dret processal>

Definició
Presentar, al·legar, oferir o exposar {una prova, una raó o un argument}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat va adduir diverses proves en defensa de l'acusat.

    Ex.: Quan es fa una denúncia, és important aportar totes les proves de què es disposi.
admitància admitància

<Maquinària i materials elèctrics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • fr  admittance
  • en  admittance

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

admitància admitància

<Química > Química analítica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de química analítica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. 252 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0224-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • es  conductancia aparente
  • en  admittance
  • en  apparent conductance

<Química > Química analítica>

Definició
Magnitud que mesura la facilitat amb què un corrent elèctric altern circula per un circuit i que és la inversa de la impedància.
admitància admitància

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  admitància, n f
  • ca  conductància aparent, n f sin. compl.
  • es  admitancia
  • fr  admittance
  • en  admittance

<Energia solar>

Definició
Relació entre la intensitat i la tensió en un circuit de corrent altern.

Nota

  • Inversa de la impedància.
afaitat afaitat

<Imatge personal > Perruqueria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  afaitat, n m
  • es  afeitado

<Imatge personal > Perruqueria>

Definició
Resultat d'afaitar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  amartar, v intr
  • es  amartizar, v intr
  • en  land on Mars, to, v intr

<Astronàutica>

Definició
Aterrar a Mart.
angle aparent angle aparent

<Física>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  angle aparent, n m
  • es  ángulo aparente

<Física>

angle de depressió aparent angle de depressió aparent

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  angle de depressió aparent, n m
  • es  ángulo de depresión aparente
  • en  apparent depression angle
  • sbl  e

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Angle vertical en el pla principal format per l'eix òptic del sensor i l'horitzó aparent.

Nota

  • 1. Matemàticament, l'angle de depressió aparent s'expressa com a
    <Vegeu imatge>,
    on dh és la distància del punt principal a l'horitzó aparent.

    2. L'angle de depressió aparent és complementari de l'angle de depressió de l'horitzó.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8