Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "apassionat" dins totes les àrees temàtiques

actitud passional actitud passional

<Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  actitud passional, n f

<Neurologia>

Definició
Qualsevol de les positures histriòniques dels histèrics.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato, n m

<Dret penal>

assassinat assassinat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

assassinat assassinat

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato
  • en  murder

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a matar una persona amb traïdoria, o bé per preu, recompensa o promesa, mitjançant inundació, incendi, verí o explosiu, amb premeditació coneguda, o amb encrueliment augmentant el dolor de la víctima.
assassinat assassinat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato
  • fr  meurtre
  • en  murder

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definició
Homicidi comès amb traïdoria, acarnissament o per una recompensa.

Nota

  • Segons l'element contextual, l'assassinat pot constituir un crim contra la humanitat, un crim de guerra o un acte de genocidi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a cometre un homicidi qualificat per la concurrència de les circumstàncies que fixen les lleis penals.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • (De 'assassinar' i aquest de 'assassí', de l'àrab hassasî, 'bevedor d'haixix', pres del nom que reberen els seguidors de la secta islàmica nizària, que cometien assassinats sota els efectes de l'haixix.)
  • L'assassinat és regulat per l'article 139 del Codi penal (CP). En el dret vigent, aquestes circumstàncies són tres: l'execució del fet amb traïdoria, per preu, recompensa o promesa, i l'acarnissament. La concurrència de qualsevol d'aquestes circumstàncies converteix l'homicidi en assassinat.
    El terme assassinat prové de la paraula àrab hassasî, denominació amb la qual a l'època de les croades es designava els membres d'una secta musulmana establerta a l'actual Líban que assaltava i saquejava els campaments cristians.
    El primer text jurídic occidental on apareix la paraula assassí són Las Siete Partidas. No obstant això, i amb independència del nomen iuris assassinat, la idea que certes formes d'homicidi mereixen un tractament més sever es pot trobar en èpoques encara més llunyanes, concretament, a la Lex Cornelia de sicariis et veneficis romana i a la figura del mord aplicada en el dret germànic.
    Al llarg de la història, el nombre i el contingut de les circumstàncies de l'assassinat han anat variant segons les èpoques i els ordenaments jurídics, unes diferències que encara es mantenen avui. De fet, fins a l'entrada en vigor del CP del 1995 també constituïen assassinat en dret espanyol (art. 406 CP del 1973) els homicidis comesos mitjançant inundació, incendi, verí o explosiu, o bé amb premeditació coneguda. En alguns països com ara Itàlia, la figura no existeix com a tal, sinó que només es determinen formes qualificades d'homicidi. En canvi, a Alemanya és força elevat el nombre de circumstàncies que converteixen l'homicidi en assassinat. La figura també existeix en el dret francès i en els sistemes jurídics angloamericans.
    Des del punt de vista doctrinal, hi ha unanimitat a considerar que el bé jurídic que es pretén protegir amb el càstig de l'assassinat és la vida humana independent. Atès que l'assassinat es construeix a partir de la figura de l'homicidi, són traslladables al primer delicte els aspectes problemàtics del segon, sobretot els relatius a l'inici i la fi de la vida humana independent i a la imputació del resultat mortal a la conducta del subjecte actiu.
    La pena agreujada de l'assassinat respecte del tipus bàsic d'homicidi es justifica, majoritàriament, en el cas de la traïdoria, pel debilitament dels mitjans de defensa de la víctima, en el cas del preu, la recompensa o promesa, per la baixesa de mòbils que es manifesta en aquell que està disposat a matar per diners, i, en el cas de l'acarnissament, per la major lesivitat de la conducta i per la greu afectació a la dignitat de la víctima que comporta l'augment deliberat i inhumà del seu dolor. No obstant això, en el cas de la traïdoria i de l'acarnissament algunes posicions doctrinals i jurisprudencials justifiquen l'agreujant prenent com a base certs trets de la personalitat de l'autor que es manifesten en el fet, com són la covardia en el primer cas (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 27.12.1988, ponent: Puerta Luis) i el sadisme, en el segon. Aquestes explicacions, però, s'apropen perillosament al dret penal d'autor com, de fet, succeeix en el cas del preu, en què el fonament de l'agreujant es vincula a la cobdícia del subjecte.
    Des del punt de vista objectiu, es discuteix la possibilitat que l'assassinat pugui cometre's en comissió per omissió. La doctrina que considera que és possible en el cas del preu, està dividida pel que fa a l'acarnissament i nega majoritàriament la comissió per omissió en el cas de la traïdoria.
    Des del punt de vista subjectiu, el delicte d'assassinat requereix dol, per bé que no hi ha acord doctrinal sobre si només és típic el dol directe o si també ho és el dol eventual. El Tribunal Suprem, en algunes resolucions, requereix dol directe respecte de les circumstàncies qualificants, però admet el dol eventual pel que fa al resultat de mort (STS del 3.6.2002, ponent: Bacigalupo Zapater).
    En la doctrina, es discuteix si cal considerar l'assassinat una simple modalitat agreujada d'homicidi, o si s'ha d'entendre que es tracta d'un tipus penal autònom. D'aquesta qüestió en depèn la solució de certs aspectes relatius a la participació delictiva, en especial, la possibilitat de trencar la unitat del títol d'imputació i condemnar només per homicidi certs partícips. La doctrina majoritària considera que, en principi, es pot condemnar el partícip per assassinat en aquells casos en què tingui coneixement de la concurrència d'alguna de les circumstàncies qualificants en el fet principal. En els casos en què desconegui aquesta circumstància, només se'l podrà condemnar per homicidi (STS del 2.1.2003, ponent: Jiménez Villarejo). La major gravetat de l'assassinat respecte de l'homicidi es pot apreciar en la sanció que el CP fixa per a aquestes infraccions. Així, la pena de presó de deu a quinze anys assignada a l'homicidi es converteix en una pena de quinze a vint anys en el cas de l'assassinat, una sanció que pot arribar a ser de vint a vint-i-cinc anys quan en l'assassinat concorren dues o més de les circumstàncies establertes per l'article 139 (alguns autors parlen en aquest cas d'assassinat qualificat).
    Alguns sectors doctrinals critiquen durament el règim penològic previst per a aquest delicte i el consideren desproporcionat. És molt qüestionable el fet que circumstàncies que, quan concorren en altres delictes porten, com a màxim, a reduir el marc penal inicial a la meitat superior, en el cas dels delictes contra la vida puguin afegir fins a deu anys de presó a la pena inicialment fixada per al tipus bàsic d'homicidi. L'article 141 del CP declara la punibilitat de la conspiració, provocació o proposició d'assassinat, per a les quals fixa una pena inferior en un o dos graus a la sanció establerta per al delicte consumat. Quan l'assassinat el cometen membres de bandes armades o d'organitzacions terroristes sembla que l'article 139 del CP s'haurà de veure desplaçat per l'article 572.1.1 del CP, que estableix una pena més greu (de vint a trenta anys de presó), per al cas en què els subjectes esmentats causin la mort d'una persona. Aquesta afirmació es basa en el principi d'alternativitat de l'article 8.4 del CP.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato

<Dret>

Definició
Acció d'assassinar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cometre un assassinat.
  • Ex.: Temptativa d'assassinat.
estampir estrènyer estampir estrènyer

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estampir estrènyer, v tr
  • es  aprisionar, v tr
  • fr  attacher, v tr
  • fr  fixer, v tr
  • en  nip, to, v tr
  • de  befestigen, v tr
  • de  festklemmen, v tr

<Enginyeria>

estat passional estat passional

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estat passional, n m
  • es  estado pasional

<Dret penal>

Definició
Estat en què la persona té dificultat per a dominar-se, a causa de la influència d'una emoció o d'una passió.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En dret penal, l'estat passional és una circumstància atenuant prevista en l'article 21.3 del Codi penal (CP): el subjecte obra «per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional d'importància semblant». Es tracta d'un estat en què el subjecte té una dificultat «per a dominar els impulsos, que en realitat no és altre que la capacitat del subjecte per a valorar la licitud de la conducta i de sotmetre la seva actuació als resultats de tal valoració» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). Així, doncs, el fonament de l'atenuant és la disminució de la imputabilitat del subjecte.
    L'arravatament és un estat passional que té la naturalesa de l'emoció, mentre que l'obcecació respon a la naturalesa de la passió. Els «altres estats passionals» poden adoptar formes més pròximes a l'un o a l'altra. S'ha volgut veure en els «altres estats passionals» una clàusula per a tornar a donar cabuda a aquells atenuants que van ser derogats per la reforma de la Llei orgànica 8/1983, de 25 de juny, concretament, la vindicació d'una ofensa greu, la provocació o amenaça prèvia i els motius altruistes o patriòtics (art. 9, paràgrafs cinquè, sisè i setè, CP del 1973); i així s'ho planteja també la jurisprudència (STS del 19.1.2006, ponent: Martínez Arrieta). No obstant això, una interpretació d'aquesta mena no és admissible, perquè els antics atenuants, ara derogats, no es poden equiparar en si mateixos als estats passionals i tan sols poden donar lloc a l'apreciació d'aquest atenuant en cas que provoquin efectivament un estat passional en el subjecte.
    Per a apreciar l'atenuant d'estat passional, la jurisprudència exigeix els requisits següents: en primer lloc, que el subjecte experimenti una situació de còlera o ímpetu passional que redueixi, i limiti, les facultats mentals del subjecte actiu del delicte, de manera que es vegin reduïts de manera important els seus frens inhibitoris. En segon lloc, cal que la situació emocional provingui d'un estímul exterior poderós. El caràcter poderós de l'estímul s'ha de jutjar des d'una perspectiva objectiva. En tercer lloc, cal que l'estímul no provingui de «circumstàncies no reprovables per les normes socioculturals de convivència». I en quart lloc, hi ha d'haver una relació de causa-efecte entre l'estímul i la reacció (STS del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). El tercer requisit resulta discutible, ja que en l'estat passional és rellevant constatar la disminució de la imputabilitat en el moment de la comissió del fet i no si els motius que provoquen tal estat són o no correctes.
    Cal destacar que l'estat passional ha de provocar la disminució de les facultats intel·lectives o volitives, però sense arribar a anul·lar-les. En cas que s'arribi a produir l'anul·lació o la intensa reducció de la imputabilitat, la jurisprudència entén que s'ha d'apreciar un eximent de trastorn mental transitori, que s'hauria d'apreciar com a complet o incomplet respectivament (STS del 4.11.2002, ponent: Sánchez Melgar).
    Una relació complexa d'articular és la que hi ha entre l'atenuant d'estat passional i l'embriaguesa. Respecte a aquesta qüestió, la jurisprudència considera que, en el cas que tinguin l'origen en fets diversos, ambdues circumstàncies són compatibles i, per tant, es poden apreciar al mateix temps, mentre que en el cas que la reacció passional es degui precisament a la intoxicació etílica no es poden apreciar ambdues (STS del 28.11.1996, ponent: Móner Muñoz). D'altra banda, la jurisprudència considera incompatible apreciar l'estat passional amb el trastorn mental transitori, l'alienació o la por insuperable. L'apreciació d'un estat passional tampoc no és compatible amb la baralla tumultuària mútuament acceptada (STS del 8.11.2005, ponent: Monterde Ferrer).
estat passional estat passional

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  estat passional, n m
  • es  estado pasional, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>