Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aprofitament" dins totes les àrees temàtiques

aprofitament comunal aprofitament comunal

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament comunal, n m
  • es  aprovechamiento comunal, n m

<Dret administratiu>

aprofitament comunal aprofitament comunal

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  aprofitament comunal, n m
  • es  aprovechamiento vecinal

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Benefici de què gaudeixen els membres d'una determinada comunitat local i que els permet d'aprofitar-se dels béns comunals.
aprofitament d'aigües aprofitament d'aigües

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament d'aigües, n m
  • es  aprovechamiento de aguas, n m

<Dret administratiu>

aprofitament d'aigües aprofitament d'aigües

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament d'aigües, n m
  • es  aprovechamiento de aguas

<Dret>

Definició
Dret d'usar o consumir una part o la totalitat d'unes aigües públiques o privades que corren o són estancades.
aprofitament de boscs i pasturatges aprofitament de boscs i pasturatges

<Dret>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament de boscs i pasturatges, n m
  • es  aprovechamiento de bosques y pasturajes

<Dret>

Definició
Cessió obligatòria i gratuïta, calculada en relació amb l'aprofitament general del sector on es troba la finca, que han de realitzar els propietaris de terrenys urbanitzables.
aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament de circumstàncies de lloc, temps o auxili de persones, n m
  • es  aprovechamiento de las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas

<Dret penal>

Definició
Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 22.2n del Codi penal (CP) estableix aquesta circumstància. Per a apreciar aquest agreujant cal que, com a resultat de l'aprofitament de les circumstàncies esmentades pel subjecte actiu del delicte, quedi debilitada la defensa de la víctima o que es faciliti la impunitat de la persona que comet el delicte.
    Amb la redacció actual d'aquesta circumstància, sembla que l'òrgan legislador del 1995 hagués volgut mantenir en certa manera els històrics agreujants de despoblat, nocturnitat, quadrilla i auxili de gent armada o persones que assegurin o proporcionin la impunitat, adequant-les, però, a l'època actual i salvant molts dels problemes aplicatius que comportava la rigidesa d'aquestes figures.
    El fonament d'aquest agreujament és doble. D'una banda, algunes conductes s'han d'agreujar per la major dificultat que certes circumstàncies comporten per a la defensa de la víctima, ja sigui perquè el lloc o el moment escollits per a l'execució delictiva fan gairebé impossible obtenir auxili de terceres persones, o bé perquè la defensa és greument debilitada pel nombre d'agressors. Aquest fonament vincula aquest agreujant a la idea de més perillositat de la conducta -més antijuridicitat-, la qual cosa la fa molt propera a altres circumstàncies, com ara la traïdoria o l'abús de superioritat. El segon fonament d'aquesta circumstància sembla raure en la major dificultat per a la persecució dels culpables del delicte, que es pot derivar del fet que aquest es cometi en certs llocs, moments o amb l'auxili d'altres persones. Aquest fonament -que també sembla que es troba darrere l'agreujant de disfressa- resulta molt qüestionable perquè és impossible vincular-lo a categories com ara l'antijuridicitat o la culpabilitat. A més, hom pot discutir si és legítim agreujar la pena a la persona que delinqueix per no facilitar a les instàncies encarregades de la persecució penal l'exercici de les seves funcions, una cosa que ni li és exigible ni tampoc agreuja la lesivitat del seu comportament.
    Pel que fa a les circumstàncies de lloc, no és imprescindible -com succeïa amb l'antic despoblat- que el delicte es cometi en un lloc solitari allunyat dels centres de població, sinó que la dada fonamental sembla que és la impossibilitat que la víctima pugui obtenir l'auxili de terceres persones (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.7.1998, ponent: Moner Muñoz), juntament amb la dificultat que hi hagi testimonis del fet.
    Pel que fa a les circumstàncies de temps, alguns autors consideren que no només cal interpretar-les amb un criteri cronològic (com succeïa amb l'antiga nocturnitat), sinó també amb altres criteris, com ara el fet que el delicte es cometi després d'una catàstrofe, la qual cosa porta a entendre que l'article 22.2n del CP també inclou l'antic agreujant de comissió del delicte amb motiu d'incendi, naufragi o una altra calamitat o desgràcia.
    Quant a l'aprofitament de l'auxili de persones, el fonament de l'agreujament sembla que és únicament la major dificultat de defensa per part de la víctima, encara que alguns autors consideren que també s'inclouen en aquesta circumstància els casos en què l'autor únic gaudeix del suport de terceres persones per a obtenir la impunitat.
    El CP no concreta el nombre de persones necessari, un element que ha de determinar el jutge o jutgessa en cada cas atenent a la ràtio de la circumstància. La idea d'aprofitament en què es basa la redacció de la circumstància sembla que n'exclou l'aplicació en els casos en què el lloc, el moment o l'auxili no han estat buscats amb una certa reflexió per part del subjecte actiu. Atesa la seva naturalesa objectiva, la circumstància és aplicable als partícips que en tinguin coneixement (art. 65.2 CP), per bé que sembla que aquesta aplicació no ha de ser possible, ja que comportaria un ne bis in idem en el cas de partícips l'única aportació dels quals és, precisament, debilitar la defensa de la víctima o facilitar la impunitat de l'autor o autora.
aprofitament de fusta aprofitament de fusta

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament de fusta, n m
  • es  aprovechamiento maderero, n m
  • fr  exploitation du bois, n f
  • fr  exploitation forestière d'abattage et débusquage, n f
  • en  timber harvesting, n
  • en  timber production, n

<Enginyeria forestal>

aprofitament de fustes, llenyes i escorces aprofitament de fustes, llenyes i escorces

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament de fustes, llenyes i escorces, n m

<Dret ambiental>

Definició
V.: aprofitament forestal n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
aprofitament de pastures aprofitament de pastures

<Dret ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament de pastures, n m

<Dret ambiental>

Definició
V.: aprofitament forestal n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
aprofitament forestal aprofitament forestal

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament forestal, n m
  • ca  explotació forestal, n f sin. compl.
  • es  aprovechamiento forestal, n m
  • fr  exploitation forestière, n f
  • fr  exploitation forestière, n f
  • en  forestry production, n
  • en  logging, n

<Enginyeria forestal>