Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aprofitament" dins totes les àrees temàtiques

aprofitament per torns aprofitament per torns

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament per torns, n m
  • es  aprovechamiento por turnos, n m

<Dret civil>

aprofitament per torns aprofitament per torns

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  aprofitament per torns, n m
  • es  aprovechamiento por turno, n m
  • fr  plan multi-location, n m
  • en  holiday ownership, n
  • en  time ownership, n
  • en  time share, n
  • en  time-sharing, n
  • de  Timesharing, n n

<Turisme > Allotjament>

Definició
Modalitat d'allotjament en què una persona adquireix el dret d'ús exclusiu d'un allotjament durant un nombre de setmanes cada any, generalment d'una a tres.
aprofitament per torns de béns immobles aprofitament per torns de béns immobles

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament per torns de béns immobles, n m
  • ca  multipropietat, n f sin. compl.
  • es  aprovechamiento por turnos de bienes inmuebles
  • es  multipropiedad

<Dret civil>

Definició
Modalitat d'allotjament en què una persona adquireix el dret d'ús exclusiu d'un allotjament de vacances durant un nombre determinat de setmanes a l'any; com a mínim, d'una.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El dret d'aprofitament per torns de béns immobles està regulat per la Llei 42/1998, sobre drets d'aprofitament per torns de béns immobles d'ús turístic i normes tributàries, de l'Estat, que atribueix a la persona titular del dret la facultat de gaudir, amb caràcter exclusiu i durant un període específic de cada any, d'un allotjament susceptible de ser utilitzat de manera independent pel fet de tenir sortida pròpia a la via pública o a un element comú de l'edifici al qual està integrat. A més, ha d'estar dotat permanentment del mobiliari adequat per a la finalitat que es pretén i s'han de prestar els serveis complementaris (art. 1.1).
    El règim d'aprofitament per torns pot recaure únicament sobre un edifici, conjunt immobiliari o sector d'aquests diferenciat arquitectònicament. Tots els allotjaments independents que l'integrin han d'estar sotmesos al règim jurídic esmentat, amb l'excepció corresponent dels locals i, el nombre d'allotjaments és, com a mínim, de deu (art. 1.2). No obstant això, es permet que un mateix conjunt immobiliari estigui subjecte a la vegada a un règim de drets d'aprofitament per torns i a una altra mena d'explotació turística, sempre que els drets d'aprofitament per torns recaiguin sobre allotjaments concrets i per a períodes determinats.
    El període anual d'aprofitament no pot ser inferior a set dies consecutius i, en tot cas, dins un mateix règim, els torns han de tenir la mateixa durada. A més, s'ha de reservar un període per tal que es puguin efectuar les reparacions oportunes, la neteja i altres serveis que no pot ser inferior a set dies per a cada allotjament subjecte al règim (art. 1.3).
    És important destacar que es tracta d'un dret de gaudi sobre cosa aliena, que no té res a veure amb la propietat. Així, l'article 1.4 estableix que el dret d'aprofitament per torns no es pot vincular en cap cas a una quota indivisa de la propietat, ni denominar-se multipropietat, ni de qualsevol altra manera que contingui la paraula propietat.
    Cadascun dels drets reals d'aprofitament per torns grava en conjunt la propietat total de l'allotjament o de l'immoble, segons si està prèviament constituïda o no una propietat horitzontal sobre aquest (art. 1.4, paràgraf tercer). El poder que atorga el dret al seu titular és un dret real, que consisteix a utilitzar amb caràcter exclusiu l'allotjament, i en prohibeix l'alteració i la del mobiliari. En no tractar-se d'un dret personalíssim, permet que puguin ocupar l'allotjament i en gaudeixin tant el titular del dret com una altra persona a la qual el titular hagi transmès el dret, ja sigui de manera onerosa o gratuïta.
    L'adquisició i la transmissió dels drets d'aprofitament són susceptibles d'inscriure's en el Registre de la Propietat (art. 14.1). Igualment, el dret es caracteritza pel fet de ser disponible, cosa que significa que el titular pot disposar lliurement del dret que té sense cap més limitació que les que les lleis estableixin i sense que les transmissions d'aquest dret afectin les obligacions que es deriven del règim (art. 15.1). És un dret transmissible inter vivos o mortis causa, i gravable. L'article 2.1 de la Llei estableix que els poders que atribueix al titular del dret són irrenunciables anticipadament i que tampoc no pot, de manera anticipada, eximir de responsabilitat els qui participen en la situació. D'altra banda, el propietari de l'immoble obté una propietat gravada pels drets d'aprofitament de què es tracti, propietat anomenada nua. Una vegada finalitzen els drets d'aprofitament per torns sobre l'immoble, el propietari recupera la propietat plena i els titulars del dret d'aprofitament per torns no tenen dret a cap compensació (art. 3.2).Els titulars del dret d'aprofitament per torns, a més del dret real sobre la cosa, disposen de drets, connex al principal, a rebre certes prestacions -són drets de crèdit- amb la finalitat de completar el dret definit com a principal. S'inclouen en aquest cas el poder de què disposa el titular per a exigir la prestació de serveis que són necessaris per a poder gaudir de manera plena de l'allotjament, serveis que ha de prestar el titular o una empresa en nom seu. Per tant, el responsable al qual es pot dirigir el titular del dret si el servei no s'ha prestat o s'ha fet de manera incorrecta és el propietari (art. 16).La constitució del règim, regulada per l'article 4 de la Llei, es duu a terme mitjançant una escriptura pública amb l'obligació de fer la inscripció al Registre de la Propietat. A l'escriptura s'ha d'establir l'empresa que presta els serveis, llevat que el propietari manifesti que se'n fa càrrec i els serveis de què es tracta. L'escriptura no es pot atorgar si no hi concorren alguns dels requisits establerts en els articles 4.1 i 4.2 de la Llei; a més (art. 5), hi ha de constar la descripció de la finca i dels edificis que hi hagi, i també la dels serveis comuns. Si la construcció no està acabada, s'hi estableix la data límit d'acabament. També hi ha de constar la descripció de cada allotjament que integri cada edifici, diferenciant-los per números. Al mateix temps, s'estableix el període en què el titular pot disposar de l'allotjament, la quota que correspongui a cada torn en relació amb l'allotjament, si està prèviament constituïda la divisió horitzontal, o en relació amb el total de l'immoble, si no ho està. S'hi ha d'establir, també, el mobiliari i el valor que té, els dies de l'any destinats a la reparació i el manteniment de l'allotjament i el nombre correlatiu de cada aprofitament respecte de cada allotjament. No hi poden faltar els estatus als quals se sotmet el règim d'aprofitament per torns, la retribució dels serveis i, si escau, les despeses de la comunitat, la situació registral, cadastral, urbanística i, si és procedent, turística de l'immoble i, finalment, la durada del règim.La decisió de gravar una propietat per a constituir-la en règim d'aprofitament per torns està en mans del propietari de l'immoble. En principi, si ningú no ha adquirit cap dels drets per aprofitament, són drets reals que graven una cosa pròpia; posteriorment, quan passen a mans de terceres persones, comencen a ser drets reals en cosa aliena. La durada del règim, entesa com el termini en què una propietat pot estar gravada amb aquesta mena d'aprofitament per torns, va des d'un període mínim de tres anys a un període màxim de cinquanta (art. 3), que comencen a comptar des de la data de la inscripció del règim al Registre de la Propietat, si es tracta d'un immoble ja constituït. Si, contràriament, l'immoble està en construcció, el termini comença a comptar des de la inscripció de l'acabament de l'obra. Si el nu propietari decideix transmetre la propietat sobre la qual recau un règim d'aprofitament per torns, el nou propietari té la càrrega establerta. Una vegada s'extingeix el termini pel qual es va constituir la propietat en règim d'aprofitament per torns, aquesta càrrega s'extingeix automàticament i el propietari recupera la propietat plena.El propietari de l'immoble pot resoldre el contracte quan el titular del dret d'aprofitament no paga les quotes degudes en relació amb els serveis prestats durant un any, com a mínim, una vegada el propietari les hi hagi demanades (art. 13.1). No obstant això, l'únic que es resol és el contracte amb uns titulars concrets, però l'allotjament continua amb el règim que tenia ja que aquesta resolució no pot afectar els altres titulars que gaudeixen del mateix immoble en un altre període.D'altra banda, s'ha d'establir la durada del temps d'ocupació anual que té cada titular del dret d'aprofitament per torns d'un allotjament en concret. El període és el que es fixa quan s'estableix el règim amb el propietari de l'immoble. Tot i això, la Llei estableix que el període no pot ser inferior a set dies seguits i que, dins un règim per torns, han de ser tots de la mateixa durada (art. 1.3). Si algú vol gaudir d'un període superior a set dies, l'únic que pot fer és adquirir més d'un torn. S'ha de reservar dins el període anual, un termini de com a mínim set dies, per a dur-hi a terme les oportunes reparacions i el manteniment.Pel que fa a la transmissió, tant es pot predicar del titular del dret d'aprofitament per torns com del propietari de l'immoble. En el primer cas, el segon titular adquireix el dret tal com estava constituït i s'extingeix en el moment en què el primer titular ho hagués establert en el contracte amb el propietari. En el segon cas, si el propietari transmet l'immoble, aquest continua tenint les càrregues que tenia fins llavors. Per a la transmissió de l'immoble no cal forma solemne ni la inscripció en el Registre de la Propietat. Tanmateix, s'ha d'atorgar la transmissió en escriptura pública i llavors es pot registrar. No obstant això, i segons les regles generals del dret civil, l'enregistrament no constitueix sinó que atorga la protecció registral corresponent. Pel que fa a la transmissió dels drets d'aprofitament, si és mortis causa, es regeix per les regles generals però si, per contra, és inter vivos, s'ha de fer de manera obligatòria mitjançant un contracte atorgat per escrit (art. 9.1). El contracte ha d'anar acompanyat d'un fullet informatiu amb caràcter d'oferta vinculant per a la subscripció del contracte, que ha de lliurar qui promogui la transmissió (art. 8.2, paràgraf primer). El contracte pot ser impugnat atenent les regles generals del Codi civil espanyol (art. 1300 i s.) per falta de veracitat en la informació (art. 10.2, paràgraf segon); pot ser resolt en el termini de tres mesos, per la manca d'alguns requisits que la Llei exigeix que contingui o per incompliment d'algunes de les obligacions que la Llei imposa a favor de l'adquirent (art. 10.2 paràgraf primer); se'n pot desistir en el termini de deu dies des que es va formalitzar o des de certs moments relatius a la informació que havia d'haver rebut, al lliure arbitri de l'adquirent (art. 10.1 i 10.2, paràgrafs tercers i quart).Per tal que el titular del dret d'aprofitament per torns adquireixi efectivament el dret, a més del contracte, cal la tradició (art. 609, paràgraf segon, CC). Els titulars dels drets d'aprofitament s'agrupen en una comunitat que es regeix segons el que s'ha establert en l'escriptura de l'immoble de què es tracta (art. 15.4) o, segons el que estableixen els membres de la comunitat.Pel que fa a la modificació del règim que regeix l'aprofitament per torns, es pot fer sempre que hi concorrin el consentiment del propietari registral de l'immoble atorgat en escriptura pública, d'almenys dos terços de la comunitat de titulars dels drets i de l'empresa que hagi assumit la prestació dels serveis, si escau (art. 6.4). L'extinció del règim es produeix quan finalitza el termini pel qual es va establir l'aprofitament per torns, en cas que l'immoble es destruís i per acord en escriptura pública de totes les persones interessades.
  • V. t.: comunitat especial per torns n f
aprofitament rústic aprofitament rústic

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament rústic, n m
  • es  rendimiento rústico

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Aprofitament tipus d'una finca rústica en condicions normals de gestió agrícola, és a dir, sense considerar el valor expectant.
aprofitament tipus aprofitament tipus

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament tipus, n m

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Valor teòric del sòl, expressat en m2 de superfície, que s'utilitza com a unitat de mesura de l'aprofitament urbanístic.
aprofitament tipus aprofitament tipus

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament tipus, n m
  • es  aprovechamiento tipo, n m

<Dret administratiu>

aprofitament urbà aprofitament urbà

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament urbà, n m
  • es  aprovechamiento urbano

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Aprofitament tipus d'una finca que es deriva de la seva posició urbana.
aprofitament urbanístic aprofitament urbanístic

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  aprofitament urbanístic, n m
  • ca  edificabilitat mitjana ponderada, n f sin. compl.
  • es  aprovechamiento urbanístico, n m
  • es  edificabilidad media ponderada, n f

<Dret administratiu > Urbanisme>

Definició
Xifra resultant de ponderar l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que el planejament urbanístic assigna al sòl, i també la densitat de l'ús residencial, expressada en nombre d'habitatges per hectàrea.

Nota

  • La denominació aprofitament urbanístic correspon a la legislació catalana i la denominació edificabilitat mitjana ponderada correspon a la legislació espanyola.
aprofitament urbanístic aprofitament urbanístic

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aprofitament urbanístic, n m
  • es  aprovechamiento urbanístico, n m

<Dret administratiu>

aprofitament urbanístic del sòl aprofitament urbanístic del sòl

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aprofitament urbanístic del sòl, n m
  • es  aprovechamiento urbanístico del suelo
  • en  exploitation
  • en  harvesting

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Possibilitat de lucre privat que resulta de l'edificabilitat i usos permesos per un pla urbanístic.