Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arbitrarietat" dins totes les àrees temàtiques

arbitrarietat arbitrarietat

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad, n f

<Dret administratiu > Posició jurídica de l'Administració>

Definició
Decisió il·legal que adopta un poder públic o una administració pública sense cap justificació, de manera capritxosa.

Nota

  • La Constitució espanyola estableix el principi d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
arbitrarietat arbitrarietat

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad, n f
  • fr  arbitraire, n m
  • en  arbitrariness, n

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

arbitrarietat arbitrarietat

<Dret constitucional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad, n f

<Dret constitucional>

arbitrarietat arbitrarietat

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad, n f
  • en  arbitrariness, n

<01.Conflicte > 02.Actituds davant el conflicte>

Definició
Actitud davant el conflicte que adopta la persona que actua i pren decisions atenint-se a la seva voluntat i capritx abans que a la raó o les lleis.
arbitrarietat arbitrarietat

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  arbitrarietat, n f
  • es  arbitrariedad
  • fr  arbitraire
  • en  arbitrariness

<Lingüística>

Definició
Propietat de les llengües naturals segons la qual no existeix cap motivació intrínseca entre les unitats lingüístiques i les entitats del món a què remeten.

Nota

  • El terme, introduït per Ferdinand de Saussure, s'ha utilitzat sobretot per a indicar que la relació entre el significant i el significat d'un signe lingüístic no depén de la lliure elecció del subjecte, sinó que és purament convencional i immotivada. Aquesta suposada propietat del llenguatge humà ha sigut criticada o, si més no, matisada des dels postulats teòrics de la gramàtica natural i la lingüística cognitiva, segons els quals les llengües sí que presenten un cert grau de motivació i d'iconicitat.