Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arc��" dins totes les àrees temàtiques

àrea de córner àrea de córner

<09 Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  àrea de córner, n f
  • es  área de esquina
  • fr  surface de coin
  • en  corner arc
  • en  corner area

<Esport > 09 Esports de pilota > Futbol>

Definició
Cadascuna de les quatre àrees situades als angles d'un camp de joc.

Nota

  • Les àrees de córner indiquen el lloc des d'on s'ha d'executar un servei de córner.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alacantí, n m
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arçot oleoide, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L. subsp. oleoides (L.) Jahand. et Maire
  • nc  Rhamnus oleoides L. sin. compl.

<Botànica > ramnàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aladern, n m
  • ca  aladern menut, n m alt. sin.
  • ca  arç blanc, n m alt. sin.
  • ca  arç rupícola, n m alt. sin.
  • ca  espina cervina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  granís, n m alt. sin.
  • ca  llampúdol fètid, n m alt. sin.
  • ca  traucaperols, n m alt. sin.
  • ca  trabucaperols, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis
  • nc  Rhamnus infectoria L. var. ling.

<Botànica > ramnàcies>

anastomosi de Béclard anastomosi de Béclard

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anastomosi de Béclard, n f
  • ca  arc raní, n m sin. compl.

<Anatomia patològica>, <Angiologia>, <Cirurgia > Cirurgia vascular>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Anastomosi entre les branques terminals de les artèries ranines dreta i esquerra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  arts, n m pl var. ling.
  • nc  Crataegus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • nc  Crataegus pubescens (Humb., Bonpl. et Kunth) Steud. × C. crus-galli L.
  • nc  Crataegus ×lavallei Hérincq sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  espinalb centreeuropeu, n m alt. sin.
  • ca  espinalb centreuropeu, n m var. ling.
  • nc  Crataegus laevigata (Poir.) DC.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  baia de goji (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arç de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  cambronera, n f alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  oastre d'ase, n m var. ling.
  • nc  Lycium barbarum L.
  • nc  Lycium halimifolium Mill. var. ling.
  • nc  Lycium vulgare Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçalb, n m alt. sin.
  • ca  arços, n m pl alt. sin.
  • ca  arços blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga blanca, n f alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  babuller blanc, n m alt. sin.
  • ca  barçal, n m alt. sin.
  • ca  barçal blanc, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  bolqueret, n m alt. sin.
  • ca  bolquerets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirera, n f alt. sin.
  • ca  cirera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cirerer, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireret de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cirereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espí, n m alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  espinal blanc, n m alt. sin.
  • ca  espinal ver, n m alt. sin.
  • ca  espinalb (fruit), n m alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  espinall, n m alt. sin.
  • ca  espinàs, n m alt. sin.
  • ca  flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
  • ca  garboller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller, n m alt. sin.
  • ca  garbuller de cirereta, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer, n m alt. sin.
  • ca  gaürrer blanc, n m alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  graüll (fruit), n m alt. sin.
  • ca  graüller, n m alt. sin.
  • ca  grenoller, n m alt. sin.
  • ca  iller, n m alt. sin.
  • ca  mallol, n m alt. sin.
  • ca  mallola, n f alt. sin.
  • ca  pollera, n f alt. sin.
  • ca  polls, n m pl alt. sin.
  • ca  pomer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  robeta, n f alt. sin.
  • ca  robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trualler, n m alt. sin.
  • ca  agraüller, n m var. ling.
  • ca  aguller, n m var. ling.
  • ca  angarguller, n m var. ling.
  • ca  argilaga blanca, n f var. ling.
  • ca  arguller, n m var. ling.
  • ca  aspinal, n m var. ling.
  • ca  aspinal blanc, n m var. ling.
  • ca  aspino blanc, n m var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barsal blanc, n m var. ling.
  • ca  baurré, n m var. ling.
  • ca  brabuller, n m var. ling.
  • ca  calarigue, n m var. ling.
  • ca  ciderer de pastor, n m var. ling.
  • ca  craüller, n m var. ling.
  • ca  engarbuller de cirereta, n m var. ling.
  • ca  engarguller, n m var. ling.
  • ca  espinau, n m var. ling.
  • ca  espinaubo, n m var. ling.
  • ca  espinaula, n f var. ling.
  • ca  garanyoner, n m var. ling.
  • ca  gargaller, n m var. ling.
  • ca  garruer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer, n m var. ling.
  • ca  gaurrer blanc, n m var. ling.
  • ca  grauller, n m var. ling.
  • ca  santperemàrtir, n m var. ling.
  • ca  trueller, n m var. ling.
  • nc  Crataegus monogyna Jacq.
  • nc  Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
  • nc  Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota


  • Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
    2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  arç blanc, n m
  • ca  cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  espí blanc, n m sin. compl.
  • ca  espinalb, n m sin. compl.
  • ca  ram de Sant Pere, n m sin. compl.
  • es  espino albar
  • es  espino blanco
  • es  majuelo
  • fr  aubépine
  • en  English hawthorn
  • en  hawthorn
  • nc  Crataegus monogyna

<Botànica>

Definició
Arbust caducifoli de la família de les rosàcies, molt espinós, amb fulles lobades, flors blanques oloroses, disposades en corimbes, i fruits petits, carnosos i vermells, que es fa sovint a les bardisses.

Nota

  • El fruit de l'arç blanc és la cirereta de pastor.