Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cerrell, n m
ca mill blanc, n m alt. sin.
ca panissola, n f alt. sin.
ca peu de gall, n m alt. sin.
ca peu de gallina, n m alt. sin.
ca pota de gall, n f alt. sin.
ca pota de gallina, n f alt. sin.
ca serreig, n m alt. sin.
ca serreig d'arròs, n m alt. sin.
ca serreig de creueta, n m alt. sin.
ca serreig de pota de gall, n m alt. sin.
ca serreig de ribera, n m alt. sin.
ca xereix de pota de gall, n m alt. sin.
ca cerreig, n m var. ling.
ca cerreig d'arròs, n m var. ling.
ca cerreig de creueta, n m var. ling.
ca cerreig de pota de gall, n m var. ling.
ca cerreig de ribera, n m var. ling.
ca sarreig, n m var. ling.
nc Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. oryzoides (Ard.) O. Bolòs et Masclans
nc Echinochloa oryzoides (Ard.) Fritsch sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca cuscús terrestre de les Aru, n m
es cuscús terrestre, n m
fr phalanger gymnote, n m
en Atu Islands cuscus, n
en ground cuscus, n
de Gleichfarbkuskus, n m
nc Phalanger gymnotis

<Mamífers > Diprotodonts > Burràmids>

Nota

El nom específic de les Aru fa referència a un arxipèlag d'Indonèsia, a la mar d'Arafura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca cuscús terrestre de les Aru, n m
es cuscús terrestre, n m
fr phalanger gymnote, n m
en Atu Islands cuscus, n
en ground cuscus, n
de Gleichfarbkuskus, n m
nc Phalanger gymnotis

<Mamífers > Diprotodonts > Burràmids>

Nota

El nom específic de les Aru fa referència a un arxipèlag d'Indonèsia, a la mar d'Arafura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca extradós, n m
es extradós, n m
es trasdós, n m
fr extrados, n m
fr plan extérieur convexe d'une voute, n m
eu arku-atzealde, n
eu arkugainera, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca festa de l'Ofrena, n f
ca festa del Sacrifici, n f
ca festa del Xai, n f
ca Aïdu l-adhà, n m sin. compl.
ca Aïdu l-kabir, n m sin. compl.
ca Aïdu l-qurban, n m sin. compl.

<Religions > Islam>

Definició

Gran festa dels musulmans que commemora el sacrifici d'Abraham i simbolitza el respecte de Déu, la renovació de la fe i el perdó.

Nota

L'Aïd al-kabir és la festa del sacrifici de l'anyell, motiu pel qual també rep el nom de Aïdu l-adhà ('festa del Sacrifici') o Aïdu l-qurban ('festa de l'Ofrena'). Marca el punt culminant, és a dir, el dia central dels sis (o deu) dies, del pelegrinatge a la Meca. És el gran dia de la reunió comunitària, ja sigui a la Ka'ba de la Meca, a la mesquita del poble o de la ciutat, o en família. En tots els països musulmans, després de les pregàries de la vigília i del matí, la gent s'uneix als pelegrins i degollen ritualment un animal, generalment un xai. Una part de la carn es distribueix als pobres, en un acte de caritat, i l'altra part es comparteix amb els parents i els amics. A vegades les celebracions poden durar tres dies i els familiars poden allargar la festa de benvinguda fins al retorn dels pelegrins.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca festa de l'Ofrena, n f
ca festa del Sacrifici, n f
ca festa del Xai, n f
ca Aïdu l-adhà [ar], n m sin. compl.
ca Aïdu l-kabir [ar], n m sin. compl.
es eid al-adha
es fiesta de los sacrificios
es fiesta del cordero
es fiesta del sacrificio
fr aïd al-kabïr
fr aïd el-kebir
fr fête du sacrifice
en Eid al-Adha
en Eid ul-Adha
en Festival of Sacrifice
en Greater Bairam

<Religió > Islamisme>

Definició

Gran festa dels musulmans que commemmora el sacrifici d'Abraham i simbolitza el respecte de Déu, la renovació de la fe i el perdó.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca menjamel de les Aru, n m
es mielero de las Aru
fr méliphage bouffant
en puff-backed honeyeater
de Aruhonigfresser
nc Meliphaga aruensis

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca menjamel de les Aru, n m
es mielero de las Aru
fr méliphage bouffant
en puff-backed honeyeater
de Aruhonigfresser
nc Meliphaga aruensis

<36.024 Ocells > Passeriformes > Melifàgids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca montà -ana, adj
es montano -na, adj
fr montagnard -arde, adj
en montane, adj

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca muntanyenc -a, adj
es montañés -esa, adj
fr montagnard -arde, adj

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ardu" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició