Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "argenter" dins totes les àrees temàtiques
<Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?
- es (pluja) cabelleras, n f pl
- es (pluja) lluvia, n f
- es (serrellet) espumillón, n m
- fr (pluja) cheveux d'anges, n m pl
- fr (serrellet) guirlande argentée, n f
- it (serrellet) nastro, n m
- en (pluja) tinsel icicles, n
- en (serrellet) tinsel, n
- de (serrellet) Lametta, n n
<Equipament de la llar>
Definició
- Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
. L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.
- Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
. Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de serrellet i pluja al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com n'hem de dir en català, de l'espumillón?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/122/).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca acariosi platejada del presseguer, n f
- fr acariose argentée
- en peach silver mite
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acnàter, n m
- ca sanadella de pedrusca, n f alt. sin.
- nc Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv.
- nc Stipa calamagrostis (L.) Wahlenb. sin. compl.
- nc Calamagrostis argentea DC. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acnàter, n m
- ca sanadella de pedrusca, n f alt. sin.
- nc Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv.
- nc Stipa calamagrostis (L.) Wahlenb. sin. compl.
- nc Calamagrostis argentea DC. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- fr non-genré -ée, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, persones agènere).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, adj
- ca de gènere neutre, adj sin. compl.
- es agénero, adj
- es de género neutro, adj
- fr agenre, adj
- fr neutrois, adj
- en agender, adj
- en agendered, adj
- en gender-neutral, adj
- en genderfree, adj
- en genderless, adj
- en neutrois, adj
- en non-gendered, adj
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- El plural de l'adjectiu agènere és agènere (per exemple, grups agènere).
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca agènere, n m, f
- es agénero, n m, f
- fr agenre, n m, f
- en agender, n
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- El plural del substantiu agènere és agèneres (els agèneres, les agèneres).
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agendar, v tr
- es agendar, v tr
- fr agender, v tr
- pt agendar, v tr
- en schedule, to, v tr
<Treball>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>, <Geografia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca agrimensor | agrimensora, n m, f
- ca acanador | acanadora, n m, f sin. compl.
- ca canejador | canejadora, n m, f sin. compl.
- es agrimensor
- fr agrimenseur
- fr arpenteur
- fr arpenteur-géomètre
- en land surveyor
- en surveyor
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>, <Geografia > Ocupacions>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca agrimensor | agrimensora, n m, f
- es agrimensor | agrimensora
- fr arpenteur | arpenteuse
- it agrimensore
- en surveyor
- de Feldmesser | Feldmesserin
- de Landmesser | Landmesserin
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3