Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca argíria, n f
ca argiriasi, n f sin. compl.
ca argirisme, n m sin. compl.
ca argirosi, n f sin. compl.
ca pigmentació argèntica, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>, <Terminologia històrica>

Definició

Coloració grisenca o grisa negrosa de la pell, de les ungles, de la conjuntiva, de la mucosa oral i d'una gran majoria d'estructures de l'organisme, llevat dels nervis i dels músculs, causada per la impregnació d'argent metàl·lic, després de la ingestió prolongada de sals d'argent amb finalitat terapèutica o per l'exposició ocupacional.

Nota

L'argíria medicamentosa va ser relativament freqüent per raó de l'ús de suspensions proteiques d'argent (argirol, protargol), arsfenamina argèntica, nitrat d'argent, etc, amb indicacions terapèutiques actualment obsoletes. Actualment, pot constituir una malaltia ocupacional en treballadors que preparen pells artificials o que tallen o poleixen l'argent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentí, n m
nc Cistus laurifolius L. × C. monspeliensis L.
nc Cistus ×glaucus Pourr. sin. compl.
nc Cistus ×ledon Lam. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentí, n m
nc Cistus laurifolius L. × C. monspeliensis L.
nc Cistus ×glaucus Pourr. sin. compl.
nc Cistus ×ledon Lam. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentís, n m pl
ca estepa borda, n f alt. sin.
nc Cistus laurifolius L. × C. salviifolius L.
nc Cistus ×costei E.G. Camus sin. compl.
nc Cistus ×pechii Pourr. ex Rouy et Foucaud var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentís, n m pl
ca estepa borda, n f alt. sin.
nc Cistus laurifolius L. × C. salviifolius L.
nc Cistus ×costei E.G. Camus sin. compl.
nc Cistus ×pechii Pourr. ex Rouy et Foucaud var. ling.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentís, n m pl
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa crespa, n f alt. sin.
ca estepa rulla, n f alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca ajocasapos, n m/f var. ling.
nc Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argentís, n m pl
ca estepa, n f alt. sin.
ca estepa crespa, n f alt. sin.
ca estepa rulla, n f alt. sin.
ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
ca ajocasapos, n m/f var. ling.
nc Cistus crispus L.

<Botànica > cistàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca argentació, n f

<Anatomia > Histologia>, <Recerca, metodologia i estadística>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Tinció amb una sal d'argent; és anomenada argíria quan la impregnació del teixit té lloc durant la vida.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "argentviu" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota

Definició