Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "argot" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alacantí, n m
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arçot oleoide, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L. subsp. oleoides (L.) Jahand. et Maire
  • nc  Rhamnus oleoides L. sin. compl.

<Botànica > ramnàcies>

alacantí alacantí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alacantí, n m
  • ca  alacantins, n m pl alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arçot, n m alt. sin.
  • ca  arçot oleoide, n m alt. sin.
  • ca  espinalera, n f alt. sin.
  • ca  mal hivern, n m alt. sin.
  • ca  alicantins, n m pl var. ling.
  • nc  Rhamnus lycioides L. subsp. oleoides (L.) Jahand. et Maire
  • nc  Rhamnus oleoides L. sin. compl.

<Botànica > ramnàcies>

alcaloide del sègol banyut alcaloide del sègol banyut

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  alcaloide del sègol banyut
  • en  ergot alkaloid

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

alcaloides del sègol banyut alcaloides del sègol banyut

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  alcaloides del sègol banyut, n m pl
  • ca  alcaloides de la banya de sègol, n m pl sin. compl.
  • ca  alcaloides ergòtics, n m pl sin. compl.
  • es  alcaloides del cornezuelo del centeno, n m pl
  • es  alcaloides ergóticos, n m pl
  • fr  alcaloïdes de l'ergot, n m pl
  • en  ergot alkaloids, n pl

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició
Conjunt d'alcaloides produïts per fongs del gènere Claviceps, principalment Claviceps purpurea, que parasiten les espigues del sègol i altres cereals, en desplacen el gra i el substitueixen per un escleroci d'aspecte semblant a una banyeta fosca.

Nota

  • 1. Utilització: Actualment, són utilitzats en la indústria farmacèutica.
  • 2. Efectes en la salut humana: Coneguts des de l'antiguitat, han originat, des d'aleshores i fins pràcticament al segle XX, greus intoxicacions col·lectives (històricament anomenades foc de Sant Antoni, mal dels ardents i foc sagrat, i actualment ergotisme). Avui dia, però, ha disminuït molt la incidència d'aquest tipus d'intoxicacions alimentàries, gràcies al coneixement científic i la millora de les pràctiques agrícoles.
  • 3. Exemples: L'ergometrina, l'ergotamina, l'ergosina, l'ergocristina, l'ergocriptina i l'ergocornina, entre d'altres.
al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia als alcaloides del sègol banyut, n f
  • ca  al·lèrgia als alcaloides del cornet, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als alcaloides del sègol cornut, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia als alcaloides ergòtics, n f sin. compl.
  • en  ergot alkaloid allergy, n
  • cod  295066007

<Al·lergologia>

amargot amargot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargot, n m
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  amargall, n m alt. sin.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  apagallums gros, n m alt. sin.
  • ca  apagallums grossos, n m pl alt. sin.
  • ca  barba cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  margot, n m var. ling.
  • nc  Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargot, n m
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  amargall, n m alt. sin.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  apagallums gros, n m alt. sin.
  • ca  apagallums grossos, n m pl alt. sin.
  • ca  barba cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  margot, n m var. ling.
  • nc  Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  baia de goji (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arç de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  cambronera, n f alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  oastre d'ase, n m var. ling.
  • nc  Lycium barbarum L.
  • nc  Lycium halimifolium Mill. var. ling.
  • nc  Lycium vulgare Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  baia de goji (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arç de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  cambronera, n f alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  oastre d'ase, n m var. ling.
  • nc  Lycium barbarum L.
  • nc  Lycium halimifolium Mill. var. ling.
  • nc  Lycium vulgare Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

arç de tanques arç de tanques

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç de tanques, n m
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  espinal, n m sin. compl.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  arç septícola, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  cambronera d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  espinaler, n m alt. sin.
  • ca  herba cambronera, n f alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • nc  Lycium europaeum L.

<Botànica > solanàcies>