Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "armilla" dins totes les àrees temàtiques

abraçadora abraçadora

<Components d'automoció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  abraçadora, n f
  • ca  armella, n f sin. compl.
  • es  abrazadera
  • fr  collier
  • en  clamp
  • en  collar

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

acta prèvia acta prèvia

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  acta prèvia, n f
  • es  actilla, n f

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Acta de les qualificacions dels alumnes que es fa abans de l'acta definitiva.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agret, n m
  • ca  marsília, n f alt. sin.
  • ca  marsílla, n f var. ling.
  • nc  Marsilea quadrifolia L.

<Botànica > marsileàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  almelda, n f var. ling.
  • ca  almeler, n m var. ling.
  • ca  almeller, n m var. ling.
  • ca  almetla, n f var. ling.
  • ca  almetler, n m var. ling.
  • ca  amaller, n m var. ling.
  • ca  amédola, n f var. ling.
  • ca  amela, n f var. ling.
  • ca  amelder, n m var. ling.
  • ca  ameler, n m var. ling.
  • ca  amel·ler, n m var. ling.
  • ca  amendula (fruit), n f var. ling.
  • ca  amenla, n f var. ling.
  • ca  amenles, n f pl var. ling.
  • ca  amerler, n m var. ling.
  • ca  armela, n f var. ling.
  • ca  armela (fruit), n f var. ling.
  • ca  armelé, n m var. ling.
  • ca  armeler, n m var. ling.
  • ca  armella (fruit), n f var. ling.
  • ca  atmel·ler, n m var. ling.
  • ca  atmetlla, n f var. ling.
  • ca  atmetller, n m var. ling.
  • ca  atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
  • ca  aumetler, n m var. ling.
  • ca  aumetllé, n m var. ling.
  • ca  encina d'amenles, n f var. ling.
  • ca  mel·lé, n m var. ling.
  • ca  mel·ler, n m var. ling.
  • ca  metla, n f var. ling.
  • ca  metler, n m var. ling.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.
  • nc  Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
  • nc  Prunus amygdalus Batsch var. ling.
  • nc  Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
anella anella

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anella, n f
  • ca  armella, n f sin. compl.
  • es  cáncamo
  • fr  filoir d'écoute
  • en  sheet lead

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Peça de metall en forma de cercle, clavada a la coberta o a la banda del vaixell, que serveix per a fermar-hi caps i per a algun altre ús semblant.
anella anella

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anella, n f
  • ca  armella, n f sin. compl.
  • es  anilla

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció>

argilà argilà

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  argilà, n m
  • es  argilán
  • fr  argilane
  • en  argillan

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  argila, n f
  • es  arcilla
  • fr  argile
  • en  clay
  • de  Ton

<Construcció>

argila argila

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  argila, n f
  • es  arcilla
  • en  clay

<Arqueologia > Treball de laboratori > Geoarqueologia>

Definició
Fracció del sòl integrada per partícules menors de 0,002 mm de diàmetre.
argila argila

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  argila, n f
  • es  arcilla
  • en  clay

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Tipus de sediment detrític compost primàriament de minerals de gra molt fi, el qual mostra generalment propietats plàstiques quan té un contingut apropiat d'aigua, però s'endureix per dessecació.

També té propietats refractàries, adsorbents i desengreixants en sec (argiles esmèctiques). Té una mida de gra inferior a 0,002 mm i està constituït per minerals d'argila, especialment filosilicats, amb continguts de calcita, dolomita, òxids i hidròxids de ferro, etc., i sovint petites quantitats de matèria orgànica.