Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arniet" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abarta, n f
- ca abarter, n m alt. sin.
- ca arça, n f alt. sin.
- ca arces, n f pl alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca barça, n f alt. sin.
- ca barça blanca, n f alt. sin.
- ca bardal, n m alt. sin.
- ca barder, n m alt. sin.
- ca barders, n m pl alt. sin.
- ca bardissa, n f alt. sin.
- ca bardisses, n f pl alt. sin.
- ca esbarzer, n m alt. sin.
- ca esbarzer comú, n m alt. sin.
- ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
- ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
- ca figamora, n f alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca mata de mora, n f alt. sin.
- ca móra, n f alt. sin.
- ca móra (fruit), n f alt. sin.
- ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
- ca morellera, n f alt. sin.
- ca morera, n f alt. sin.
- ca morera salvatge, n f alt. sin.
- ca móres, n f pl alt. sin.
- ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca morilla (fruit), n f alt. sin.
- ca morillera, n f alt. sin.
- ca romeguer, n m alt. sin.
- ca romeguera, n f alt. sin.
- ca romeguera comuna, n f alt. sin.
- ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
- ca romegueres, n f pl alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
- ca abarser, n m var. ling.
- ca abartra, n f var. ling.
- ca abarzer, n m var. ling.
- ca abatzer, n m var. ling.
- ca abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
- ca abatzers, n m pl var. ling.
- ca abracer, n m var. ling.
- ca alarzer, n m var. ling.
- ca albardissa, n f var. ling.
- ca albarzer, n m var. ling.
- ca ambarcer, n m var. ling.
- ca ambarzer, n m var. ling.
- ca ambraser, n m var. ling.
- ca ambrazer, n m var. ling.
- ca arbarzer, n m var. ling.
- ca asbarzer, n m var. ling.
- ca barcer, n m var. ling.
- ca barges, n f pl var. ling.
- ca barja, n f var. ling.
- ca barsa, n f var. ling.
- ca barsa blanca, n f var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barser, n m var. ling.
- ca barsera, n f var. ling.
- ca barses, n f pl var. ling.
- ca barsiguera, n f var. ling.
- ca barzer, n m var. ling.
- ca batzer, n m var. ling.
- ca bersa, n f var. ling.
- ca braser, n m var. ling.
- ca esbarcer, n m var. ling.
- ca esbarcier, n m var. ling.
- ca esbarges, n f pl var. ling.
- ca esbarja, n f var. ling.
- ca esbarzera, n f var. ling.
- ca roguemer, n m var. ling.
- ca romiguer, n m var. ling.
- ca romiguera, n f var. ling.
- ca rominguera, n f var. ling.
- ca ru, n m var. ling.
- ca sarsa, n f var. ling.
- ca sarsa-mora, n f var. ling.
- ca sarsal, n m var. ling.
- ca sarsal de mores, n m var. ling.
- ca sarso, n m var. ling.
- ca varder, n m var. ling.
- ca verder, n m var. ling.
- ca verders, n m pl var. ling.
- nc Rubus ulmifolius Schott
- nc Rubus amoenus auct., non L. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abret, n m
- ca esporgallop, n m/f alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta patent, n f alt. sin.
- ca ginesta vera, n f alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca ginestera vera, n f alt. sin.
- ca ginestó ver, n m alt. sin.
- ca gódua, n f alt. sin.
- ca arbret, n m var. ling.
- ca ginestrera, n f var. ling.
- ca retama de flors penjants, n f var. ling.
- ca retrama de flors penjants, n f var. ling.
- nc Genista patens DC.
- nc Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
- nc Cytisus patens auct., non L. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca abret, n m
- ca esporgallop, n m/f alt. sin.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginesta borda, n f alt. sin.
- ca ginesta patent, n f alt. sin.
- ca ginesta vera, n f alt. sin.
- ca ginestera, n f alt. sin.
- ca ginestera vera, n f alt. sin.
- ca ginestó ver, n m alt. sin.
- ca gódua, n f alt. sin.
- ca arbret, n m var. ling.
- ca ginestrera, n f var. ling.
- ca retama de flors penjants, n f var. ling.
- ca retrama de flors penjants, n f var. ling.
- nc Genista patens DC.
- nc Cytisus heterochrous Colmeiro sin. compl.
- nc Cytisus patens auct., non L. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Arts > Circ>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca agència artística, n f
- ca agència d'artistes, n f
- es agencia artística
- es agencia de artistas
- fr agence artistique
- fr agence d'artistes
- it agenzia artistica
- it agenzia di artisti
- en artist agency
- en artistic agency
<Circ > Gestió empresarial>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ala de corb, n f
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca àrnica falsa, n f alt. sin.
- ca ínula blanca, n f alt. sin.
- ca ínula helenioide, n f alt. sin.
- nc Inula helenioides DC. in Lam. et DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ala de corb, n f
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca àrnica falsa, n f alt. sin.
- ca ínula blanca, n f alt. sin.
- ca ínula helenioide, n f alt. sin.
- nc Inula helenioides DC. in Lam. et DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca boix bord, n m sin. compl.
- ca lladern, n m sin. compl.
- ca llampúdol, n m sin. compl.
- ca llampuga, n f sin. compl.
- ca acader, n m alt. sin.
- ca aladern allitendre, n m alt. sin.
- ca aladern ver, n m alt. sin.
- ca allitendre, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca boixos bords, n m pl alt. sin.
- ca camacruix, n f alt. sin.
- ca corronyera, n f alt. sin.
- ca coscolleta, n f alt. sin.
- ca coscollina, n f alt. sin.
- ca dineret, n m alt. sin.
- ca fustet, n m alt. sin.
- ca fusteta, n f alt. sin.
- ca garrigó, n m alt. sin.
- ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
- ca llampuguera, n f alt. sin.
- ca llor mascle, n m alt. sin.
- ca mata, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata-selva, n f alt. sin.
- ca mombrú, n m alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca olivastre, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca punxeta, n f alt. sin.
- ca ram cabrer, n m alt. sin.
- ca ram dolç, n m alt. sin.
- ca reboll bord, n m alt. sin.
- ca reboll mascle, n m alt. sin.
- ca sanguinyol, n m alt. sin.
- ca sofraira, n f alt. sin.
- ca trocaperols, n m/f alt. sin.
- ca adern, n m var. ling.
- ca alabern, n m var. ling.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca allor mascle, n m var. ling.
- ca ernesto, n m var. ling.
- ca ladern, n m var. ling.
- ca llampadol, n m var. ling.
- ca llampredell, n m var. ling.
- ca llampugo, n m var. ling.
- ca llampúgol, n m var. ling.
- ca mampúdol, n m var. ling.
- ca mataselva, n f var. ling.
- ca meste, n m var. ling.
- ca mesto, n m var. ling.
- ca mompúdol, n m var. ling.
- ca nesto, n m var. ling.
- ca nestro, n m var. ling.
- ca niesto, n m var. ling.
- ca nyesto, n m var. ling.
- ca nyéstol, n m var. ling.
- ca nyèstol, n m var. ling.
- ca nyestolera, n f var. ling.
- ca nyestro, n m var. ling.
- ca nyisto, n m var. ling.
- ca nyistro, n m var. ling.
- ca palinesto, n m var. ling.
- ca palo santo, n m var. ling.
- ca palomesto, n m var. ling.
- ca palomesto de roca, n m var. ling.
- ca palomesto roquer, n m var. ling.
- ca saflaina, n f var. ling.
- ca soflaina, n f var. ling.
- nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus
<Botànica > ramnàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alquequengi, n m
- ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- ca bufeta de gos, n f sin. compl.
- ca metes de burra, n f pl sin. compl.
- ca alicàcabi, n m alt. sin.
- ca bosses, n f pl alt. sin.
- ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
- ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
- ca bufeta de ca, n f alt. sin.
- ca bufetes, n f pl alt. sin.
- ca ceroses, n f pl alt. sin.
- ca fesol bord, n m alt. sin.
- ca fesol de gos, n m alt. sin.
- ca orval, n m alt. sin.
- ca orval arbret, n m alt. sin.
- ca orval fi, n m alt. sin.
- ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
- ca tomaquera borda, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
- ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
- ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
- ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
- ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
- ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
- ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
- ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
- ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
- ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
- ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
- ca alicacabi, n m var. ling.
- ca alicacabí, n m var. ling.
- ca alicaví, n m var. ling.
- ca alquequenge, n m var. ling.
- ca alquequenges, n m pl var. ling.
- ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
- ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
- nc Physalis alkekengi L.
<Botànica > solanàcies>
