Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arniet" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bosses vermelles, n f pl sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  metes de burra, n f pl sin. compl.
  • ca  alicàcabi, n m alt. sin.
  • ca  bosses, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  bufeta de ca, n f alt. sin.
  • ca  bufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesol de gos, n m alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  orval arbret, n m alt. sin.
  • ca  orval fi, n m alt. sin.
  • ca  pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomateres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  alicacabi, n m var. ling.
  • ca  alicacabí, n m var. ling.
  • ca  alicaví, n m var. ling.
  • ca  alquequenge, n m var. ling.
  • ca  alquequenges, n m pl var. ling.
  • ca  tomàtica de capceta, n f var. ling.
  • ca  tomàtica de capseta, n f var. ling.
  • nc  Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anís, n m
  • ca  anís (fruit), n m sin. compl.
  • ca  matafaluga, n f sin. compl.
  • ca  matafaluga (fruit), n f sin. compl.
  • ca  anís dolç, n m alt. sin.
  • ca  anís en gra, n m alt. sin.
  • ca  anís verd, n m alt. sin.
  • ca  anís verd (fruit), n m alt. sin.
  • ca  aniset, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  fenoll salvatge, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  matafaluga vera, n f alt. sin.
  • ca  matafaluguer, n m alt. sin.
  • ca  planta d'anís, n f alt. sin.
  • ca  anis, n m var. ling.
  • ca  batafalua, n f var. ling.
  • ca  batafaluga, n f var. ling.
  • ca  betafalúa, n f var. ling.
  • ca  llaoretes, n f pl var. ling.
  • ca  matafalua, n f var. ling.
  • ca  mataforuga, n f var. ling.
  • ca  matalafuga, n f var. ling.
  • ca  matalahuva, n f var. ling.
  • ca  vatafalua, n f var. ling.
  • ca  vatafalua (fruit), n f var. ling.
  • nc  Pimpinella anisum L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

andríala anual andríala anual

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  andríala anual, n f
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja blanca, n f alt. sin.
  • ca  cendrera de camí, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull blanc, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  llongera gran, n f alt. sin.
  • ca  llongera integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  llonja d'esteper, n f alt. sin.
  • ca  llonja integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  punxonets, n m pl alt. sin.
  • ca  andriala anual, n f var. ling.
  • ca  llonguera gran, n f var. ling.
  • nc  Andryala integrifolia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

andríala anual andríala anual

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  andríala anual, n f
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja blanca, n f alt. sin.
  • ca  cendrera de camí, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ull blanc, n f alt. sin.
  • ca  herbes blanques, n f pl alt. sin.
  • ca  llongera gran, n f alt. sin.
  • ca  llongera integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  llonja d'esteper, n f alt. sin.
  • ca  llonja integrifòlia, n f alt. sin.
  • ca  punxonets, n m pl alt. sin.
  • ca  andriala anual, n f var. ling.
  • ca  llonguera gran, n f var. ling.
  • nc  Andryala integrifolia L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

animador | animadora animador | animadora

<Audiovisuals > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  animador | animadora, n m, f
  • ca  tècnic d'animació | tècnica d'animació, n m, f
  • es  animador
  • es  técnico en animación
  • fr  animateur
  • en  animation artist
  • en  animator
  • en  cartoonist

<Audiovisuals > Ocupacions>

Definició
Persona especialitzada en les tècniques d'efectes de moviment en dibuixos, objectes inanimats o imatges virtuals, les quals són la base dels dibuixos animats i de molts efectes especials visuals.
aniset aniset

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Begudes [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  aniset, n m
  • es  anisete
  • fr  anisette
  • en  anisette

<Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aniset, n m
  • es  anisete
  • fr  anisette
  • en  anisette

<Indústria > Indústria alimentària > Begudes > Productes bevibles>

aniset aniset

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  aniset
  • es  anisete
  • fr  anisette
  • it  anisette
  • en  anisette
  • de  Anisette

<Plats a la carta. Licors>

anxoves del Cantàbric i llesquetes de pa amb oli anxoves del Cantàbric i llesquetes de pa amb oli

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  anxoves del Cantàbric i llesquetes de pa amb oli
  • es  anchoas del Cantábrico y rebanadas de pan con aceite
  • fr  anchois de la mer Cantabrique et tranches de pain garnies d'un filet d'huile d'olive
  • it  acciughe del Cantabrico e piccole fette di pane all'olio
  • en  anchovies from the Bay of Biscay and slices of bread with olive oil
  • de  Anchovis aus dem Kantabrischen Meer und Brotschnitten mit Öl

<Plats a la carta. Entrants i amanides>