Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arrabassaire" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrabassar, v tr
- ca rapir, v tr sin. compl.
- es arrebatar
- es rapiñar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El lladre fou enxampat per un agent de paisà mentre intentava arrabassar la bossa a una senyora.
Ex.: L'acusaren de rapir objectes de valor a nombrosos turistes.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arrencar de soca-rel, v tr
- ca arrabassar, v tr sin. compl.
- es arrancar de cuajo
- es descuajar
- en cut up, to
<Jardineria>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arrosser | arrossera, n m, f
- ca arrossaire, n m, f sin. compl.
- es arrocero
- fr riziculteur
- en rice farmer
- en rice grower
- en rice producer
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>
Definició
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca rabassaire, n m, f
<Dret>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca rabassaire, n m, f
- es rabasaire
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rabassaire, n m, f
- es rabasaire, n m, f
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rabassaire, n m, f
- es rabasaire
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca rabassaire, n m, f
- ca rabasser | rabassera, n m, f sin. compl.
- es rabasaire
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Unió de Rabassaires, n f
- ca UR, n f sigla
- es Unión de Rabassaires, n f
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
La figura que va inspirar la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (UR) va ser Francesc Layret. Lluís Companys en va ser un dels fundadors i, als inicis, va dirigir La Terra, l'òrgan de premsa del sindicat.
El 1923 la Unió de Rabassaires va promoure el Primer Congrés de Treballadors del Camp de Catalunya, que va aconseguir reunir uns trenta mil agricultors i un important creixement d'afiliats.
Aquest sindicat tenia com a objectius, entre altres, que es milloressin els terminis i termes dels contractes d'arrendament amb l'objectiu que els agricultors aconseguissin la propietat efectiva de la terra que cultivaven, donada la situació de crisi vinícola de superproducció i la baixada de preus dels productes després de la Primera Guerra Mundial.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, el sindicat va optar per la moderació, però el nombre d'afiliats, a causa del règim, va minvar significativament. No obstant això, amb la República aquest sindicat va tornar a ressorgir i les afiliacions es van multiplicar, i va arribar a tenir uns vint-i-cinc mil membres. En gran part aquest èxit va ser degut al suport que el sindicat rebia per part del partit polític Esquerra Republicana. De fet, un dels fundadors del sindicat, Josep Calvet i Móra, va ser elegit diputat a les Corts del 1933 i 1936. Amb la seva vinculació a Esquerra Republicana, la Unió de Rabassaires va intentar canalitzar reivindicacions agràries sota un programa radical que defensava l'explotació familiar, autònoma i hereditària.
Durant l'any 1934, la Unió va pressionar el Parlament de Catalunya per aconseguir l'aprovació de la Llei de contractes de cultius, la qual no va veure la llum a causa del bloqueig institucional per part del Govern de l'Estat i per la repressió exercida després dels Fets d'Octubre, un moviment revolucionari desencadenat per l'entrada de membres de la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) al Govern espanyol. Aquest fet va portar a la radicalització del sindicat, el qual es va allunyar d'Esquerra Republicana, i es va anar apropant cap a forces més radicals, que amb el temps van acabar creant el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista.
El febrer del 1936, la Unió va participar en el Front d'Esquerres, moment en què va arribar al seu apogeu amb uns vuitanta-cinc mil afiliats. Durant la Guerra Civil espanyola, la Unió va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes. Amb el règim dictatorial de Francisco Franco, la Unió a l'exili va conservar la seva estructura organitzativa des de França. Una crisi interna el 1948, però, va provocar-ne la desaparició. En lloc seu, els anys setanta va aparèixer la Unió de Pagesos.
