Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arapaho
ca arapahoe sin. compl.
ca arrapaho sin. compl.
ca inuna-ina (grup ètnic) sin. compl.
cy Arapaho
cy Arapahoe sin. compl.
cy Arrapaho sin. compl.
cy Inuna-ina (enw'r grŵp ethnig) sin. compl.
de Arapaho
de Arapahoe sin. compl.
de Arrapaho sin. compl.
de Inuna-Ina (ethnische Gruppe) sin. compl.
en Arapaho
en Arapahoe sin. compl.
en Arrapaho sin. compl.
en Arrapahoe sin. compl.
es arapaho
es arapahoe sin. compl.
es arrapaho sin. compl.
es inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
eu arapahoera
eu arapaho sin. compl.
eu arapahoe sin. compl.
eu arrapaho sin. compl.
eu inuna-ina (talde etnikoa) sin. compl.
fr arapaho
fr arapahoe sin. compl.
fr arrapaho sin. compl.
fr inuna-ina (groupe ethnique) sin. compl.
gl arapaho
gl arapahoe sin. compl.
gl arrapaho sin. compl.
gl inuna-ina sin. compl.
gn arapaho
gn arapahoe sin. compl.
gn arrapaho sin. compl.
gn inuna-ina (ta'ýi aty) sin. compl.
it arapaho
it arapahoe sin. compl.
it arrapaho sin. compl.
it inuna-ina (gruppo etnico) sin. compl.
pt arapaho
pt arapahoe sin. compl.
pt arrapaho sin. compl.
pt inuna-ina (grupo étnico) sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina > Arapaho>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

Dins de les llengües algonquines parlades a les planes, l'arapaho, l'atsina o gros ventre, el besawunena i el nawathinehena formen un grup emparentat. Les úniques que han arribat fins als nostres dies són l'arapaho i l'atsina o gros ventre, ja que la resta es van extingir durant la primera meitat del segle XX i només en coneixem llistats de paraules. Alguns lingüistes (Mithun 2001) consideren que aquestes llengües són varietats dialectals d'una sola llengua.

Es distingeixen dues varietats dialectals corresponents a dues comunitats: l'arapaho septentrional, parlat a la reserva de Wind River, i el meridional, parlat a Oklahoma.

La comunitat d'Oklahoma forma una unitat nacional i una aliança històrica amb els cheyennes. Les llengües d'ambdós grups no són intercomprensibles. Tot i que sempre es van mantenir pacífics davant dels invasors i van tendir a fer-hi acords, arapahos i xeienes van ser víctimes de la sagnant massacre de Sand Creek (1865).

Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, els infants s'escolaritzaven en internats on l'arapaho estava rotundament prohibit. D'altra banda, la comunitat es va convèncer que calia abandonar la pròpia llengua a fi de ser ciutadans americans de ple dret.

Els intents de revitalització de la llengua es van iniciar als anys seixanta, quan els membres més grans de la comunitat de Wind River es van adonar de la importància de preservar-la. L'arapaho es va començar a ensenyar a l'escola de la reserva Wind River l'any 1978, però només durant un total de 45 hores cada any acadèmic. Els anys noranta es va implantar un programa d'immersió per als infants de preescolar i més hores de classe a l'educació primària. Com a resultat, ara l'arapaho septentrional compta amb una generació de parlants joves competents.

Actualment el grup s'identifica com a arapaho, però l'autodesignació històrica era inuna-ina, que significa 'la nostra gent'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca arracades, n f pl
es pendientes, n m pl
fr boucles d'oreille, n f pl
pt brincos, n m pl
en earrings, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca arrapar-se, v tr
es agarrarse

<Transports > Transport per carretera>

Definició

Agafar-se fortament un pneumàtic al paviment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei sobre patins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 18)
ISBN 84-7739-236-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arrapar-se, v intr pron
es agarrarse

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre patins>

Definició

Lliscar, les rodes dels patins, amb un alt grau d'adherència a la pista.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca arrapar-se, v intr pron
es agarrarse

<Esport > 09 Esports de pilota > 05 Hoquei > 01 Hoquei sobre patins>

Definició

Lliscar, uns patins, amb un alt grau d'adherència de les rodetes a la pista.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca arribades, n f pl
es llegadas, n f pl
fr arrivées, n f pl
en arrivals, n pl
de Ankünfte, n f pl

<Turisme > Transports>

Definició

Llista dels avions, trens, autobusos, etc., que han arribat a un aeroport o una estació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró arrugat, n m
ca arrugat, n m sin. compl.
ca auró blanc, n m sin. compl.
ca arracader, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de fulla estreta, n m alt. sin.
ca auró de muntanya, n m alt. sin.
ca auroner, n m alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca grevoler, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca abró, n m var. ling.
ca airó, n m var. ling.
ca alciró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca arracadero, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca orió, n m var. ling.
ca oró de muntanya, n m var. ling.
ca oron, n m var. ling.
ca oroner, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró arrugat, n m
ca arrugat, n m sin. compl.
ca auró blanc, n m sin. compl.
ca arracader, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de fulla estreta, n m alt. sin.
ca auró de muntanya, n m alt. sin.
ca auroner, n m alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca grevoler, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca abró, n m var. ling.
ca airó, n m var. ling.
ca alciró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca arracadero, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca orió, n m var. ling.
ca oró de muntanya, n m var. ling.
ca oron, n m var. ling.
ca oroner, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró negre, n m
ca arracader, n m alt. sin.
ca arrugat, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
ca aurons, n m pl alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca creuera, n f alt. sin.
ca agró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca dauró, n m var. ling.
ca duró, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer monspessulanum L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró negre, n m
ca arracader, n m alt. sin.
ca arrugat, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
ca aurons, n m pl alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca creuera, n f alt. sin.
ca agró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca dauró, n m var. ling.
ca duró, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer monspessulanum L.

<Botànica > aceràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arrapad�s" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició