Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arrastellar" dins totes les àrees temàtiques

arrossegar arrossegar

<03 Atletisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  arrossegar, v tr
  • es  arrastrar
  • fr  traîner
  • en  trail, to

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Passar el peu o la cama per l'exterior de la tanca o l'obstacle i més avall de la seva línia de prolongació.
arrossegar arrossegar

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  arrossegar, v tr
  • es  arrastrar
  • fr  faire glisser
  • en  drag, to

<Localització > Terminologia>

Definició
Moure un element per la pantalla mitjançant un dispositiu apuntador.
arrossegar el dit arrossegar el dit

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  arrossegar el dit, v intr
  • es  arrastrar el dedo, v intr
  • es  deslizar el dedo, v intr
  • fr  faire glisser le doigt, v intr
  • fr  laisser traîner le doigt, v intr
  • fr  traîner le doigt, v intr
  • en  drag finger, to, v tr

<Informàtica>

Definició
Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
  • Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
arrossegar el dit arrossegar el dit

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>

  • ca  arrossegar el dit, v intr
  • es  arrastrar el dedo, v intr
  • es  deslizar el dedo, v intr
  • fr  faire glisser le doigt, v intr
  • fr  laisser traîner le doigt, v intr
  • fr  traîner le doigt, v intr
  • en  drag finger, to, v intr

<Prestacions i funcions>

Definició
Desplaçar la punta del dit per la pantalla, en qualsevol direcció, exercint-hi una certa pressió i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment s'arrossega el dit per la pantalla d'un dispositiu per desbloquejar-lo quan està en mode d'estalvi. Arrossegar el dit fent pressió sobre un element (és a dir, arrossegar l'element) sol servir per a moure'l de lloc.
  • Sovint també s'utilitza la forma fer lliscar el dit per a designar aquest concepte, per bé que estrictament designa una altra acció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avocar, v tr
  • ca  advocar, v tr sin. compl.
  • es  abogar
  • es  arrastrar
  • es  avocar

<Dret processal>

Definició
Un tribunal o un òrgan administratiu, atreure el coneixement i la resolució {d'una causa o d'un afer que inicialment corresponien a un d'inferior}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El tribunal va avocar la causa per tal d'agilitar-la.
avocar la causa avocar la causa

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  avocar la causa
  • es  arrastrar los autos
  • es  avocar los autos

<Dret>

Definició
Atraure el coneixement o la resolució d'una causa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Un cop declarat procedent el recurs, el jutge avocarà la causa i dictarà resolució definitiva.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>