Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "arremangar" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca armariet de paret, n m
- es alacena, n f
- fr armoire, n m
- fr garde-manger, n m
- fr placard, n m
- eu arasa, n
<Fusteria > Mobles>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrabassar, v tr
- es arrebatar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El seu propi oncle li volgué arrabassar l'herència.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arrabassar, v tr
- ca rapir, v tr sin. compl.
- es arrebatar
- es rapiñar
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El lladre fou enxampat per un agent de paisà mentre intentava arrabassar la bossa a una senyora.
Ex.: L'acusaren de rapir objectes de valor a nombrosos turistes.
<Política > Política interior>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arremorar, v tr
- es sublevar
- en stir up, to
<Política > Política interior>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arreplegar, v tr
- es recoger, v tr
- fr ramasser, v tr
- en gather (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arromangar-se, v intr pron
<Esport>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca cap de partida de la cambra freda, n m, f
- es jefe de partida de cuarto frío | jefa de partida de cuarto frío, n m, f
- fr chef garde-manger | chef, cheffe garde-manger, n m, f
- fr garde-manger, n m, f
- fr gardemanger, n m, f
- fr préposé aux buffets froids | préposée aux buffets froids, n m, f
- en chef garde-manger, n
- en cold-meat cook, n
- en garde-manger, n
- en larder chef, n
- en pantry chef, n
- de Gardemanger | Gardemangerin, n m, f
- de Koch der kalten Küche | Köchin der kalten Küche, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- En francès del Quebec, chef és tant masculí com femení, mentre que a Europa la forma femenina és cheffe.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes alemanya
- cod Deutsche Gebärdensprache
- cod DGS sigla
- ar لغة الإشارات الألمانية
- cy Iaith arwyddion Yr Almaen
- de Deutsche Gebärdensprache
- en German Sign Language
- es lengua de signos alemana
- eu alemaniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes allemande
- gn ñe'ẽ rechaukaha Alemána
- nl Duitse Gebarentaal
- pt língua gestual alemã
- ru Немецкий язык жестов
- zh 德国手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Alemanya>
Definició
El 1777 es va obrir a Leipzig la primera escola pública per a persones sordes seguint el mètode oral, que encara continua en l'actualitat. Això explica que l'ús de la llengua de signes no s'hagi generalitzat en aquest país i que fins a la dècada de 1990 l'educació fos exclusivament oral, amb algun suport de la llengua de signes.
La llengua de signes alemanya no va tenir reconeixement legal fins al 2002. Hi ha moltes variants regionals, sobretot a la part occidental.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes romanesa
- cod limbajul semnelor
- ar لغة الإشارات الرومانية
- cy Iaith arwyddion Rwmania
- de Rumänische Gebärdensprache
- en Romanian Sign Language
- es lengua de signos rumana
- eu errumaniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes roumaine
- gn ñe'ẽ rechaukaha Rumána
- nl Roemeense Gebarentaal
- pt língua gestual romena
- ru Румынский язык жестов
- zh 罗马尼亚手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Romania>
Definició
L'any 2002 Romania va reconèixer la llengua de signes romanesa com a pròpia de la comunitat sorda del país. El 2006 es va iniciar una prova pilot per oferir cursos de llengua de signes romanesa a la universitat.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes suïssoalemanya
- cod Deutschschweizer Gebärdensprache
- cod natürliche Gebärde
- ar لغة الإشارات السويسرية الألمانية
- cy Iaith arwyddion y Swistir Almaeneg ei Iaith
- de Deutschschweizer Gebärdensprache
- en Swiss-German Sign Language
- es lengua de signos suizo-alemana
- eu suitzako alemaniar keinu hizkuntza
- fr langue des signes suisse-allemande
- gn ñe'ẽ rechaukaha Suíso-alemána
- nl Duits-Zwitserse Gebarentaal
- pt língua gestual da Suíça Alemã
- ru Швейцарский немецкий язык жестов
- zh 瑞士德语区手语
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Suïssa>
Definició
Els religiosos van ser els primers a utilitzar les llengües de signes a Suïssa, fa més de 200 anys. A principi del segle XIX les llengües signades eren força acceptades als centres educatius, però durant les dècades posteriors van ser desacreditades i, a partir del 1880 (Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes), el seu ús a l'escola va ser desaconsellat.
Les escoles de la zona germanòfona de Suïssa tenen una forta tradició oralista. Fins al 1994 la qüestió de les llengües de signes no va arribar al Parlament suís. El govern va acceptar de donar més importància a les llengües signades en l'elaboració de noves lleis i en les polítiques d'integració de les persones sordes.
