Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arremorament" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu? 0 CRITERI consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI consell genètic, assessorament genètic, consell prospectiu o consell retrospectiu?
  • es  (consell genètic) asesoramiento genético, n m
  • es  (consell genètic) consejo genético, n m
  • es  (consell prospectiu) consejo genético previo, n m
  • es  (consell retrospectiu) consejo genético a posteriori, n m
  • fr  (consell genètic) avis génétique, n m
  • fr  (consell genètic) conseil génétique, n m
  • fr  (consell genètic) consultation génétique, n f
  • fr  (consell prospectiu) consultation prospective, n f
  • fr  (consell retrospectiu) consultation rétrospective, n f
  • en  (consell genètic) genetic counseling, n
  • en  (consell genètic) genetic counselling, n
  • en  (consell prospectiu) prospective counseling, n
  • en  (consell retrospectiu) retrospective counseling, n

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
Tant consell genètic i assessorament genètic, com consell prospectiu i com consell retrospectiu (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents.

- El consell genètic, o el sinònim complementari assessorament genètic, és un pronòstic ofert a persones i famílies sobre el risc de transmetre malalties d'origen genètic a la descendència, amb l'objectiu d'informar-les i d'ajudar-les a prendre decisions informades.
. Els equivalents castellans són asesoramiento genético i consejo genético; els francesos, avis génétique, conseil génétique i consultation génétique, i els anglesos, genetic counseling i genetic counselling.

Els altres termes designen tipus diferents de consells genètics:

- El consell prospectiu és el consell genètic que es dona a les persones que són possibles portadores del gen d'una malaltia hereditària amb relació a un descendent que encara no ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético previo; el francès, consultation prospective, i l'anglès, prospective counseling.

- El consell retrospectiu és el consell genètic que es dona a la família amb relació a un descendent que pot haver heretat una malaltia un cop ja ha nascut.
. L'equivalent castellà és consejo genético a posteriori; el francès, consultation rétrospective, i l'anglès, retrospective counseling.

Nota

0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching? 0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching?

<Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI entrenament, assessorament, orientació, acompanyament, guia o coaching?
  • es  coaching, n m
  • es  entrenamiento, n m
  • fr  accompagnement, n m
  • fr  assistance professionnelle, n f
  • fr  compagnonnage, n m
  • en  coaching, n
  • de  Coachen, n n
  • de  Coaching, n n

<Treball > Recursos humans>

Definició
Es considera que la forma adequada és entrenament (nom masculí) i que, en segons quins contextos, també poden ser formes adequades assessorament (nom masculí), orientació (nom femení), acompanyament (nom masculí) i guia (nom femení); en canvi, no es considera adequada la forma *coaching.

Els motius de la tria de entrenament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És un calc de l'anglès coaching, cosa que facilita la identificació del concepte i que pot afavorir-ne la implantació.
(2) És una forma semànticament motivada (encara que en català entrenament s'utilitzi bàsicament en l'àmbit esportiu), ja que se segueix igualment una preparació programada sota la supervisió i el guiatge d'una persona (l'entrenador).
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.

Pel que fa a assessorament, orientació, acompanyament i guia, es considera que són formes genèriques però que en determinats contextos poden resultar adequades, sobretot fora de l'àmbit de les relacions laborals.

En canvi, *coaching, tot i estar molt introduït, es considera que és un manlleu innecessari, tenint en compte que en l'àmbit dels esports l'equivalent català està completament introduït (entrenament, amb els termes relacionats entrenar-se i entrenador | entrenadora) i que hi ha múltiples alternatives catalanes.

L'entrenament fa referència, en l'àmbit del treball, al mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats entrenador | entrenadora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa l'entrenament; mentoria (nom femení) per fer referència al mètode de formació i desenvolupament en què un professional transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària, i mentor | mentora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa la mentoria.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de entrenament, entrenador | entrenadora, mentoria i mentor | mentora al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Coaching: entrenament, entrenament, assessorament, orientació, acompanyament?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/13/coaching-entrenament-assessorament-orientacio-acompanyament/).
acció de reemborsament acció de reemborsament

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  acció de reemborsament, n f
  • es  acción de reembolso

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Acció que té una persona perquè se li reintegri el que ha pagat per compte d'una altra.
acció de reemborsament acció de reemborsament

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acció de reemborsament, n f
  • es  acción de reembolso, n f

<Dret civil>

aconsellament aconsellament

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  aconsellament, n m
  • es  asesoría, n f
  • es  counselling, n m
  • fr  counseling, n m
  • fr  counselling, n m
  • fr  consultation, n f sin. compl.
  • gl  asesoramento, n m
  • gl  counselling, n m
  • it  counselling, n m
  • it  counseling, n m sin. compl.
  • pt  aconselhamento, n m
  • ro  consiliere testare HIV, n m
  • en  counseling
  • en  counselling

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.

Nota

  • L'aconsellament és una pràctica usual i molt efectiva en el tractament dels pacients infectats pel VIH.
aconsellament posttest aconsellament posttest

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  aconsellament posttest, n m
  • es  asesoría post-test, n f
  • es  asesoría post-estudios [MX], n f sin. compl.
  • fr  consultation post-test, n f
  • fr  counseling post-test, n m
  • gl  asesoramento posttest, n m
  • it  counselling post test, n m
  • pt  aconselhamento pós-teste, n m
  • ro  consiliere posttestare HIV, n m
  • en  post-test counselling

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Aconsellament que es duu a terme després de la realització d'una prova serològica, per a informar la persona sobre el resultat obtingut i resoldre-li els dubtes que pugui tenir.

Nota

  • En la prova de detecció d'anticossos contra el VIH es fa habitualment aconsellament posttest.
aconsellament pretest aconsellament pretest

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  aconsellament pretest, n m
  • es  asesoría pre-test, n f
  • es  asesoría pre-estudios [MX], n f sin. compl.
  • fr  counseling prétest, n m
  • fr  counselling prétest, n m
  • gl  asesoramento pretest, n m
  • it  counselling pre test, n m
  • pt  aconselhamento pré-teste, n m
  • ro  consiliere pretestare HIV, n m
  • en  pre-test counselling

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Aconsellament que es duu a terme abans de la realització d'una prova serològica, per a informar la persona sobre la prova i preparar-la per a un possible resultat positiu.

Nota

  • En la prova de detecció d'anticossos contra el VIH es fa habitualment aconsellament pretest.
arravatament arravatament

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  arravatament, n m
  • es  arrebato, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

arravatament arravatament

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arravatament, n m
  • es  arrebato, n m

<Dret penal>

arravatament arravatament

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arravatament, n m
  • es  arrebato

<Dret penal>

Definició
Estat passional que, igual que l'obcecació, disminueix la capacitat de comprensió i autocontrol de la persona, i en redueix d'aquesta manera la imputabilitat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'arravatament està establert en l'article 21.3 del Codi penal (CP) com a atenuant de la responsabilitat penal: «la d'obrar [el subjecte] per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional d'importància semblant». Es tracta d'una atenuant de caràcter personal, pel fet que afecta la imputabilitat del subjecte amb qui concorre. Per aquesta raó, segons disposa l'article 65.1 del CP, tan sols serveix per a atenuar la responsabilitat penal d'aquelles persones amb les quals concorri.
    L'arravatament és un estat passional que es pot qualificar d'emoció, a diferència de l'obcecació, que respon a la naturalesa d'una passió. És un sentiment intens que irromp bruscament, una «espècie de commoció psíquica de furor» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 31.3.2006, ponent: Sánchez Melgar), una reacció «momentània i fulgurant, immediata a l'estímul» (STS del 19.1.2006, ponent: Martínez Arrieta). Afecta l'estat normal de la intel·ligència i dificulta el control de la voluntat.
    Per tal d'apreciar l'atenuant, s'ha de constatar que l'arravatament afecta efectivament les facultats del subjecte, encara que no n'arribi a anul·lar la imputabilitat. Això significa que, per una banda, n'hi ha prou amb el simple acalorament o, fins i tot, l'atordiment de l'individu, que el subjecte pot experimentar, per exemple, en situacions d'escomesa tumultuària. Per l'altra, si l'arravatament arriba a ser de tal intensitat que les facultats intel·lectuals o cognitives de l'individu queden totalment anul·lades, ja no correspon apreciar l'atenuant d'arravatament, sinó l'eximent de trastorn mental transitori de l'article 20.1 del CP (STS del 31.3.2006, ponent: Sánchez Melgar).
    Per a apreciar l'atenuant d'arravatament, la jurisprudència exigeix la concurrència dels requisits següents. En primer lloc, cal que hi hagi una causa o un estímul que permeti explicar (no justificar) la reacció delictiva que s'ha produït. En segon lloc, cal una certa proporcionalitat entre l'estímul i la reacció; aquesta proporcionalitat va faltar, per exemple, en el cas de la STS del 2.3.2004, ponent: Abad Fernández, un cas en què, davant el plor insistent d'un bebè, la persona que en tenia cura el va asfixiar. En tercer lloc, cal que l'estímul provingui de la víctima. En quart lloc, el motiu desencadenant no ha de ser repudiable des del punt de vista psicosocial. I en cinquè lloc, la causa o l'estímul ha de produir una alteració de l'ànim del subjecte i la disminució de la imputabilitat corresponent (STS del 19.1.2006, ponent: Martínez Arrieta). Els requisits tercer i quart han estat molt criticats. Cal destacar que per a apreciar l'arravatament no és necessària la constatació d'una base patològica en el subjecte.
    Quant a la relació de l'arravatament amb altres circumstàncies atenuants, cal dir que és compatible amb l'embriaguesa si té un origen divers a aquesta última, però no si l'arravatament és precisament conseqüència de l'embriaguesa.
    Per acabar, l'arravatament és incompatible amb el trastorn mental transitori, l'alienació i la por insuperable. Tampoc no es pot apreciar en els casos de discussió tumultuària mútuament acceptada de l'article 154 del CP (en aquest sentit, la STS del 8.1.2005, ponent: Monterde Ferrer). La doctrina i la jurisprudència han plantejat si és possible incloure dins l'arravatament els atenuants de l'article 9.5, 6 i 7 del CP del 1973, punts que van ser derogats per la reforma de la Llei orgànica 8/1983, del 25 de juny.