Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arreu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

arbre amb arrel nua arbre amb arrel nua

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  arbre amb arrel nua, n m
  • ca  arbre amb grenya, n m
  • es  árbol a raíz desnuda, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Arbre ornamental subministrat amb el sistema radical al descobert, sense pa de terra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  arra, n f
  • la  arrabo, n m sin. compl.
  • la  arrae, n f pl sin. compl.
  • la  arrhabo, n m sin. compl.
  • la  arrhae, n f pl sin. compl.
  • ca  arres, n f pl
  • es  arras, n f pl
  • fr  arrhes, n f pl
  • it  arra, n f
  • it  caparra, n f

<Dret romà>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arrel, n f
  • ca  rel, n f sin. compl.
  • es  raíz
  • en  root

<Matemàtiques>

Definició
Quantitat que, multiplicada per ella mateixa, dona com a producte una quantitat determinada.
arrel arrel

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  arrel, n f
  • ca  rel, n f sin. compl.
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

<Fusteria > Materials > Fusta > Elements dels arbres>

Definició
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d'elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l'absorció d'aigua i de les substàncies químiques que hi són dissoltes.

Nota

  • De les arrels d'alguns arbres (per exemple, la noguera), se n'extreuen fulloles de ganiveta per al revestiment de taulers.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arrel, n f
  • es  raíz

<Arts > Dibuix tècnic>

arrel arrel

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  arrel, n f
  • ca  radical, n m
  • es  raíz
  • fr  racine
  • fr  radical
  • en  root
  • en  root word

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Morfema central i bàsic que resta d'un mot despullat de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius.
arrel arrel

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • fr  radical
  • en  root
  • en  root word

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Mot primitiu d'on deriven altres mots.
arrel arrel

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

<Lingüística>

Definició
En lingüística semítica, seqüència de tres consonants del tipus C-C-C que aporta el significat lèxic bàsic del mot.

Nota

  • En aquestes seqüències, el valor gramatical s'expressa mitjançant variacions vocàliques.
arrel arrel

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  arrel, n f
  • es  raíz
  • fr  racine
  • en  root

<Lingüística>

Definició
En fonologia generativa, tret que ocupa el node inicial d'un arbre fonològic; concretament, es tracta dels trets consonàntic i sonant.

Nota

  • V. arbre de trets.