Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arreus" dins totes les àrees temàtiques

alveus alveus

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  alveus, n m
  • es  álveo
  • en  alveus

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Conjunt d'axons que procedeixen del subicle i de l'hipocamp o que hi arriben, que voregen la paret medial de la banya inferior del ventricle lateral i que s'uneixen a la fímbria de l'hipocamp i al fòrnix.
alveus derelictus alveus derelictus

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  alveus derelictus, n m
  • ca  llit abandonat pel riu, n m
  • es  cauce abandonado por el río, n m
  • es  lecho abandonado por el río, n m
  • fr  lit abandonné par un fleuve, n m
  • it  alveo abbandonato, n m

<Dret romà>

anfós blanc anfós blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós blanc, n m
  • nc  Epinephelus aeneus
  • nc  Serranus aeneus var. ling.
  • es  cherna de ley
  • es  cherne de ley
  • fr  mérou blanc
  • en  white grouper

<Peixos > Serrànids>

anfós blanc anfós blanc

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós blanc, n m
  • nc  Epinephelus aeneus
  • nc  Serranus aeneus var. ling.
  • es  cherna de ley
  • es  cherne de ley
  • fr  mérou blanc
  • en  white grouper

<Peixos > Serrànids>

antílop salta-roques daurat antílop salta-roques daurat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop salta-roques daurat, n m
  • es  saltarrocas dorado, n m
  • fr  oréotrague de Heller, n m
  • en  golden klipspringer, n
  • de  Kenia-Klippspringer, n m
  • nc  Oreotragus aureus

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

antílop salta-roques daurat antílop salta-roques daurat

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  antílop salta-roques daurat, n m
  • es  saltarrocas dorado, n m
  • fr  oréotrague de Heller, n m
  • en  golden klipspringer, n
  • de  Kenia-Klippspringer, n m
  • nc  Oreotragus aureus

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

aranya aranya

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aranya, n f
  • ca  arrels, n f pl sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Grup de caps que parteixen d'un mateix punt i s'obren en ventall cap a diferents punts d'un objecte, sovint un coi, una vela, un tendal o un estai.
arqueus arqueus

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arqueus, n m pl
  • ca  arqueobacteris, n m pl sin. compl.
  • es  arqueas, n f pl
  • fr  archées, n m pl
  • fr  archéobactéries, n f pl
  • en  archaea, n pl
  • en  archaebacteria, n pl
  • en  archaeon, n

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>

Definició
Domini filogenètic que comprèn els arqueobacteris.

Nota

  • No tota la comunitat científica accepta el domini dels arqueus. Alguns autors continuen agrupant aquests organismes amb la resta de procariotes dins el regne de les moneres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  arra, n f
  • la  arrabo, n m sin. compl.
  • la  arrae, n f pl sin. compl.
  • la  arrhabo, n m sin. compl.
  • la  arrhae, n f pl sin. compl.
  • ca  arres, n f pl
  • es  arras, n f pl
  • fr  arrhes, n f pl
  • it  arra, n f
  • it  caparra, n f

<Dret romà>

arreón [es] arreón [es]

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arreón [es], n m
  • es  arreón

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Definició
Salt d'arrencada propi de la doma andalusa.