Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca arrest, n m
es arresto, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca arrest, n m
es arresto

Definició

Pena que s'aplica a determinats delictes i faltes consistent en la privació de llibertat per un temps generalment breu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca arrest, n m
es arresto
fr arrêt
en stop hit
en stop thrust

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definició

Acció contraofensiva directa executada per a guanyar un temps d'esgrima a l'acció ofensiva del tirador adversari.

Nota

Són arrestos el temps d'intercepció i el temps d'oposició.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrest, n m
es arresto

<Dret>

Definició

Pena que s'aplica a determinats delictes i que consisteix en la privació de llibertat per un temps generalment breu.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Arrest de cap de setmana.
Ex.: Arrest domiciliari.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca arrest [pl: arrestos o arrests], n m
es arresto, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca auri, n m
es áureo
en aureus

<Arqueologia > Treball de laboratori > Numismàtica>

Definició

Principal moneda d'or romana, encunyada a partir del segle I aC, que en època d'August tenia una talla d'1/40 a la lliura i equivalia a 25 denaris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bacallà, n m alt. sin.
ca blet blanc, n m alt. sin.
ca blet roig, n m alt. sin.
ca blets petits, n m pl alt. sin.
ca brossa roja, n f alt. sin.
ca diablets, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca soca roja, n f alt. sin.
ca ablet, n m var. ling.
ca abrets, n m pl var. ling.
ca bacallar, n m var. ling.
ca blec, n m var. ling.
ca blet-bacallar, n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba-roja, n f var. ling.
ca soca-roja, n f var. ling.
nc Amaranthus blitum L.
nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
nc Amaranthus lividus L. var. ling.
nc Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bacallà, n m
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bacallà, n m alt. sin.
ca blet blanc, n m alt. sin.
ca blet roig, n m alt. sin.
ca blets petits, n m pl alt. sin.
ca brossa roja, n f alt. sin.
ca diablets, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba roja, n f alt. sin.
ca pinet, n m alt. sin.
ca soca roja, n f alt. sin.
ca ablet, n m var. ling.
ca abrets, n m pl var. ling.
ca bacallar, n m var. ling.
ca blec, n m var. ling.
ca blet-bacallar, n m var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba-roja, n f var. ling.
ca soca-roja, n f var. ling.
nc Amaranthus blitum L.
nc Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
nc Amaranthus lividus L. var. ling.
nc Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "arreus" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició