Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "arrupiment" dins totes les àrees temàtiques

carta d'arrumbament carta d'arrumbament

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  carta d'arrumbament, n f
  • es  carta de arrumbamiento
  • fr  carte d'atterrissage
  • it  carta di navigazione costiera
  • en  coastal chart
  • de  Segelkarte

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>

Definició
Carta nàutica d'escala generalment inferior a 1:200.000, destinada a la navegació pròxima a la costa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
carta d'arrumbament carta d'arrumbament

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  carta d'arrumbament, n f
  • es  carta de arrumbamiento
  • fr  carte d'atterrissage
  • it  carta di navigazione costiera
  • en  coastal chart
  • de  Segelkarte

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Mapes generals>

Definició
Carta nàutica d'escala generalment inferior a 1:200.000, destinada a la navegació pròxima a la costa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
caució d'arrelament en judici caució d'arrelament en judici

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  caució d'arrelament en judici, n f
  • ca  cautio iudicatum solvi [la], n f sin. compl.
  • ca  fiança d'arrelament, n f sin. compl.
  • es  caución de arraigo en juicio
  • es  fianza de arraigo
  • fr  caution judiciaire
  • en  security for costs

<Dret internacional > Dret internacional privat>

Definició
Dipòsit que en certs casos ha de fer el litigant estranger actor en garantia de la solvència de les costes judicials causades per la desestimació de la demanda.

Nota

  • Cautio iudicatum solvi, que és una locució d'origen llatí, significa literalment 'resoldre's la fiança per anar a judici'.
caució d'arrelament en judici caució d'arrelament en judici

<Dret internacional privat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caució d'arrelament en judici, n f
  • ca  fiança d'arrelament, n f sin. compl.
  • es  caución de arraigo en juicio, n f
  • es  fianza de arraigo, n f sin. compl.

<Dret internacional privat>

caució d'arrelament en judici caució d'arrelament en judici

<Dret processal>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caució d'arrelament en judici, n f
  • ca  fiança d'arrelament, n f sin. compl.
  • es  caución de arraigo en juicio
  • es  fiança de arraigo

<Dret processal>, <Història del dret>

Definició
Obligació que tenien els demandants estrangers de prestar fiança per a interposar qualsevol demanda, amb la finalitat de garantir el pagament de les costes del judici.

Nota

  • Àmbit: Andorra | Àmbit: Inespecífic
  • Es tracta d'una mesura de precaució establerta per l'Estat andorrà en benefici dels nacionals del país i per a protegir-los, que volia evitar que la «lluita processal» es desnivellés a favor de l'estranger que, per regla general, estava més desarrelat del país (des de propietats fins a afectes) en què se seguia el plet i que per aquesta raó tenia més llibertat d'acció per a burlar, si era necessari, el compliment de les decisions judicials.
    Entre les característiques d'aquesta excepció dilatòria, coneguda com a cautio iudicatum solvi, destaquen les següents:
    1. La fiança no s'exigia als demandats, sinó tan sols als actors o demandants estrangers. L'exempció del demandat de prestar fiança es justificava per diverses raons. D'una banda, pel fet que havia d'anar a judici, però per voluntat aliena; i, de l'altra, perquè la defensa es considerava un dret natural. Aquests raonaments, però, també havien estat objecte de crítica, ja que el demandant demanava l'ajut dels tribunals de justícia a conseqüència de la conducta del deutor; a més a més, era una reclamació de dret natural.
    2. La quantia de la fiança havia de ser necessària per a garantir les despeses del judici, és a dir, les despeses que podien ser incloses en la taxació de les costes.
    3. La fiança podia ser de qualsevol de les classes admeses per l'ordenament jurídic.
    4. No es podia exigir fiança a l'estranger que tenia béns arrels suficients per a assegurar la condemna en costes del judici.
    5. Tampoc no s'havia d'exigir fiança a l'estranger que demandava un altre estranger, ja que era una mesura de precaució a favor dels nacionals.
    6. Com que es tracta d'una excepció dilatòria, s'entenia que el demandat que no l'al·legava renunciava a aquest dret, per la qual cosa no podia al·legar després la falta d'arrelament en judici, consentida per ell.
    Al Principat d'Andorra va ser vigent durant molts anys l'excepció dilatòria de l'arrelament en judici, tot i el silenci normatiu en relació amb aquesta figura jurídica. Es considerava un usus fori, és a dir, «una manifestació que supleix i àdhuc completa les llacunes de la llei amb un esperit idèntic al del precepte legal deficient», que sol originar «una norma jurídica integrativa i vinculant, de fronteres indecises amb el dret consuetudinari, però ben diferenciada i tot al contrari de la corruptela processal, i exempta d'ésser provada, si amb la seva especial naturalesa i procedència coincideix la notorietat». Així, malgrat la tendència a eliminar dels ordenaments jurídics europeus la cautio iudicatum solvi, a conseqüència de les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 sobre procediment civil, o a disciplinar-la per mitjà del criteri de la reciprocitat, a Andorra continuava vigent, entre altres raons, perquè aquest país no s'havia adherit a aquestes convencions, ni figurava entre els països que havien eliminat aquesta exigència, sigui per via internacional (tractats o convenis), sigui per via interna (disposicions unilaterals), o que l'havien sotmès a la regla de la reciprocitat amb l'Estat espanyol i França o amb altres països. La jurisprudència andorrana es va mostrar durant uns quants anys vacil·lant pel que fa a la vigència de la caució d'arrelament en judici. Així, per exemple, en l'aute del 30 d'octubre del 1963, el jutge d'apel·lacions va decidir no exigir-la seguint els corrents, doctrinals i legislatius, que preconitzaven la desaparició d'aquesta excepció dilatòria, pel fet de considerar-la discriminatòria. En canvi, al cap de poc temps, l'aute del jutjat d'apel·lacions del 14 d'octubre del 1964, en un cas de litisconsorci actiu, va considerar que «la separació de la responsabilitat dels litigants davant una possible condemna en costes [...] fa inexcusable que per part del litigant de nacionalitat espanyola es presti l'oportuna fiança, encara que la gestió processal sigui comuna a causa del nexe de dret material que reclama una resolució uniforme per als dos litigants». D'altra banda, el Tribunal Superior de la Mitra (TSM) va insistir, en un primer moment, en el caràcter de privilegi de la cautio iudicatum solvi, no susceptible, en conseqüència, d'interpretació extensiva ni d'aplicació analògica. I en la sentència del 19 de maig del 1987, aquest alt tribunal aclaria que aquesta excepció només podia ser invocada pels nacionals andorrans quan litigaven amb estrangers, de manera que no era suficient la residència ni equivalent aquesta a la nacionalitat. El TSM també havia manifestat la inaplicabilitat de l'excepció analitzada en virtut del principi de reciprocitat. Així, en la sentència del 15 de desembre del 1986 refusava l'excepció d'arrelament en judici per a un agent de nacionalitat francesa, pel fet que en aquest país no s'exigia la caució als litigants andorrans. Però, més endavant, es va mostrar del tot contrari a l'aplicació del benefici analitzat atesa «la repulsa de tota societat moderna a discriminacions no justificades en l'exercici dels drets i en el gaudiment de la tutela jurídica». Així, segons el que manifestava el TSM al final dels anys vuitanta, l'aspiració a la consecució d'un veritable mercat únic europeu, tot i que Andorra aleshores no s'havia incorporat formalment a la Comunitat Econòmica Europea, justifica «el caràcter restrictiu que el costum i la jurisprudència andorrans atribueixen a l'exigència de la caució d'arrelament, que és susceptible de comportar, si no s'aplica per l'autoritat judicial amb molta prudència i cautela, una gran dificultat per a l'estranger d'exigir la satisfacció dels seus drets subjectius, que pot degenerar en una autèntica denegació de justícia i privació de la pròpia tutela jurídica» (sentència del TSM del 12 de desembre del 1988). Finalment, l'entrada en vigor al Principat d'Andorra, el 22 de gener del 1996, del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, del 4 de novembre de 1950, aprovat pel Consell General de les Valls, el 21 de novembre de 1995, i publicat amb la ratificació corresponent en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra del 7 de febrer de 1996, posa fi a la vigència de la cautio iudicatum solvi a Andorra. I és que el Tractat de Roma conté diverses disposicions incompatibles amb l'existència del privilegi de l'excepció d'arrelament en judici. D'una banda, l'article 6.1 del Conveni disposa que tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament per un tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decideix, entre altres coses, sobre controvèrsies o obligacions de caràcter civil. De l'altra, l'article 14.1 del Tractat de Roma determina que el gaudiment dels drets reconeguts ha de ser assegurat sense cap distinció fonamentada especialment en [...] l'origen nacional. Per tant, tal com conclou d'una manera rotunda el TSM, ja no pertoca, ni hi ha la possibilitat en cap cas, d'aplicar la derogada cautio iudicatum solvi al Principat d'Andorra.
  • V. t.: cautio iudicatum solvi n f
cefalàlgia en agrupaments cefalàlgia en agrupaments

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  cefalàlgia en agrupaments
  • ca  cefalàlgia en brots
  • en  cluster headache

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

cefalàlgia en agrupaments cefalàlgia en agrupaments

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cefalàlgia en agrupaments, n f
  • ca  cefalàlgia en brots, n f sin. compl.
  • es  cefalea en brotes, n f
  • fr  céphalée en grappe, n f
  • en  cluster headache, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>

Definició
Cefalàlgia que afecta preferentment individus de sexe masculí, amb un quadre que evoluciona amb accessos intensos, de curta durada i recurrents, de dolor unilateral localitzat a les zones periorbitària i frontal, amb elevació de la temperatura local, injecció conjuntival, llagrimeig, i rinorrea.

Nota

  • La cefalàlgia en agrupaments havia rebut antigament els noms cefalàlgia histamínica de Horton, cefalàlgia histamínica i cefalàlgia de Horton.
certificat d'arrelament social certificat d'arrelament social

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  certificat d'arrelament social, n m
  • ca  informe d'arrelament social, n m
  • es  certificado de arraigo social
  • es  informe de arraigo social

<Serveis socials > Establiments i recursos>

Definició
Certificat expedit pels serveis socials del municipi on la persona sol·licitant figura empadronada que acredita el seu grau d'arrelament social, necessari en alguns casos per a demanar l'autorització de residència.
clúster clúster

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  clúster, n m
  • ca  agrupament, n m sin. compl.
  • es  conglomerado
  • en  cluster

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Conjunt de píxels1, segments1 o entitats d'una imatge que tendeixen a formar grups amb condicions estadístiques (espectrals si totes les imatges són radiomètriques) similars.

Les classificacions no supervisades obtenen aquests grups, els quals poden correspondre a classes informacionals d'interès en la generació de cartografia categòrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
clúster clúster

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  clúster, n m
  • ca  agrupament, n m sin. compl.
  • es  conglomerado
  • en  cluster

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Conjunt de píxels1, segments1 o entitats d'una imatge que tendeixen a formar grups amb condicions estadístiques (espectrals si totes les imatges són radiomètriques) similars.

Les classificacions no supervisades obtenen aquests grups, els quals poden correspondre a classes informacionals d'interès en la generació de cartografia categòrica.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6