Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "artaner" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació? 0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?
  • es  (barra de navegació) barra de navegación, n f
  • es  (ruta de navegació) migas, n f pl
  • es  (ruta de navegació) ruta de navegación, n f
  • fr  (barra de navegació) barre de navigation, n f
  • fr  (ruta de navegació) fil d'Ariane, n m
  • fr  (ruta de navegació) piste de navegation, n f
  • en  (barra de navegació) navigation bar, n
  • en  (ruta de navegació) breadcrumb, n
  • en  (ruta de navegació) breadcrumb trail, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant ruta de navegació com barra de navegació es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).

- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.

Nota

aconsellament a autor de maltractament a cònjuge o parella aconsellament a autor de maltractament a cònjuge o parella

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aconsellament a autor de maltractament a cònjuge o parella
  • en  counseling for perpetrator of spousal and partner abuse

<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>

acord d'intercanvi acord d'intercanvi

<Economia > Comerç > Comerç electrònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del comerç electrònic [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/15/>

  • ca  acord d'intercanvi, n m
  • es  acuerdo de intercambio
  • fr  accord d'échange
  • en  interchange agreement
  • en  TPA
  • en  trading partner agreement

<Comerç electrònic > Transaccions > Transaccions. Gestió>

Definició
Document contractual entre socis comercials que defineix les regles dels seus intercanvis electrònics de dades.
agent social agent social

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  agent social, n m
  • es  agente social
  • fr  agent social
  • fr  partenaire social
  • en  social actor
  • en  social agent
  • en  social partner

<Negociació col·lectiva > Agents>

Definició
Organització que assumeix la representació col·lectiva d'un sector social, generalment d'un conjunt de treballadors o d'empresaris en un procés de negociació col·lectiva.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  agram prim, n m alt. sin.
  • ca  agropir, n m alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram, n m alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram prim, n m alt. sin.
  • ca  gramenet, n m alt. sin.
  • ca  graner, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  mollatxa, n f var. ling.
  • ca  xarpolla, n f var. ling.
  • nc  Elymus repens (L.) Gould
  • nc  Triticum repens L. sin. compl.
  • nc  Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram, n m
  • ca  agram prim, n m alt. sin.
  • ca  agropir, n m alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram, n m alt. sin.
  • ca  gram blanc, n m alt. sin.
  • ca  gram prim, n m alt. sin.
  • ca  gramenet, n m alt. sin.
  • ca  graner, n m alt. sin.
  • ca  serpolla, n f alt. sin.
  • ca  mollatxa, n f var. ling.
  • ca  xarpolla, n f var. ling.
  • nc  Elymus repens (L.) Gould
  • nc  Triticum repens L. sin. compl.
  • nc  Agropyrum repens (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mollatxa és un nom alguerès provinent de l'italià mollaccio.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

alzina alzina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

alzina alzina

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • es  encina, n f
  • fr  chêne vert, n m
  • en  evergreen oak, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbre de fulla persistent (Quercus ilex), de la família de les fagàcies, que es fa en contrades mediterrànies poc àrides a tot arreu dels Països Catalans.

Nota

  • L'escorça de l'alzina ha estat emprada com a astringent i, en decocció, per a netejar úlceres i ferides i contra els penellons.
aptòmer aptòmer

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aptòmer, n m
  • ca  aptàmer, n m sin. compl.
  • es  aptámero, n m
  • es  aptómero, n m
  • fr  aptamère, n m
  • en  aptamer, n

<.FITXA REVISADA>, <Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Àcid nucleic capaç d'unir-se a una gran varitetat de biomolècules.