Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "artiga" dins totes les àrees temàtiques

artiga artiga

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  artiga, n f
  • ca  boïga, n f sin. compl.
  • ca  rompuda, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • fr  écobuage
  • en  breckland

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Terreny que s'ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts.
artiga artiga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artiga, n f
  • ca  eixermada, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • es  conuco
  • es  roza
  • fr  essart
  • en  breckland
  • en  cleared land
  • en  swidden

<Agricultura>

Definició
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc., preparat per a conrear-lo durant un nombre més o menys determinat d'anys.
artiga artiga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artiga, n f
  • ca  eixermada, n f sin. compl.
  • es  artiga, n m
  • es  conuco, n m
  • es  roza, n f
  • fr  terrain défriché, n m
  • fr  terrain écobué, n m
  • en  reclaimed land, n

<Enginyeria forestal>

artigatge artigatge

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artigatge, n m
  • es  artiga, n f
  • es  roza, n f
  • fr  défrichage, n m
  • fr  écobuage, n m
  • en  breck, n
  • en  land reclamation, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boïga, n f
  • es  artiga

<Dret civil>

Definició
Contracte agrari de naturalesa associativa de parceria pel qual una part cedeix a l'altra una finca plantada de bosc perquè la converteixi en conreu, a canvi d'una part alíquota dels fruits que es produeixin.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'article 338 de la Compilació del dret civil de Catalunya estableix que el contracte de boïgues es regeix, si no hi ha pacte, pels usos i els costums del lloc. Aquesta previsió normativa, però, va ser substituïda per la Llei 1/2008, del 20 de febrer, de contractes de conreu, el règim de la qual s'aplica a tots els contractes de conreu, és a dir, en sentit ampli, a tot contracte que tingui per finalitat la cessió onerosa de l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica.
    En virtut de la Llei 1/2008, totes les persones amb capacitat per a contractar poden establir un contracte. Els titulars de drets limitats sobre la finca -usufructuaris, fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, entre altres- també poden formalitzar contractes de conreu, per bé que, un cop extingit llur dret, el contracte subsisteix fins que finalitza el termini mínim establert per la Llei o per la pròrroga en curs.
    Es tracta d'un contracte ad meliorandum i un sistema d'alternança de cultius consistent en el trinomi bosc-conreu-bosc per a aconseguir la regeneració de la terra. Tradicionalment, es conreava la terra fins a esgotar-la i després s'abandonava fins que tornés a ser fèrtil. Feien falta moltes terres per a anar rotant, fins a arribar de nou a la terra boïgada. S'obtenien rendiments alts sense necessitat de gaire adob, però implicava un treball intens de rompuda i de preparació dels terrenys. Aquests contractes, en clar desús, es pacten habitualment per un temps de dos a cinc anys. Quan aquest termini ha transcorregut, s'abandona el terreny perquè torni a ser ocupat pel bosc. Els contractes acaben d'acord amb la llei en finalitzar el termini estipulat o, si no n'hi ha, un cop transcorregut el termini usual en la comarca.
    La regulació consuetudinària atribueix la totalitat dels productes obtinguts durant el primer any de rompuda a la part conreadora; pel que fa a la resta d'anys, els productes es reparteixen entre ambdues parts, conreadora i propietària. Quant a les despeses de cultiu, van a càrrec de la part conreadora (com en el cas del terratge), excepte les llavors, que s'aporten a mitges.
    En virtut de la Llei 1/2008 aquests contractes s'han de formalitzar per escrit i qualsevol de les parts pot exigir en qualsevol moment a l'altra que el contracte es formalitzi íntegrament en document públic, que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altre aspecte necessari per a desenvolupar i executar el contracte adequadament.
  • V. t.: arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural n m
  • V. t.: arrendament per a pastures n m
  • V. t.: arrendament rústic n m
  • V. t.: contracte d'eixermada n m
  • V. t.: contracte d'integració n m
  • V. t.: contracte de conreu n m
  • V. t.: masoveria n f
  • V. t.: parceria n f
  • V. t.: sòcita n f
  • V. t.: terratge n m