Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "artur" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI desocupació o atur? 0 CRITERI desocupació o atur?

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI desocupació o atur?
  • es  desempleo, n m
  • es  paro, n m
  • fr  chômage, n m
  • fr  privation d'emploi, n f
  • it  disoccupazione, n f
  • pt  desemprego, n m
  • en  unemployment, n

<Treball>

Definició
Es considera que la forma més adequada és desocupació (especialment en terminologia especialitzada i registres formals), encara que atur també és possible com a forma secundària o fins i tot impròpia.

Els motius de la preferència de desocupació respecte a atur són els següents:
(1) És una forma no interferida, mentre que atur és un calc del castellà.
(2) Permet establir una relació formal amb l'antònim ocupació.
(3) Diverses llengües presenten una solució paral·lela (castellà desempleo, italià disoccupazione, portuguès desemprego i anglès unemployment).

Es descarta la possibilitat d'especialitzar semànticament cada forma (per exemple, segons si la inactivitat és voluntària o forçosa o bé si les persones inactives han tingut abans feina o no). El motiu de descartar l'especialització és que els usos de desocupació i atur en català (i els usos de les formes paral·leles en llengües del nostre entorn) no responen a aquests criteris.
artro- artro-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  artro-
  • ca  artr- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Reumatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Formes prefixades del mot grec árthron, que significa articulació.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  astur, n m
  • es  astur

<Història>

Definició
Poble que habitava el nord-oest de la península Ibèrica, la regió tarraconense.
asturià asturià

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  asturià
  • ca  asturianolleonès sin. compl.
  • ca  asturlleonès sin. compl.
  • ca  bable sin. compl.
  • ca  lleonès sin. compl.
  • cod  asturianu (Espanya)
  • cod  mirandès (Portugal)
  • ar  الليونية
  • cy  Astwreg
  • cy  Leoneg sin. compl.
  • de  Asturisch
  • de  Asturischleonesich sin. compl.
  • de  Asturleonesisch sin. compl.
  • de  Leonesisch sin. compl.
  • en  Asturian
  • en  Astur-Leonese sin. compl.
  • en  Asturian-Leonese sin. compl.
  • en  Leonese sin. compl.
  • es  asturiano
  • es  asturianoleonés sin. compl.
  • es  asturleonés sin. compl.
  • es  leonés sin. compl.
  • eu  asturleonera
  • fr  asturien
  • fr  asturien-léonais sin. compl.
  • fr  asturléonais sin. compl.
  • fr  léonais sin. compl.
  • gl  asturiano
  • gl  asturianoleonés sin. compl.
  • gl  asturleonés sin. compl.
  • gl  leonés sin. compl.
  • gn  asturiano
  • gn  asturianoleone sin. compl.
  • gn  asturleone sin. compl.
  • gn  leone sin. compl.
  • it  asturiano
  • it  asturianoleonese sin. compl.
  • it  asturleonese sin. compl.
  • it  leonese sin. compl.
  • ja  アストゥリアス語
  • ja  アストゥリア・レオン語 sin. compl.
  • nl  Asturisch
  • nl  Asturiano-Leonees sin. compl.
  • nl  Leonees sin. compl.
  • nl  Mirandees sin. compl.
  • oc  asturian
  • oc  asturianoleonés sin. compl.
  • oc  asturleonés sin. compl.
  • oc  leonés sin. compl.
  • pt  asturiano
  • pt  asturiano-leonês sin. compl.
  • pt  asturo-leonês sin. compl.
  • pt  leonês sin. compl.
  • pt  mirandês sin. compl.
  • ru  Астурийский язык
  • ru  Леонский sin. compl.
  • ru  Астурийско-леонский sin. compl.
  • ru  Леонско-астурийский sin. compl.
  • sw  Asturian
  • sw  Astur-leonese sin. compl.
  • sw  Asturia-leonese sin. compl.
  • sw  Leonese sin. compl.
  • tmh  Taliyunist
  • tmh  tasturliyunisit sin. compl.
  • tmh  tawstriyanulyunisit sin. compl.
  • tmh  Tawstriyat sin. compl.
  • zh  莱昂语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > Portugal>

Definició
Com les altres llengües romàniques de la península Ibèrica, l'asturià es va formar entre els segles VIII i X a l'antic Regne d'Astúries, després Regne de Lleó. L'asturià i el llatí es van emprar en tota mena de documents jurídics i administratius, de manera que podem conèixer exactament com era l'asturià medieval.

El primer document en asturià és el Fueru d'Avilés, datat l'any 1155 (tot i que la còpia que se'n conserva és posterior). El Fueru d'Uviéu és de la fi del segle XII. A partir dels segles XIII i XIV la influència del castellà es fa més forta i el castellà comença a substituir l'asturià en els usos formals. La gent, tanmateix, continua parlant la llengua autòctona, que a partir del segle XVII té un cert conreu literari, sobretot a Astúries.

Astúries és el territori on la llengua conserva més vitalitat i on es concentra el nombre més alt de parlants. Aquest fet explica que l'any 1975 engeguessin projectes de dignificació i recuperació de la llengua.

El 1980 neix l'Academia de la Llingua Asturiana (decret 33/1980, de 15 de desembre, del Consejo Regional de Asturias). La tasca normativa de l'Academia ha cristal·litzat en la publicació de les Normes ortográfiques, la Gramática de la llingua asturiana i el Diccionariu de la llingua asturiana.

L'asturià consta de tres blocs dialectals: occidental, central i oriental.
atur atur

<Ciències socials > Sociologia>, <Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Treball > Crisi dels models laborals>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Economia i empresa>

Definició
Inactivitat forçosa d'una persona en edat laboral deguda a la manca de treball.
atur atur

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • fr  chômage
  • en  unemployment

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Situació laboral de les persones en edat laboral que no tenen feina i en busquen activament.
atur atur

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  atur, n m
  • es  desempleo
  • es  paro

<Negociació col·lectiva > Mercat laboral>

Definició
Conjunt de persones que es troben en atur.
atur atur

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f sin. compl.
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro
  • en  unemployment

<Assegurances > Assegurança pública>

Definició
Inactivitat forçosa, involuntària, d'una persona en edat laboral per manca d'oferta de col·locació.
atur atur

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  atur, n m
  • ca  desocupació, n f
  • es  desempleo
  • es  desocupación
  • es  paro

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Situació laboral de les persones que no tenen feina i en busquen activament.