Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ashram" dins totes les àrees temàtiques

achuar achuar

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  achuar
  • ca  achual sin. compl.
  • ca  achuar shiwiar sin. compl.
  • ca  ashuar sin. compl.
  • ca  jívaro sin. compl.
  • ca  maina sin. compl.
  • ca  shiwiar sin. compl.
  • ca  shuar sin. compl.
  • cod  achuar chicham (tacawart cicam)
  • cod  aents (tayents)
  • ar  أتشاوار ية
  • cy  Achuar
  • cy  Achual sin. compl.
  • cy  Achuar shiwiar sin. compl.
  • cy  Ashuar sin. compl.
  • cy  Jívaro sin. compl.
  • cy  Maina sin. compl.
  • cy  Shiwiar sin. compl.
  • cy  Shuar sin. compl.
  • de  Achuar
  • de  Achual sin. compl.
  • de  Achuale sin. compl.
  • de  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • de  Achuara sin. compl.
  • de  Ashuar sin. compl.
  • en  Achuar
  • en  Achual sin. compl.
  • en  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • en  Jivaro sin. compl.
  • en  Maina sin. compl.
  • en  Shiwiar sin. compl.
  • en  Shuar sin. compl.
  • es  achuar
  • es  achual sin. compl.
  • es  achuar shiwiar sin. compl.
  • es  ashuar sin. compl.
  • es  jívaro sin. compl.
  • es  maina sin. compl.
  • es  shiwiar sin. compl.
  • es  shuar sin. compl.
  • eu  achuarera
  • eu  achual sin. compl.
  • eu  achuar shiwiar sin. compl.
  • eu  ashuar sin. compl.
  • eu  jívaro sin. compl.
  • eu  maina sin. compl.
  • eu  shiwiar sin. compl.
  • eu  shuar sin. compl.
  • fr  achuar
  • fr  achual sin. compl.
  • fr  achuale sin. compl.
  • fr  achuar-shiwiar sin. compl.
  • fr  ashuar sin. compl.
  • fr  jivaro sin. compl.
  • fr  maina sin. compl.
  • fr  shiwiar sin. compl.
  • fr  shuar sin. compl.
  • gl  achuar
  • gl  achual sin. compl.
  • gl  achuar shiwiar sin. compl.
  • gl  ashuar sin. compl.
  • gl  maina sin. compl.
  • gl  shiwiar sin. compl.
  • gl  shuar sin. compl.
  • gl  xíbaro sin. compl.
  • gn  achuar
  • gn  achual sin. compl.
  • gn  achuar shiwiar sin. compl.
  • gn  ashuar sin. compl.
  • gn  jívaro sin. compl.
  • gn  maina sin. compl.
  • gn  shiwiar sin. compl.
  • gn  shuar sin. compl.
  • it  achuar
  • it  achual sin. compl.
  • it  achuar shiwiar sin. compl.
  • it  ashuar sin. compl.
  • it  jívaro sin. compl.
  • it  maina sin. compl.
  • it  shiwiar sin. compl.
  • it  shuar sin. compl.
  • ja  アチュアル語
  • ja  マイナ語、 sin. compl.
  • ja  ヒバロ語、 sin. compl.
  • ja  アチュアル・ sin. compl.
  • ja  シウィアル語 sin. compl.
  • ja  シュワル語、 sin. compl.
  • ja  アシュアル語、 sin. compl.
  • ja  アチュアル語、 sin. compl.
  • ja  シウィアル語、 sin. compl.
  • ja  シウィアル語、 sin. compl.
  • nl  Achuar
  • nl  Achual sin. compl.
  • nl  Achuar Shiwiar sin. compl.
  • nl  Jívaro sin. compl.
  • nl  Maina sin. compl.
  • nl  Shiwiar sin. compl.
  • nl  Shuar sin. compl.
  • pt  achuar
  • pt  achual sin. compl.
  • pt  achuar shiwiar sin. compl.
  • pt  ashuar sin. compl.
  • pt  jívaro sin. compl.
  • pt  maina sin. compl.
  • pt  shiwiar sin. compl.
  • pt  shuar sin. compl.
  • ru  Ачуар
  • ru  Шуар sin. compl.
  • ru  Ашуар sin. compl.
  • ru  Ачуал sin. compl.
  • ru  Майна sin. compl.
  • ru  Хибаро sin. compl.
  • ru  Хиваро sin. compl.
  • ru  Шивиар sin. compl.
  • ru  Шивьяр sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивиар sin. compl.
  • ru  Ачуар-шивьяр sin. compl.
  • sw  Achuar
  • sw  Achual sin. compl.
  • sw  Achuar shiwiar sin. compl.
  • sw  Ashuar sin. compl.
  • sw  Jívaro sin. compl.
  • sw  Maina sin. compl.
  • sw  Shiwiar sin. compl.
  • sw  Shuar sin. compl.
  • tmh  Tacwart
  • zh  阿楚尔
  • zh  舒尔 sin. compl.
  • zh  什唯尔 sin. compl.
  • zh  阿楚尔 sin. compl.
  • zh  金瓦罗 sin. compl.
  • zh  玛依纳 sin. compl.
  • zh  阿楚阿尔 sin. compl.

<Jívaro>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>

Definició
En territori equatorià hi ha un cert bilingüisme achuar-shuar, a causa de la presència de la Federación de Centros Shuar a la zona occidental del territori achuar. A la regió que queda entre els rius Pastaza i Corrientes, alguns homes són bilingües achuar-quítxua. Encara hi ha força achuar monolingües.

Els achuar inclouen lingüísticament els shiwiar, una comunitat d'unes 500 persones, localitzada entre el rius Corrientes i Conambo.

Es percep una tendència territorial expansiva dels achuar cap al sud-est, al llarg del riu Huasaga; sembla que el territori achuar és ara dos cops més gran que fa 40 anys.

Tant els shuar com els achuar denuncien des de fa anys companyies petrolieres que pretenen desenvolupar les seves explotacions als territoris tradicionals d'aquestes dues ètnies.
albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

albellatge fasciculat albellatge fasciculat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge fasciculat, n m
  • ca  albellatge pelut, n m alt. sin.
  • ca  albellatge violaci, n m alt. sin.
  • ca  botriòcloa, n f alt. sin.
  • ca  dicàntium, n m alt. sin.
  • ca  espart de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  tall de destral, n m alt. sin.
  • ca  traiguera, n f alt. sin.
  • ca  alballage pelut, n m var. ling.
  • ca  tall d'astral, n m var. ling.
  • nc  Dichanthium ischaemum (L.) Roberty
  • nc  Andropogon ischaemum L. sin. compl.
  • nc  Bothriochloa ischaemum (L.) Keng sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

asprar asprar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  asprar, v tr
  • es  enrodrigar
  • es  rodrigar
  • es  tutorar
  • en  guy, to
  • en  stak, to

<Jardineria>

Definició
Posar aspres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  asram, n m

<Religions > Hinduisme>

Definició
Lloc de reunió d'aquells que es dediquen al progrés espiritual, els estudis religiosos i la meditació.

Nota

  • L'asram pot ser una casa privada o rural, un tipus d'ermita o un monestir que agrupa deixebles al voltant d'un guru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  asram, n m

<Religions > Hinduisme>

Definició
Cadascun dels quatre estadis de l'existència en què l'hinduisme organitza la vida humana.

Nota

  • Els quatre asram són el d'estudiant cèlibe (bramacarya), el de cap de família (grhasta), el d'ermità o habitant del bosc (vanaprastha) i, un cop s'han trencat tots els lligams, el de renunciant (sannyasa).
asulam asulam

<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.

Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.

  • ca  asulam, n m
  • es  asulam, n m
  • en  asulam, n

<Productes fitosanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzarí, n m
  • ca  bàcara, n f alt. sin.
  • ca  bolmaga, n f alt. sin.
  • ca  adforí, n m var. ling.
  • ca  adzarí, n m var. ling.
  • ca  aixarí, n m var. ling.
  • ca  asaro, n m var. ling.
  • ca  asaró, n m var. ling.
  • ca  atforí, n m var. ling.
  • ca  atxarí, n m var. ling.
  • ca  atzaró, n m var. ling.
  • ca  axarí, n m var. ling.
  • ca  bolmoja, n f var. ling.
  • nc  Asarum europaeum L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

atzarí atzarí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzarí, n m
  • ca  bàcara, n f alt. sin.
  • ca  bolmaga, n f alt. sin.
  • ca  adforí, n m var. ling.
  • ca  adzarí, n m var. ling.
  • ca  aixarí, n m var. ling.
  • ca  asaro, n m var. ling.
  • ca  asaró, n m var. ling.
  • ca  atforí, n m var. ling.
  • ca  atxarí, n m var. ling.
  • ca  atzaró, n m var. ling.
  • ca  axarí, n m var. ling.
  • ca  bolmoja, n f var. ling.
  • nc  Asarum europaeum L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

aviram aviram

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aviram, n m
  • es  averío
  • fr  volaille
  • en  poultry

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Conjunt d'aus de corral.