Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "asprós" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallet, n m
  • ca  aguileta, n f sin. compl.
  • ca  gallet de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallets, n m pl sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic de forària, n m sin. compl.
  • ca  xavo, n m sin. compl.
  • ca  xavos, n m pl sin. compl.
  • ca  capra, n f var. ling.
  • ca  chavito, n m var. ling.
  • ca  chavo, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  gallét, n m var. ling.
  • ca  javo, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  music de furari, n m var. ling.
  • ca  ochavo, n m var. ling.
  • nc  Capros aper
  • nc  Capros asper var. ling.
  • es  gayano
  • es  ochavo
  • fr  coquette
  • fr  sanglier
  • it  tordo fischietto
  • en  boarfish
  • en  striped wrass. Cook

<Peixos > Caproids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  gallet, n m
  • ca  xavo, n m
  • es  ochavo
  • fr  sanglier
  • en  boarfish
  • nc  Capros aper

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels caproids, de cos curt, oval i comprimit, de 15 centímetres de llargada màxima, de color vermellenc amb reflexos argentats, amb la boca protràctil i les aletes de radis espinosos molt robustos i rudes.
heliantem aspre heliantem aspre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heliantem aspre, n m
  • ca  heliantem raspós, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum asperum Lag. ex Dunal in DC.

<Botànica > cistàcies>

heliantem aspre heliantem aspre

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heliantem aspre, n m
  • ca  heliantem raspós, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum asperum Lag. ex Dunal in DC.

<Botànica > cistàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

jovada jovada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jovada, n f
  • ca  dia de llaurar, n m sin. compl.
  • ca  mujada, n f sin. compl.
  • es  huebra, n f
  • es  yugada, n f
  • fr  ouvrée, n f
  • en  measurement equivalent to approx. 32 ha, n

<Enginyeria forestal>

leprós -osa leprós -osa

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leprós -osa, adj
  • ca  llatzerat -ada, adj sin. compl.
  • ca  llatzerí -ina, adj sin. compl.
  • ca  llatzerós -osa, adj sin. compl.
  • ca  llebrós -osa, adj sin. compl.
  • ca  mesell -a, adj sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Afectat de lepra.
leprós -osa leprós -osa

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leprós -osa, adj
  • es  leprósico -ca, adj
  • es  leproso -sa, adj
  • es  leprótico -ca, adj
  • fr  lepréux -euse, adj
  • en  leprotic, adj
  • en  leprous, adj

<Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Relatiu o pertanyent a la lepra.
leproma leproma

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leproma, n m
  • ca  tubercle leprós, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Cadascun dels nòduls granulomatosos superficials, dèrmics o hipodèrmics, característics de la lepra lepromatosa, que es distribueixen amb certa simetria per la cara, les extremitats o qualsevol zona del cos. Des del punt de vista histopatològic són constituïts principalment per cèl·lules lepromatoses de Virchow (histiòcits que contenen abundants lípids intracitoplasmàtics, per la qual cosa el citoplasma apareix clar i vacuolitzat) i per limfòcits, cèl·lules plasmàtiques i cèl·lules gegants. Els bacils es multipliquen abundantment en aquestes formacions granulomatoses, especialment dins les cèl·lules de Virchow. Són gairebé sempre anestèsics i poden evolucionar vers la resorció (i deixen, llavors, una cicatriu blanca o pigmentada), o bé cap a la supuració i la ulceració. També són anomenats tubercles leprosos.