Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "assassinat" dins totes les àrees temàtiques

assassinat assassinat

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato
  • en  murder

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a matar una persona amb traïdoria, o bé per preu, recompensa o promesa, mitjançant inundació, incendi, verí o explosiu, amb premeditació coneguda, o amb encrueliment augmentant el dolor de la víctima.
assassinat assassinat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato, n m

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a cometre un homicidi qualificat per la concurrència de les circumstàncies que fixen les lleis penals.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • (De 'assassinar' i aquest de 'assassí', de l'àrab hassasî, 'bevedor d'haixix', pres del nom que reberen els seguidors de la secta islàmica nizària, que cometien assassinats sota els efectes de l'haixix.)
  • L'assassinat és regulat per l'article 139 del Codi penal (CP). En el dret vigent, aquestes circumstàncies són tres: l'execució del fet amb traïdoria, per preu, recompensa o promesa, i l'acarnissament. La concurrència de qualsevol d'aquestes circumstàncies converteix l'homicidi en assassinat.
    El terme assassinat prové de la paraula àrab hassasî, denominació amb la qual a l'època de les croades es designava els membres d'una secta musulmana establerta a l'actual Líban que assaltava i saquejava els campaments cristians.
    El primer text jurídic occidental on apareix la paraula assassí són Las Siete Partidas. No obstant això, i amb independència del nomen iuris assassinat, la idea que certes formes d'homicidi mereixen un tractament més sever es pot trobar en èpoques encara més llunyanes, concretament, a la Lex Cornelia de sicariis et veneficis romana i a la figura del mord aplicada en el dret germànic.
    Al llarg de la història, el nombre i el contingut de les circumstàncies de l'assassinat han anat variant segons les èpoques i els ordenaments jurídics, unes diferències que encara es mantenen avui. De fet, fins a l'entrada en vigor del CP del 1995 també constituïen assassinat en dret espanyol (art. 406 CP del 1973) els homicidis comesos mitjançant inundació, incendi, verí o explosiu, o bé amb premeditació coneguda. En alguns països com ara Itàlia, la figura no existeix com a tal, sinó que només es determinen formes qualificades d'homicidi. En canvi, a Alemanya és força elevat el nombre de circumstàncies que converteixen l'homicidi en assassinat. La figura també existeix en el dret francès i en els sistemes jurídics angloamericans.
    Des del punt de vista doctrinal, hi ha unanimitat a considerar que el bé jurídic que es pretén protegir amb el càstig de l'assassinat és la vida humana independent. Atès que l'assassinat es construeix a partir de la figura de l'homicidi, són traslladables al primer delicte els aspectes problemàtics del segon, sobretot els relatius a l'inici i la fi de la vida humana independent i a la imputació del resultat mortal a la conducta del subjecte actiu.
    La pena agreujada de l'assassinat respecte del tipus bàsic d'homicidi es justifica, majoritàriament, en el cas de la traïdoria, pel debilitament dels mitjans de defensa de la víctima, en el cas del preu, la recompensa o promesa, per la baixesa de mòbils que es manifesta en aquell que està disposat a matar per diners, i, en el cas de l'acarnissament, per la major lesivitat de la conducta i per la greu afectació a la dignitat de la víctima que comporta l'augment deliberat i inhumà del seu dolor. No obstant això, en el cas de la traïdoria i de l'acarnissament algunes posicions doctrinals i jurisprudencials justifiquen l'agreujant prenent com a base certs trets de la personalitat de l'autor que es manifesten en el fet, com són la covardia en el primer cas (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 27.12.1988, ponent: Puerta Luis) i el sadisme, en el segon. Aquestes explicacions, però, s'apropen perillosament al dret penal d'autor com, de fet, succeeix en el cas del preu, en què el fonament de l'agreujant es vincula a la cobdícia del subjecte.
    Des del punt de vista objectiu, es discuteix la possibilitat que l'assassinat pugui cometre's en comissió per omissió. La doctrina que considera que és possible en el cas del preu, està dividida pel que fa a l'acarnissament i nega majoritàriament la comissió per omissió en el cas de la traïdoria.
    Des del punt de vista subjectiu, el delicte d'assassinat requereix dol, per bé que no hi ha acord doctrinal sobre si només és típic el dol directe o si també ho és el dol eventual. El Tribunal Suprem, en algunes resolucions, requereix dol directe respecte de les circumstàncies qualificants, però admet el dol eventual pel que fa al resultat de mort (STS del 3.6.2002, ponent: Bacigalupo Zapater).
    En la doctrina, es discuteix si cal considerar l'assassinat una simple modalitat agreujada d'homicidi, o si s'ha d'entendre que es tracta d'un tipus penal autònom. D'aquesta qüestió en depèn la solució de certs aspectes relatius a la participació delictiva, en especial, la possibilitat de trencar la unitat del títol d'imputació i condemnar només per homicidi certs partícips. La doctrina majoritària considera que, en principi, es pot condemnar el partícip per assassinat en aquells casos en què tingui coneixement de la concurrència d'alguna de les circumstàncies qualificants en el fet principal. En els casos en què desconegui aquesta circumstància, només se'l podrà condemnar per homicidi (STS del 2.1.2003, ponent: Jiménez Villarejo). La major gravetat de l'assassinat respecte de l'homicidi es pot apreciar en la sanció que el CP fixa per a aquestes infraccions. Així, la pena de presó de deu a quinze anys assignada a l'homicidi es converteix en una pena de quinze a vint anys en el cas de l'assassinat, una sanció que pot arribar a ser de vint a vint-i-cinc anys quan en l'assassinat concorren dues o més de les circumstàncies establertes per l'article 139 (alguns autors parlen en aquest cas d'assassinat qualificat).
    Alguns sectors doctrinals critiquen durament el règim penològic previst per a aquest delicte i el consideren desproporcionat. És molt qüestionable el fet que circumstàncies que, quan concorren en altres delictes porten, com a màxim, a reduir el marc penal inicial a la meitat superior, en el cas dels delictes contra la vida puguin afegir fins a deu anys de presó a la pena inicialment fixada per al tipus bàsic d'homicidi. L'article 141 del CP declara la punibilitat de la conspiració, provocació o proposició d'assassinat, per a les quals fixa una pena inferior en un o dos graus a la sanció establerta per al delicte consumat. Quan l'assassinat el cometen membres de bandes armades o d'organitzacions terroristes sembla que l'article 139 del CP s'haurà de veure desplaçat per l'article 572.1.1 del CP, que estableix una pena més greu (de vint a trenta anys de presó), per al cas en què els subjectes esmentats causin la mort d'una persona. Aquesta afirmació es basa en el principi d'alternativitat de l'article 8.4 del CP.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato

<Dret>

Definició
Acció d'assassinar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cometre un assassinat.
  • Ex.: Temptativa d'assassinat.
assassinat assassinat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  assassinat, n m
  • es  asesinato
  • fr  meurtre
  • it  asassinio
  • en  murder
  • ar  قتل عمد

<Àmbits de cooperació i conflicte > Dret internacional penal>

Definició
Homicidi comès amb traïdoria, acarnissament o per una recompensa.

Nota

  • Segons l'element contextual, l'assassinat pot constituir un crim contra la humanitat, un crim de guerra o un acte de genocidi.