Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "assentiment" dins totes les àrees temàtiques

aplanament

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aplanament, n m
ca assentiment, n m sin. compl.
es allanamiento

Definició

Declaració expressa de conformitat total o parcial de la part demandada amb les pretensions de la part demandant.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Específic
L'aplanament o assentiment és un acte processal unilateral de la part demandada -i per aquest motiu, no requereix el consentiment de la part demandant- a partir del qual posa de manifest la voluntat de no oposar-se a la pretensió de la part actora o, si ja ho ha fet, d'abandonar la seva resistència de manera definitiva. Aquest acte té com a conseqüència principal la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora, i propicia un pronunciament judicial sobre el fons que és favorable a la pretensió exercitada per la part actora. L'aplanament es pot dur a terme en qualsevol moment del procés, ja sigui en primera instància, ja sigui en fase de recurs o bé d'execució de la sentència (art. 19.3 Llei d'enjudiciament civil [LEC]).
La viabilitat d'aquesta figura depèn de la concurrència dels tres requisits que es descriuen a continuació. a) En primer lloc, cal que sigui lícit, és a dir, que no es produeixi en frau de llei, ni tampoc no contrariï l'interès general o es faci en perjudici de terceres persones (art. 21.1 LEC). En cas d'incompliment, l'òrgan judicial ha d'emetre una interlocutòria amb el doble pronunciament següent: d'una banda, el rebuig de l'aplanament pretès per la part demandada, i, de l'altra, l'ordre de continuar el procés iniciat. b) En segon lloc, és necessari que la part demandada tingui plena capacitat processal per a poder comparèixer en el procés i dur a terme actes processals vàlids (art. 7 LEC), l'aplanament inclòs. Si compareix el procurador en nom de la part, l'aplanament únicament pot prosperar si es disposa d'un poder especial (art. 25.2.1 LEC) que el faculti per a posar de manifest la voluntat concloent dels manants (la part demandada) d'abandonar el procés; en aquest cas, el poder que s'atorga per a plets amb caràcter general no té validesa (art. 25.1.1 LEC). I c) En tercer lloc, cal que la part interessada hagi fet expressa, ja sigui oralment o bé per escrit, la voluntat d'aplanar-se, ja que en cap cas pot no ser vàlida si es porta a terme tàcitament.
Segons l'article 21 de la LEC, l'aplanament es pot manifestar de manera total o parcial. L'aplanament total es produeix quan la part demandada exterioritza la conformitat amb la pretensió de la part actora o, si se n'ha formulat més d'una, amb totes; en canvi, l'aplanament parcial té lloc quan la part demandada es mostra d'acord amb algunes de les pretensions exercitades per la part actora, però no amb totes.
L'acceptació de l'aplanament per part del tribunal produeix els efectes descrits a continuació, que inevitablement queden reduïts en els casos d'aplanament parcial. a) L'acabament del procés per la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora. Aquest efecte no es produeix en els casos d'aplanament parcial (art. 21.2 LEC) en la mesura que la manca d'assentiment amb alguna de les pretensions fa necessària la continuació del procediment en relació amb les pretensions no aplanades que encara són objecte de controvèrsia. b) L'emissió d'una sentència condemnatòria d'acord amb la demanda de la part actora (art. 21.1 LEC), que no es produeix si l'aplanament és parcial. En aquest darrer cas, només hi ha la possibilitat de sol·licitar, a instància de la part demandant, l'emissió d'una interlocutòria que reculli les pretensions a les quals la part demandada dona el seu assentiment, que és executable d'acord amb el que disposen els articles 517 i següents de la LEC. c) La sentència que es dicta s'ha de pronunciar sobre el fons, ha de ser no contradictòria i ha de produir tots els efectes de la cosa jutjada. I d) Si l'aplanament té lloc abans de la contestació de la demanda, la part demandada no ha de fer front a les costes del procés, si no és que el tribunal aprecia temeritat o mala fe en la conducta (art. 395.1 LEC); en canvi, l'emissió posterior de l'aplanament comporta, de manera inevitable, haver de satisfer les costes pel rebuig de totes les pretensions, i s'acompleix així el principi del venciment en la imputació de les costes (art. 395 LEC en relació amb l'art. 394.1 LEC).

assentiment

<Dret>

ca assentiment, n m
es asentimiento

<Dret>

Definició

Acció d'assentir.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Ho va fer amb el meu assentiment.
Ex.: Contra la nostra voluntat i assentiment.

assentiment

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca assentiment, n m
oc assentiment, n m
es asentimiento, n m
fr consentement, n m
en assent, n
SC https://youtu.be/4C9oiruhHDc

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició

Forma en què es consideren aprovades les propostes que anuncia el president del Parlament o un president de comissió i que no donen lloc a cap objecció o oposició dels diputats presents.