Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "assertiu" dins totes les àrees temàtiques

absorbent absorbent

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  absorbent, adj
  • ca  absorbidor -a, adj sin. compl.
  • ca  absortiu -iva, adj sin. compl.
  • es  absorbente
  • es  absortivo -va
  • fr  absorbant -ante
  • fr  absorptif -ive
  • en  absorbent
  • en  absorptive

<Energia solar>

Definició
Dit de les substàncies, els materials, els cossos, etc. que tenen la propietat d'absorbir.
advocat | advocada advocat | advocada

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  advocat | advocada, n m, f
  • ca  assertor -oris [la], n m sin. compl.
  • ca  lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
  • ca  mandatarius -i [la], n m sin. compl.
  • es  abogado | abogada
  • es  letrado | letrada

<Dret processal>

Definició
Persona que assessora sobre qüestions de dret i defensa les causes civils, criminals o laborals d'altri.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • En l'exposició de motius, apartat VII de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) considera l'advocacia una «institució que coopera amb l'administració de justícia», juntament amb el ministeri fiscal, la policia judicial i els procuradors.
    No obstant això, definir els advocats únicament com a cooperadors de l'Administració de justícia no és del tot precís per les raons següents: a) hi ha advocats que no actuen davant els tribunals, sinó que es limiten a assessorar en matèria administrativa (tributària, urbanística, entre altres); b) els advocats pledegen per defensar els interessos i drets de llurs clients (patrimoni, llibertat, entre altres), no amb la finalitat de cooperar amb l'administració de justícia, i c) l'Administració de justícia no tracta els advocats com a cooperadors, sinó com a intrusos, fins al punt que quan els advocats entren en un edifici judicial s'han de sotmetre a un control de seguretat (arc detector de metalls), i quan en una investigació penal el jutge o la jutgessa acorda el secret de les actuacions, els advocats no tenen accés a l'expedient, mentre que els representants del ministeri fiscal i de la policia sí que en tenen i no se sotmeten a control de seguretat quan entren en un edifici judicial.
    Ara bé, la referència als advocats de l'article 542 de la LOPJ pot estar justificada per les raons següents: en primer lloc, legitima l'exclusivitat dels advocats en l'assessorament i consell jurídics i en la defensa de les parts en el procés judicial; en segon lloc, determina que jutges i magistrats no permetin l'exercici d'aquesta funció davant els tribunals a persones mancades de la condició d'advocat, i, finalment, l'exercici de les funcions pròpies dels advocats per persones mancades d'aquesta condició és tipificat com a delicte d'intrusisme professional en l'article 403 del Codi penal (CP).
    A més, cal tenir en compte que tant la Llei d'enjudiciament civil (LEC) -d'aplicació supletòria a les d'enjudiciament en els altres ordres jurisdiccionals- com la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), exigeixen, amb caràcter general, que les parts siguin assistides per advocats que les defensin (art. 31 LEC i art. 118 i 520 LECr), fins i tot consideren que els actes judicials són nuls de ple dret quan es realitzen sense intervenció d'advocats en els casos que la llei estableix com a preceptius (art. 238.4 LOPJ i 225.4 LEC).
    L'exigència d'assistència lletrada a les parts té una doble justificació; d'una banda, en qualsevol tipus de procés, fer efectius el principi d'igualtat previst en l'article 14 de la Constitució espanyola (CE) i el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), a causa del tecnicisme i la complexitat de les lleis i de les actuacions processals; altrament, si les parts litiguessin sense advocat podria vèncer la part que tingués estudis davant la part que no en tingués, amb independència de qui tingués la raó. D'altra banda, en un procés penal pretén assegurar els drets a la defensa i a la presumpció d'innocència que recull l'article 24.2 de la CE, i per aquest motiu la part imputada no escull l'advocat, sinó que se li assigna un del torn d'ofici, amb independència que tingui dret o no a l'assistència jurídica gratuïta.
    Com que contractar un advocat suposa un cost important, l'Estat ha d'assegurar la tutela judicial dels qui no tenen mitjans per a pagar-ne la retribució. Per tal d'aconseguir-ho, la normativa recull dos mecanismes. En primer lloc, l'article 119 de la CE i l'article 20 de la LOPJ estableixen que la justícia ha de ser gratuïta per als qui acreditin no tenir mitjans econòmics per a litigar, i es desenvolupen en la Llei 1/1996, del 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, de l'Estat, i en el reglament corresponent (Reial decret [RD] 996/2003, del 25 juliol), els quals estableixen en quins casos, amb quins requisits i amb quins efectes les persones poden gaudir d'aquest dret. En segon lloc, tant la LEC com la LECr eximeixen del deure de ser defensat per un advocat en els processos de menys importància (per exemple, en els judicis de faltes penals) i en els casos en què contractar-lo no seria econòmicament viable d'acord amb l'objecte del procés (per exemple, en els processos amb una quantia litigiosa reduïda en l'àmbit civil).
    L'estatut jurídic dels advocats es troba recollit en els textos següents: a) en l'àmbit estatal, en els articles del 542 al 546 de la LOPJ; en la Llei 2/1974, del 13 de febrer, de col·legis professionals: l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola (EGAE) (l'actual Estatut va ser aprovat per l'RD 658/2001, del 22 de juny, però el gener del 2010 es va començar un esborrany de projecte per a adaptar-lo als canvis de què ha estat objecte la professió en els darrers nou anys); en la Llei sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals (LAPAP), de l'Estat; en l'RD 1331/2006, del 17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d'advocats, individuals o col·lectius, i en la Llei 2/2007, del 15 de març, de societats professionals, i b) en l'àmbit autonòmic, en la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i en la Normativa de l'Advocacia Catalana (NAC), elaborada pel Consell de l'Advocacia Catalana i declarada legal pel Departament de Justícia de la Generalitat en la resolució JUS/880/2009, del 24 de març.
    A l'Estat espanyol, per a accedir a la professió d'advocat, s'exigeixen els requisits següents (art. 9 i 13 EGAE): a) majoria d'edat; b) llicenciatura o grau en dret, i c) incorporació a un col·legi d'advocats ubicat a l'Estat espanyol, en qualitat d'advocat o advocada que exerceix la professió.
    El requisit de col·legiació obligatòria no té una justificació admissible en termes constitucionals, si es tenen en compte el dret fonamental a associar-se de l'article 22.1 i dret al treball de l'article 35.1 de la CE, i el fet que, en altres professions, com ara els periodistes, la col·legiació és una opció lliure i voluntària de cada professional, no una obligació ni un requisit per a poder treballar.
    A més, per a poder col·legiar-se com a advocat, cal reunir els requisits següents: a) no tenir antecedents penals; b) tenir la nacionalitat d'un estat de la Unió Europea o d'un estat amb qui l'Estat espanyol tingui un conveni efectiu o bé obtenir una dispensa legal d'aquest requisit del Ministeri de Justícia; c) no tenir circumstàncies determinants d'incapacitat (art. 14 EGAE), prohibició (art. 21 EGEA) i incompatibilitat (art. 22 EGEA); d) estar donats d'alta en una mutualitat de l'advocacia o en la Seguretat Social; e) pagar la quota d'ingrés al col·legi; f) prometre acatar la CE i l'ordenament jurídic; g) superar els cursos de formació impartits en les escoles de pràctica jurídica dels col·legis o les universitats, les pràctiques tutelades, i l'avaluació anual establertes en la LAPAP, i h) si es vol exercir la professió treballant per compte propi, cal donar d'alta l'activitat professional o empresarial al cens de l'Agència Tributària.
    Del conjunt de la normativa que configura l'estatut jurídic de l'advocat, se'n desprenen deures en quatre àmbits (davant el client, davant els companys de professió, davant el col·legi i davant els tribunals), i no complir-los té una responsabilitat disciplinària que els col·legis d'advocats poden sancionar, impugnable davant el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), i amb possibilitat de revisió jurisdiccional davant l'ordre contenciós administratiu.
    El deure característic dels advocats és el secret professional (542.3 LOPJ, 42 EGAE i del 31 al 34 NAC), i queden exempts de denunciar fets aparentment constitutius de delicte que els hagin explicat llurs clients (art. 263 LECr), i també de declarar com a testimonis sobre els fets que els hagin confiat llurs defensats (416 LECr), perquè incorrerien en un delicte de revelació de secret si els divulguessin (art. 199 CP).
    Els principals drets dels advocats són la retribució de llurs serveis o feina, i el respecte i la protecció dels tribunals pel que fa a la independència, defensa i llibertat d'expressió (art. 542 LOPJ).
    L'advocacia s'organitza corporativament en col·legis d'advocats, i n'hi ha prou a incorporar-se en un dels gairebé cent col·legis que hi ha a l'Estat per a poder exercir la professió en tot el territori estatal i davant de qualsevol òrgan judicial. A Catalunya hi ha catorze col·legis, i la creació de cadascun no obeeix a cap criteri: n'hi ha d'àmbit provincial (Lleida) i d'àmbit coincident amb la demarcació d'un partit judicial (com ara Sabadell), de diversos partits (com ara Granollers) i, fins i tot, d'àmbit municipal (Barcelona); n'hi ha que no arriben als tres-cents advocats en actiu, i algun que passa dels dos mil. No hi ha un límit d'admissions, atès que cada any varia segons els que s'hi incorporen i els que es donen de baixa.
    Cada col·legi té un òrgan de govern, la junta directiva, representada pel degà o la degana, i composta per advocats pertanyents al col·legi, que és escollida democràticament i periòdicament; ara bé, les decisions més importants es reserven per a l'assemblea, de la qual formen part tots els col·legiats que hi assisteixin.
    Les funcions essencials dels col·legis, les quals van justificar l'aparició a l'edat mitjana, són, d'una banda, protegir els seus membres davant els tribunals, els organismes públics i els intrusos, presentant querelles quan calgui, i, d'altra banda, desenvolupar la funció disciplinària, és a dir, obrir expedients per suposades infraccions de deures professionals, i si cal, arribar a inhabilitar l'advocat o advocada responsable. A la pràctica, els col·legis no compleixen eficaçment amb cap d'aquestes dues funcions, i més aviat exerceixen com a principal funció l'organització del torn d'ofici i de l'escola de pràctica jurídica en la demarcació corresponent.
    Els catorze col·legis d'advocats de Catalunya es coordinen mitjançant el Consell de l'Advocacia Catalana, compost pel degà o la degana de cadascun dels col·legis. Els consells autonòmics d'advocacia i els col·legis de tot l'Estat espanyol es coordinen per mitjà del CGAE, que és el màxim òrgan de govern i representació de l'advocacia espanyola.
    En l'àmbit de cada col·legi de Catalunya, i amb la finalitat de protegir els drets i interessos dels nous col·legiats, s'ha constituït un Grup d'Advocats Joves (GAJ), d'adscripció voluntària. L'any 1997 els catorze GAJ de Catalunya van crear l'associació Joves Advocats de Catalunya, inscrita en el registre del Departament de Justícia de la Generalitat, d'organització democràtica, independent, assembleària i molt activa. Aquesta associació presenta projectes relacionats amb temes que afecten especialment el col·lectiu dels joves (accés a la professió, torn d'ofici, passantia, relació laboral especial de l'advocacia, contractes en pràctiques, escoles de pràctica jurídica, entre altres).
  • ('defensor de la llibertat')
afirmació comparativa afirmació comparativa

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  afirmació comparativa, n f
  • es  aseveración comparativa
  • fr  affirmation comparative
  • it  asserzione comparativa
  • pt  afirmação comparativa
  • en  comparative assertion
  • de  vergleichende Aussage
  • cod  7.2.4

<Gestió ambiental>

Definició
Declaració ambiental (8.2) relacionada amb la superioritat o l'equivalència d'un producte (6.2) respecte d'un producte competidor que realitza la mateixa funció.

Nota

  • ISO [14040:2006]
afirmació comparativa afirmació comparativa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  afirmació comparativa, n f
  • es  aseveración comparativa
  • fr  affirmation comparative
  • it  asserzione comparativa
  • pt  afirmação comparativa
  • en  comparative assertion
  • de  vergleichende Aussage
  • cod  7.2.4

<Gestió ambiental>

Definició
Declaració ambiental (8.2) relacionada amb la superioritat o l'equivalència d'un producte (6.2) respecte d'un producte competidor que realitza la mateixa funció.

Nota

  • ISO [14040:2006]
aplanar-se aplanar-se

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aplanar-se, v intr pron
  • ca  assentir, v intr sin. compl.
  • es  allanar
  • es  asentir

<Dret processal>

Definició
Conformar-se.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'acusat s'ha aplanat a la decisió del jutge.

    Ex.: El demandat ha assentit.
aplanar-se [a] aplanar-se [a]

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  aplanar-se [a], v prep pron
  • ca  assentir [a], v prep sin. compl.
  • es  allanarse [a], v prep pron
  • fr  assentir [a], v prep
  • it  assentire [a], v prep

<Dret processal>

Definició
Conformar-se.
aplanar-se a la demanda aplanar-se a la demanda

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  aplanar-se a la demanda, v intr
  • ca  assentir a la demanda, v intr sin. compl.
  • es  allanarse a la demanda, v intr

<Dret processal>

Definició
Acceptar, el demandat, els fets o part dels fets de la demanda de l'actor, sense reserves ni condicions.
aplanar-se a la demanda aplanar-se a la demanda

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aplanar-se a la demanda
  • ca  assentir a la demanda sin. compl.
  • es  allanarse a la demanda

<Dret>

Definició
La persona demandada acceptar sense reserves ni condicions els fets o part dels fets de la demanda de l'actora, o bé conformar-s'hi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'advocat ens ha recomanat que ens aplanem a la demanda.

    Ex.: Hem assentit a la demanda perquè considerem ajustades a dret les pretensions de la part que recorre.
aspectual aspectual

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aspectual, adj
  • ca  aspectiu -iva, adj sin. compl.
  • es  aspectual
  • fr  aspectuel
  • en  aspectual

<Lingüística>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'aspecte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assentir, v intr
  • es  asentir

<Dret>

Definició
Estar d'acord amb allò que algú altre diu o manifestar-s'hi conforme.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els veïns van assentir a la proposta de l'Ajuntament.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]