Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "assertori" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol barbablau, n m
- es abejaruco barbiazul
- fr guêpier à barbe bleue
- en blue-bearded bee-eater
- de Blaubartspint
- nc Nyctyornis athertoni
<31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca abellerol barbablau, n m
- es abejaruco barbiazul
- fr guêpier à barbe bleue
- en blue-bearded bee-eater
- de Blaubartspint
- nc Nyctyornis athertoni
<31.01 Ocells > Coraciformes > Meròpids>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca advocat | advocada, n m, f
- ca assertor -oris [la], n m sin. compl.
- ca lletrat | lletrada, n m, f sin. compl.
- ca mandatarius -i [la], n m sin. compl.
- es abogado | abogada
- es letrado | letrada
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En l'exposició de motius, apartat VII de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) considera l'advocacia una «institució que coopera amb l'administració de justícia», juntament amb el ministeri fiscal, la policia judicial i els procuradors.
No obstant això, definir els advocats únicament com a cooperadors de l'Administració de justícia no és del tot precís per les raons següents: a) hi ha advocats que no actuen davant els tribunals, sinó que es limiten a assessorar en matèria administrativa (tributària, urbanística, entre altres); b) els advocats pledegen per defensar els interessos i drets de llurs clients (patrimoni, llibertat, entre altres), no amb la finalitat de cooperar amb l'administració de justícia, i c) l'Administració de justícia no tracta els advocats com a cooperadors, sinó com a intrusos, fins al punt que quan els advocats entren en un edifici judicial s'han de sotmetre a un control de seguretat (arc detector de metalls), i quan en una investigació penal el jutge o la jutgessa acorda el secret de les actuacions, els advocats no tenen accés a l'expedient, mentre que els representants del ministeri fiscal i de la policia sí que en tenen i no se sotmeten a control de seguretat quan entren en un edifici judicial.
Ara bé, la referència als advocats de l'article 542 de la LOPJ pot estar justificada per les raons següents: en primer lloc, legitima l'exclusivitat dels advocats en l'assessorament i consell jurídics i en la defensa de les parts en el procés judicial; en segon lloc, determina que jutges i magistrats no permetin l'exercici d'aquesta funció davant els tribunals a persones mancades de la condició d'advocat, i, finalment, l'exercici de les funcions pròpies dels advocats per persones mancades d'aquesta condició és tipificat com a delicte d'intrusisme professional en l'article 403 del Codi penal (CP).
A més, cal tenir en compte que tant la Llei d'enjudiciament civil (LEC) -d'aplicació supletòria a les d'enjudiciament en els altres ordres jurisdiccionals- com la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), exigeixen, amb caràcter general, que les parts siguin assistides per advocats que les defensin (art. 31 LEC i art. 118 i 520 LECr), fins i tot consideren que els actes judicials són nuls de ple dret quan es realitzen sense intervenció d'advocats en els casos que la llei estableix com a preceptius (art. 238.4 LOPJ i 225.4 LEC).
L'exigència d'assistència lletrada a les parts té una doble justificació; d'una banda, en qualsevol tipus de procés, fer efectius el principi d'igualtat previst en l'article 14 de la Constitució espanyola (CE) i el dret a la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), a causa del tecnicisme i la complexitat de les lleis i de les actuacions processals; altrament, si les parts litiguessin sense advocat podria vèncer la part que tingués estudis davant la part que no en tingués, amb independència de qui tingués la raó. D'altra banda, en un procés penal pretén assegurar els drets a la defensa i a la presumpció d'innocència que recull l'article 24.2 de la CE, i per aquest motiu la part imputada no escull l'advocat, sinó que se li assigna un del torn d'ofici, amb independència que tingui dret o no a l'assistència jurídica gratuïta.
Com que contractar un advocat suposa un cost important, l'Estat ha d'assegurar la tutela judicial dels qui no tenen mitjans per a pagar-ne la retribució. Per tal d'aconseguir-ho, la normativa recull dos mecanismes. En primer lloc, l'article 119 de la CE i l'article 20 de la LOPJ estableixen que la justícia ha de ser gratuïta per als qui acreditin no tenir mitjans econòmics per a litigar, i es desenvolupen en la Llei 1/1996, del 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, de l'Estat, i en el reglament corresponent (Reial decret [RD] 996/2003, del 25 juliol), els quals estableixen en quins casos, amb quins requisits i amb quins efectes les persones poden gaudir d'aquest dret. En segon lloc, tant la LEC com la LECr eximeixen del deure de ser defensat per un advocat en els processos de menys importància (per exemple, en els judicis de faltes penals) i en els casos en què contractar-lo no seria econòmicament viable d'acord amb l'objecte del procés (per exemple, en els processos amb una quantia litigiosa reduïda en l'àmbit civil).
L'estatut jurídic dels advocats es troba recollit en els textos següents: a) en l'àmbit estatal, en els articles del 542 al 546 de la LOPJ; en la Llei 2/1974, del 13 de febrer, de col·legis professionals: l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola (EGAE) (l'actual Estatut va ser aprovat per l'RD 658/2001, del 22 de juny, però el gener del 2010 es va començar un esborrany de projecte per a adaptar-lo als canvis de què ha estat objecte la professió en els darrers nou anys); en la Llei sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals (LAPAP), de l'Estat; en l'RD 1331/2006, del 17 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d'advocats, individuals o col·lectius, i en la Llei 2/2007, del 15 de març, de societats professionals, i b) en l'àmbit autonòmic, en la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i en la Normativa de l'Advocacia Catalana (NAC), elaborada pel Consell de l'Advocacia Catalana i declarada legal pel Departament de Justícia de la Generalitat en la resolució JUS/880/2009, del 24 de març.
A l'Estat espanyol, per a accedir a la professió d'advocat, s'exigeixen els requisits següents (art. 9 i 13 EGAE): a) majoria d'edat; b) llicenciatura o grau en dret, i c) incorporació a un col·legi d'advocats ubicat a l'Estat espanyol, en qualitat d'advocat o advocada que exerceix la professió.
El requisit de col·legiació obligatòria no té una justificació admissible en termes constitucionals, si es tenen en compte el dret fonamental a associar-se de l'article 22.1 i dret al treball de l'article 35.1 de la CE, i el fet que, en altres professions, com ara els periodistes, la col·legiació és una opció lliure i voluntària de cada professional, no una obligació ni un requisit per a poder treballar.
A més, per a poder col·legiar-se com a advocat, cal reunir els requisits següents: a) no tenir antecedents penals; b) tenir la nacionalitat d'un estat de la Unió Europea o d'un estat amb qui l'Estat espanyol tingui un conveni efectiu o bé obtenir una dispensa legal d'aquest requisit del Ministeri de Justícia; c) no tenir circumstàncies determinants d'incapacitat (art. 14 EGAE), prohibició (art. 21 EGEA) i incompatibilitat (art. 22 EGEA); d) estar donats d'alta en una mutualitat de l'advocacia o en la Seguretat Social; e) pagar la quota d'ingrés al col·legi; f) prometre acatar la CE i l'ordenament jurídic; g) superar els cursos de formació impartits en les escoles de pràctica jurídica dels col·legis o les universitats, les pràctiques tutelades, i l'avaluació anual establertes en la LAPAP, i h) si es vol exercir la professió treballant per compte propi, cal donar d'alta l'activitat professional o empresarial al cens de l'Agència Tributària.
Del conjunt de la normativa que configura l'estatut jurídic de l'advocat, se'n desprenen deures en quatre àmbits (davant el client, davant els companys de professió, davant el col·legi i davant els tribunals), i no complir-los té una responsabilitat disciplinària que els col·legis d'advocats poden sancionar, impugnable davant el Consejo General de la Abogacía Española (CGAE), i amb possibilitat de revisió jurisdiccional davant l'ordre contenciós administratiu.
El deure característic dels advocats és el secret professional (542.3 LOPJ, 42 EGAE i del 31 al 34 NAC), i queden exempts de denunciar fets aparentment constitutius de delicte que els hagin explicat llurs clients (art. 263 LECr), i també de declarar com a testimonis sobre els fets que els hagin confiat llurs defensats (416 LECr), perquè incorrerien en un delicte de revelació de secret si els divulguessin (art. 199 CP).
Els principals drets dels advocats són la retribució de llurs serveis o feina, i el respecte i la protecció dels tribunals pel que fa a la independència, defensa i llibertat d'expressió (art. 542 LOPJ).
L'advocacia s'organitza corporativament en col·legis d'advocats, i n'hi ha prou a incorporar-se en un dels gairebé cent col·legis que hi ha a l'Estat per a poder exercir la professió en tot el territori estatal i davant de qualsevol òrgan judicial. A Catalunya hi ha catorze col·legis, i la creació de cadascun no obeeix a cap criteri: n'hi ha d'àmbit provincial (Lleida) i d'àmbit coincident amb la demarcació d'un partit judicial (com ara Sabadell), de diversos partits (com ara Granollers) i, fins i tot, d'àmbit municipal (Barcelona); n'hi ha que no arriben als tres-cents advocats en actiu, i algun que passa dels dos mil. No hi ha un límit d'admissions, atès que cada any varia segons els que s'hi incorporen i els que es donen de baixa.
Cada col·legi té un òrgan de govern, la junta directiva, representada pel degà o la degana, i composta per advocats pertanyents al col·legi, que és escollida democràticament i periòdicament; ara bé, les decisions més importants es reserven per a l'assemblea, de la qual formen part tots els col·legiats que hi assisteixin.
Les funcions essencials dels col·legis, les quals van justificar l'aparició a l'edat mitjana, són, d'una banda, protegir els seus membres davant els tribunals, els organismes públics i els intrusos, presentant querelles quan calgui, i, d'altra banda, desenvolupar la funció disciplinària, és a dir, obrir expedients per suposades infraccions de deures professionals, i si cal, arribar a inhabilitar l'advocat o advocada responsable. A la pràctica, els col·legis no compleixen eficaçment amb cap d'aquestes dues funcions, i més aviat exerceixen com a principal funció l'organització del torn d'ofici i de l'escola de pràctica jurídica en la demarcació corresponent.
Els catorze col·legis d'advocats de Catalunya es coordinen mitjançant el Consell de l'Advocacia Catalana, compost pel degà o la degana de cadascun dels col·legis. Els consells autonòmics d'advocacia i els col·legis de tot l'Estat espanyol es coordinen per mitjà del CGAE, que és el màxim òrgan de govern i representació de l'advocacia espanyola.
En l'àmbit de cada col·legi de Catalunya, i amb la finalitat de protegir els drets i interessos dels nous col·legiats, s'ha constituït un Grup d'Advocats Joves (GAJ), d'adscripció voluntària. L'any 1997 els catorze GAJ de Catalunya van crear l'associació Joves Advocats de Catalunya, inscrita en el registre del Departament de Justícia de la Generalitat, d'organització democràtica, independent, assembleària i molt activa. Aquesta associació presenta projectes relacionats amb temes que afecten especialment el col·lectiu dels joves (accés a la professió, torn d'ofici, passantia, relació laboral especial de l'advocacia, contractes en pràctiques, escoles de pràctica jurídica, entre altres). - ('defensor de la llibertat')
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca afirmació comparativa, n f
- es aseveración comparativa
- fr affirmation comparative
- it asserzione comparativa
- pt afirmação comparativa
- en comparative assertion
- de vergleichende Aussage
- cod 7.2.4
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- ISO [14040:2006]
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 14050:2010 Gestió ambiental. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 14050:2009).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 150 Gestió Ambiental, la secretaria del qual és a càrrec d'AENOR. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten en negreta seguits del codi de referència entre parèntesis.
- ca afirmació comparativa, n f
- es aseveración comparativa
- fr affirmation comparative
- it asserzione comparativa
- pt afirmação comparativa
- en comparative assertion
- de vergleichende Aussage
- cod 7.2.4
<Gestió ambiental>
Definició
Nota
- ISO [14040:2006]
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca aplanar-se [a], v prep pron
- ca assentir [a], v prep sin. compl.
- es allanarse [a], v prep pron
- fr assentir [a], v prep
- it assentire [a], v prep
<Dret processal>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca asbestosi
- en asbestosis
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>
<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Pneumologia>, <Toxicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca asbestosi, n f
- ca amiantosi, n f sin. compl.
- es asbestosis
- fr asbestose
- en asbestosis
<Malalties i síndromes>, <Anatomia patològica>, <Pneumologia>, <Toxicologia>
Definició
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca asbestosi, n f
- es asbestosis, n f
- es intoxicación por amianto, n f
- fr intoxication à l'amiante, n f
- fr asbestose, n f sin. compl.
- en asbestos intoxication, n
- en asbestosis, n sin. compl.
- cod 2302
<Malalties minoritàries > Malalties respiratòries>
<Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca asserció, n f
- es aserción
- fr assertion
- en assertion
<Psicologia>
