Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ast" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulla, n f
- ca agulla prima, n f sin. compl.
- ca agullat, n m sin. compl.
- ca agullot, n m sin. compl.
- ca ast, n m sin. compl.
- ca passamà, n m sin. compl.
- ca agua, n f var. ling.
- ca agúia, n f var. ling.
- ca agüia, n f var. ling.
- ca aguja, n f var. ling.
- ca agujas, n f pl var. ling.
- ca agullas, n f pl var. ling.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca aülla, n f var. ling.
- ca aullat, n m var. ling.
- ca aullot, n m var. ling.
- ca guya, n f var. ling.
- nc Belone belone
- nc Belone belone belone
- nc Bellone vulgaris var. ling.
- nc Belone acus var. ling.
- nc Belone euxini var. ling.
- nc Belone gracilis var. ling.
- nc Belone rostrata var. ling.
- nc Belone vulgaris var. ling.
- nc Esox Belone var. ling.
- es aguja
- es aguja de mar
- fr aiguille
- fr orphie
- it agughia
- en garfish
- de Horn Hecht
<Peixos > Belònids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agua (FAUNAICT): Menorca
- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell
- agüia (BALEARES2): Menorca
- aguja (BSEHN3): Menorca
- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs
- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs
- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca
- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs
- guya (RPCE3): Balears
- passamà (DCVB-E): Delta Ebre
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca ast, n m
- ca rostidor, n m sin. compl.
- es asador, n m
- fr broche, n f
- pt espeto, n m
- en spit, n
<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ast, n m
- es asador
- fr broche
- en spit
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espet, n m
- ca ast, n m sin. compl.
- ca xavetes, n f pl sin. compl.
- ca aspet, n m var. ling.
- ca chiflete, n m var. ling.
- ca espetón, n m var. ling.
- ca espeton de mar, n m var. ling.
- ca spet, n m var. ling.
- nc Sphyraena sphyraena
- nc Sphyraena spet var. ling.
- nc Sphyraena vulgaris var. ling.
- nc Sphyraenia vulgaris var. ling.
- es barracuda
- es espetón
- fr bécune européenne
- en European barracuda
<Peixos > Esfirènids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espet, n m
- ca ast, n m sin. compl.
- ca xavetes, n f pl sin. compl.
- ca aspet, n m var. ling.
- ca chiflete, n m var. ling.
- ca espetón, n m var. ling.
- ca espeton de mar, n m var. ling.
- ca spet, n m var. ling.
- nc Sphyraena sphyraena
- nc Sphyraena spet var. ling.
- nc Sphyraena vulgaris var. ling.
- nc Sphyraenia vulgaris var. ling.
- es barracuda
- es espetón
- fr bécune européenne
- en European barracuda
<Peixos > Esfirènids>
