Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "astoret" dins totes les àrees temàtiques

dades emmagatzemades dades emmagatzemades

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  dades emmagatzemades
  • en  stored data

<Localització > Fraseologia>

dofí de dents rugoses dofí de dents rugoses

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí de dents rugoses, n m
  • ca  dofí, n m sin. compl.
  • ca  dofí de morro estret, n m sin. compl.
  • ca  dofí de morro llarg, n m sin. compl.
  • ca  dofí negre, n m sin. compl.
  • ca  dofí rostrat, n m sin. compl.
  • nc  Steno bredanensis
  • auct  (Lesson 1828)
  • cod  RTD
  • es  esteno
  • fr  sténo
  • en  rough-toothed dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

dofí de dents rugoses dofí de dents rugoses

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dofí de dents rugoses, n m
  • ca  dofí, n m sin. compl.
  • ca  dofí de morro estret, n m sin. compl.
  • ca  dofí de morro llarg, n m sin. compl.
  • ca  dofí negre, n m sin. compl.
  • ca  dofí rostrat, n m sin. compl.
  • nc  Steno bredanensis
  • auct  (Lesson 1828)
  • cod  RTD
  • es  esteno
  • fr  sténo
  • en  rough-toothed dolphin

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Delfínids>

dret de gallorsa dret de gallorsa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dret de gallorsa, n m
  • es  derecho de pasto
  • es  derecho de pastoreo
  • fr  droit de pâturage
  • en  right of grazing

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Dret de pasturar el bestiar en terres comunals.
dret de gallorsa dret de gallorsa

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  dret de gallorsa, n m
  • es  derecho de pasto
  • es  derecho de pastoreo
  • fr  droit de pâturage
  • en  right of grazing

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Dret de pasturar el bestiar en terres comunals.
el nom de la variable que emmagatzema el resultat el nom de la variable que emmagatzema el resultat

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el nom de la variable que emmagatzema el resultat
  • en  the name of the variable that stores the result

<Localització > Fraseologia>

el programa computarà la suma de verificació de nou i la compararà amb la suma de verificació emmagatzemada el programa computarà la suma de verificació de nou i la compararà amb la suma de verificació emmagatzemada

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  el programa computarà la suma de verificació de nou i la compararà amb la suma de verificació emmagatzemada
  • en  the program will compute the checksum again and compare it with the stored checksum

<Localització > Fraseologia>

enrocador enrocador

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enrocador, n m
  • ca  barraestret, n m sin. compl.
  • ca  dormidor, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  roqueret, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de roca, n m sin. compl.
  • ca  trencaavellanes, n m sin. compl.
  • ca  barra estret, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort de roca, n m var. ling.
  • ca  trenca avellanes, n m var. ling.
  • ca  trenca-avellanes, n m var. ling.
  • nc  Symphodus ocellatus
  • nc  Crenilabrus ocellatus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Rissoi var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
  • es  bodión
  • es  dormidor
  • es  tordo
  • fr  crenilabre ocelé
  • fr  rouquie
  • it  tordo occhiato
  • en  dark-fin
  • de  Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

enrocador enrocador

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  enrocador, n m
  • ca  barraestret, n m sin. compl.
  • ca  dormidor, n m sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  roqueret, n m sin. compl.
  • ca  saig, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord de roca, n m sin. compl.
  • ca  trencaavellanes, n m sin. compl.
  • ca  barra estret, n m var. ling.
  • ca  mariquita, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  soig, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort de roca, n m var. ling.
  • ca  trenca avellanes, n m var. ling.
  • ca  trenca-avellanes, n m var. ling.
  • nc  Symphodus ocellatus
  • nc  Crenilabrus ocellatus var. ling.
  • nc  Crenilabrus Rissoi var. ling.
  • nc  Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
  • es  bodión
  • es  dormidor
  • es  tordo
  • fr  crenilabre ocelé
  • fr  rouquie
  • it  tordo occhiato
  • en  dark-fin
  • de  Geangelte lipppfisch

<Peixos > Làbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  eriçó, n m
  • ca  coixí de frare, n m sin. compl.
  • ca  coixí de monja, n m sin. compl.
  • ca  coixí de senyora, n m sin. compl.
  • ca  gratacul, n m sin. compl.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  cadira de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadira de senyora, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  cadireta de pastoret, n f alt. sin.
  • ca  coixí de frares, n m alt. sin.
  • ca  coixí de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de monja, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  coixinet de senyora, n m alt. sin.
  • ca  coixinets, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de monja, n m pl alt. sin.
  • ca  coixins de senyora, n m pl alt. sin.
  • ca  cuixes de monja, n f pl alt. sin.
  • ca  cuixes de senyora, n f pl alt. sin.
  • ca  eriçons, n m pl alt. sin.
  • ca  eriçons de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  aliçons, n m pl var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  ariçó, n m var. ling.
  • ca  caïreta de pastor, n f var. ling.
  • nc  Erinacea anthyllis Link
  • nc  Erinacea hispanica Bubani var. ling.
  • nc  Erinacea pungens Boiss. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>