Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ast�" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
agulla agulla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
ast ast

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ast, n m
  • ca  rostidor, n m sin. compl.
  • es  asador, n m
  • fr  broche, n f
  • pt  espeto, n m
  • en  spit, n

<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast, n m
  • es  asador
  • fr  broche
  • en  spit

<Utillatge de cuina>

Definició
Tija de ferro punxeguda per un dels seus caps amb la qual és traspassat longitudinalment un animal o un tros de carn a fi de rostir-lo mentre rep un moviment de rotació.
ast d'anella ast d'anella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast d'anella, n m
  • es  asador de anillo
  • fr  broche à anneau

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast proveït a l'extrem de la tija d'una anella fixada, per on s'introdueix un pal o similar de manera que rep un moviment de rotació no continu.
ast d'estrella ast d'estrella

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast d'estrella, n m
  • es  asador de estrella
  • fr  broche à gibier
  • fr  broche en étoile

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast format per tres làmines paral·leles acabades en punta i disposades en triangle o estrella de manera que sostenen trossos petits de carn tot traspassant-los.
ast de blocatge per punta ast de blocatge per punta

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast de blocatge per punta, n m
  • es  asador fijado por punta
  • fr  broche à arrêtoir à pointe

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast amb un disc foradat en un extrem que es pot bloquejar col·locant una punta en el disc.
ast de disc ast de disc

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast de disc, n m
  • es  asador de disco
  • fr  broche à arrêtoir à disque

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast amb un disc dentat en un extrem que es pot bloquejar col·locant un cadell entre les dents del disc.
ast de doble fulla ast de doble fulla

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast de doble fulla, n m
  • es  asador de doble hoja
  • fr  broche à manivelle à deux lames

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast format per una làmina de ferro o acer doble que travessa la peça de carn i es tanca mitjançant una anella.
ast de fusta ast de fusta

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ast de fusta, n m
  • es  asador de madera
  • fr  haste de fust

<Utillatge de cuina>

Definició
Ast fet de fusta olorosa que perfuma l'aliment que travessa.