Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "atabacar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atracar de punta, v tr
- ca amarrar de punta, v tr sin. compl.
- es amarrar de punta
- es atracar frontalmente
<Ports > Accions>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca atracar en andana, v tr
- ca abarloar, v tr sin. compl.
- es abarloar
<Ports > Accions>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bodris, n m
- ca milengrana, n m sin. compl.
- ca te bodris, n m sin. compl.
- ca herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de cuc, n f alt. sin.
- ca herba de la primavera, n f alt. sin.
- ca herba del cuc, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba per atacar la sang, n f alt. sin.
- ca quenopodi, n m alt. sin.
- ca xinxera, n f alt. sin.
- ca botris, n m var. ling.
- ca mil-en-grana, n m var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milgranada, n f var. ling.
- nc Chenopodium botrys L.
- nc Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bodris, n m
- ca milengrana, n m sin. compl.
- ca te bodris, n m sin. compl.
- ca herba d'atacar la sang, n f alt. sin.
- ca herba de cuc, n f alt. sin.
- ca herba de la primavera, n f alt. sin.
- ca herba del cuc, n f alt. sin.
- ca herba groga, n f alt. sin.
- ca herba per atacar la sang, n f alt. sin.
- ca quenopodi, n m alt. sin.
- ca xinxera, n f alt. sin.
- ca botris, n m var. ling.
- ca mil-en-grana, n m var. ling.
- ca mil-en-rama, n m var. ling.
- ca milgranada, n f var. ling.
- nc Chenopodium botrys L.
- nc Teloxys botrys (L.) W.A. Weber var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
<Història>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca castell de mota i albacar, n m
- ca castell de mota, n m sin. compl.
- es castillo de mota y bailey, n m
- es mota, n f
- es mota castral, n f
- es mota feudal, n f
- fr château à motte, n m
- fr motte castrale, n f
- fr motte féodale, n f
- en motte and bailey, n
- en motte-and-bailey castle, n
<Història>
Definició
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca colpejar, v tr
- ca copejar, v tr
- ca atacar [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR], v tr sin. compl.
- ca pegar, v tr sin. compl.
- es atacar [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR]
- es golpear
- es pegar
- fr attaquer [GOLF] [ESP RAQUETA] [BILLAR]
- fr frapper
- it spingere
- en hit, to
- en strike, to
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca escometre, v tr
- ca atacar, v tr sin. compl.
- es acometer
- es atacar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La policia va escometre diverses vegades els manifestants que no es volien dispersar.
Ex.: Sempre ha atacat les teories proposades per les autoritats.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca estrènyer parcialment, v tr
- ca garrotar parcialment, v tr
- es agarrotar parcialmente, v tr
- es atascar parcialmente, v tr sin. compl.
- fr gripper partiellement, v tr
- en partially seize, to, v tr
- eu nagitu
- eu zortu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca obstruir, v tr
- es atascar, v tr
- fr boucher, v tr
- fr obstruer, v tr
- eu ataskatu
- eu butxatu sin. compl.
<Fusteria > Construccions>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca travar, v tr
- es rotar, v tr
- es atascar, v tr sin. compl.
- es gripar, v tr sin. compl.
- es trabar, v tr sin. compl.
- fr gripper, v tr
- en seize, to, v tr
- eu aleka hartu
- eu ikatu
- eu katigatu
- eu makestu
- eu trabatu
<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>
