Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "atreure" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grèvol, n m
  • ca  agrifoli, n m sin. compl.
  • ca  boix grèvol, n m sin. compl.
  • ca  coscoll del vesc, n m sin. compl.
  • ca  coscoll grec, n m sin. compl.
  • ca  grevoler, n m sin. compl.
  • ca  arbre de mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre de visc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre del vesc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del visc, n m alt. sin.
  • ca  boix, n m alt. sin.
  • ca  boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coscó marí, n m alt. sin.
  • ca  coscoll, n m alt. sin.
  • ca  coscoll de vesc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  grèvol de visc, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  agrevol, n m var. ling.
  • ca  aleure, n m var. ling.
  • ca  crévol, n m var. ling.
  • ca  gargolé, n m var. ling.
  • ca  gregol, n m var. ling.
  • ca  greu, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  grévol, n m var. ling.
  • nc  Ilex aquifolium L.
  • nc  Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

grèvol grèvol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grèvol, n m
  • ca  agrifoli, n m sin. compl.
  • ca  boix grèvol, n m sin. compl.
  • ca  coscoll del vesc, n m sin. compl.
  • ca  coscoll grec, n m sin. compl.
  • ca  grevoler, n m sin. compl.
  • ca  arbre de mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre de visc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre del vesc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del visc, n m alt. sin.
  • ca  boix, n m alt. sin.
  • ca  boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coscó marí, n m alt. sin.
  • ca  coscoll, n m alt. sin.
  • ca  coscoll de vesc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  grèvol de visc, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  agrevol, n m var. ling.
  • ca  aleure, n m var. ling.
  • ca  crévol, n m var. ling.
  • ca  gargolé, n m var. ling.
  • ca  gregol, n m var. ling.
  • ca  greu, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  grévol, n m var. ling.
  • nc  Ilex aquifolium L.
  • nc  Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

línia del traure línia del traure

<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  línia del traure, n f
  • ca  línia de la banca, n f sin. compl.
  • es  raya del saque

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Línia de quinze corresponent a l'extrem del traure.

Nota

  • La denominació línia de la banca és exclusiva de la modalitat de llargues.
malaltia de Neftel malaltia de Neftel

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malaltia de Neftel, n f
  • ca  astàsia-abàsia histèrica, n f sin. compl.
  • ca  atrèmia, n f sin. compl.
  • ca  pseudoatàxia, n f sin. compl.
  • es  atremia
  • fr  atrémie
  • en  atremia

<Malalties i síndromes>, <Neurologia>

Definició
Impossibilitat histèrica de caminar, mentre que hom pot efectuar normalment qualsevol moviment de les cames en posició supina.

Nota

  • La denominació atrèmia està formada a partir de a- i el grec trémo 'tremolar'
productor creador | productora creadora productor creador | productora creadora

<Audiovisuals > Plataformes de vídeo a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>

  • ca  productor creador | productora creadora, n m, f
  • es  autor-productor | autora-productora, n m, f
  • es  showrunner, n m, f
  • fr  auteur-producteur | auteure-productrice, n m, f
  • fr  scénariste-producteur | scénariste-productrice, n m, f
  • en  show runner, n
  • en  show-runner, n
  • en  showrunner, n

<Vídeo a la carta > Gestió del negoci>

Definició
Persona que en l'àmbit de la indústria audiovisual assumeix unes funcions àmplies relacionades alhora amb el guionatge, la producció i el control creatiu d'una sèrie.
productor creador | productora creadora productor creador | productora creadora

<TIC > Àmbit: Oci i entreteniment>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les plataformes de vídeo a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/314/>

  • ca  productor creador | productora creadora, n m, f
  • es  autor-productor | autora-productora, n m, f
  • es  showrunner, n m, f
  • fr  auteur-producteur | auteure-productrice, n m, f
  • fr  scénariste-producteur | scénariste-productrice, n m, f
  • en  show runner, n
  • en  show-runner, n
  • en  showrunner, n

<Vídeo a la carta > Gestió del negoci>

Definició
Persona que en l'àmbit de la indústria audiovisual assumeix unes funcions àmplies relacionades alhora amb el guionatge, la producció i el control creatiu d'una sèrie.
productor guionista | productora guionista productor guionista | productora guionista

<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  productor guionista | productora guionista, n m, f
  • es  showrunner, n m, f
  • fr  auteur-producteur | auteure-productrice, n m, f
  • fr  scénariste-producteur | scénariste-productrice, n m, f
  • en  show runner, n
  • en  showrunner, n

<Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Definició
Guionista que s'encarrega de la producció d'una sèrie de televisió.
raó per creure raó per creure

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  raó per creure, n f
  • es  razón para creer, n f
  • fr  justificatif, n m
  • fr  support de la promesse, n m
  • en  reason to believe, n
  • en  RTB, n sigla

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>

Definició
Enunciat breu i concís que expressa la raó que dona suport o credibilitat a la promesa de marca o a un benefici d'un producte.
raó per creure raó per creure

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  raó per creure, n f
  • es  razón para creer
  • fr  justificatif
  • fr  support de la promesse
  • en  reason to believe
  • en  RTB

<Brànding > Brànding > Conceptes generals>

Definició
Enunciat breu i concís que expressa la raó que dona suport o credibilitat a la promesa de marca o a un benefici d'un producte.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  sarja, n f
  • es  sarga
  • fr  armure sergée
  • fr  sergé
  • en  twill
  • en  twill weave

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>