Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "atribuci��" dins totes les àrees temàtiques

funció atributiva funció atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  funció atributiva, n f
  • es  función atributiva
  • fr  fonction attributive
  • en  attributive function

<Lingüística>

Definició
Funció de l'adjectiu qualificatiu com a membre del predicat nominal en les oracions copulatives.

Nota

  • Per exemple, l'adjectiu gran en l'oració copulativa La casa és gran. S'oposa a funció predicativa.
nacionalitat d'origen nacionalitat d'origen

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  nacionalitat d'origen, n f
  • ca  nacionalitat originària, n f sin. compl.
  • es  nacionalidad atribuida, n f
  • es  nacionalidad de origen, n f
  • es  nacionalidad originaria, n f
  • es  nacionalidad por origen, n f
  • fr  nationalité d'origine, n f
  • en  nationality at birth, n
  • en  nationality of origin, n
  • en  original nationality, n

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Nacionalitat que una persona rep en el moment del naixement.

Nota

  • L'atribució de la nacionalitat d'origen es pot regir per dos principis diferents: el ius sanguinis o el ius soli, segons si s'adquireix la nacionalitat del pare o de la mare, o si s'adquireix la nacionalitat del país on s'ha nascut. Cada Estat determina en el seu sistema jurídic el principi que determina l'atribució de la nacionalitat.
oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • es  oración copulativa
  • fr  phrase attributive
  • fr  phrase copulative
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que té predicat nominal, del qual l'atribut forma part.
oració atributiva oració atributiva

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració atributiva, n f
  • ca  oració copulativa, n f sin. compl.
  • es  oración atributiva
  • fr  phrase attributive
  • en  attributive sentence

<Lingüística>

Definició
Oració simple que té un predicat nominal, això és, un predicat integrat per un atribut i per un verb que serveix de nexe entre el subjecte i l'atribut.

Nota

  • Per exemple, Virgínia està cansada. Les oracions atributives normalment es classifiquen en equatives i adscriptives. S'oposa a oració predicativa.
principi d'atribució principi d'atribució

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  principi d'atribució, n m
  • es  principio de atribución
  • fr  principe d'attribution
  • it  principio di attribuzione
  • en  principle of conferral
  • ar  مبدأ الإحالة

<Dret de la Unió Europea>

Definició
Principi que regeix la delimitació de les competències de la Unió Europea en virtut del qual les institucions de la Unió han d'actuar dins els límits de les competències que els confereixen els estats membres en els tractats constitutius per a assolir els objectius que s'hi especifiquen.
prolongació d'atribucions prolongació d'atribucions

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  prolongació d'atribucions, n f
  • es  prolongación de atribuciones, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>

quadre nacional d'atribució de freqüències quadre nacional d'atribució de freqüències

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  quadre nacional d'atribució de freqüències, n m
  • ca  QNAF, n m sigla
  • es  cuadro nacional de atribución de frecuencias
  • es  CNAF sigla

<Telecomunicacions > Telemàtica>

Definició
Text legal, actualment provinent del Ministeri de Ciència i Tecnologia, que té, entre d'altres missions, la de regular les atribucions de bandes de freqüències.
règim d'atribució de rendes règim d'atribució de rendes

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  règim d'atribució de rendes, n m
  • es  régimen de atribución de rentas

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Règim pel qual les rendes d'una entitat no estan subjectes a l'impost de societats, sinó que es traspassen directament als socis perquè les integrin a les seves declaracions, segons el percentatge de participació que tinguin en l'entitat.

Nota

  • Dins de les entitats sotmeses al règim d'atribució de rendes s'inclouen les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns, les entitats constituïdes a l'estranger amb naturalesa jurídica idèntica o anàloga a les constituïdes d'acord amb les lleis espanyoles, i qualsevol altra entitat que constitueixi una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d'imposició.
teoria atribucional teoria atribucional

<Psicologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  teoria atribucional, n f
  • ca  teoria de l'atribució, n f

<Psicologia>

usurpació d'atribucions usurpació d'atribucions

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  usurpació d'atribucions, n f
  • es  usurpación de atribuciones
  • en  usurpation of powers

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a arrogar-se, un funcionari públic, atribucions que no té, excedir-se en les que té o privar a qui les té del seu exercici legítim.