Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "atribuci��" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant? 0 CRITERI aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?
  • es  antropónimo atributivo, n m
  • es  antropónimo evocativo, n m
  • es  aptrónimo, n m
  • es  caracterónimo, n m
  • es  caractónimo, n m
  • es  nombre parlante, n m
  • fr  aptonyme, n m
  • it  attonimo, n m
  • it  attronimo, n m
  • pt  aptônimo, n m
  • pt  aptrônimo, n m
  • en  aptonym, n
  • en  aptronym, n
  • en  charactonym, n
  • en  euonym, n
  • de  sprenchender Name, n m

<Llengua. Literatura > Lingüística>

Definició
Es considera que la forma adequada és aptònim (nom masculí), i no *aptrònim, *euònim ni *nom parlant.

Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Ja ha tingut difusió en català.
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
(4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
Ex.: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
(5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.

En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
- *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
- *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
- *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.

Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT descarta de moment distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció (tal com fan l'anglès amb charactonyms i el castellà amb caractónimo i caracterónimo), perquè la majoria d'especialistes consultats en són poc partidaris.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de aptònim al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Noms propis que parlen, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/noms-propis-que-parlen-els-aptonims).
adjectiu atributiu adjectiu atributiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adjectiu atributiu, n m
  • es  adjetivo atributivo
  • fr  adjectif attributif
  • en  attributive adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que va unit asindèticament al substantiu al qual es refereix.
adjectiu atributiu adjectiu atributiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu atributiu, n m
  • es  adjetivo atributivo
  • fr  adjectif attributif
  • en  attributive adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que modifica directament el nom sense nexe ni còpula, anteposant-s'hi o posposant-s'hi.

Nota

  • Així, calenta en el sintagma llet calenta. S'oposa a adjectiu predicatiu.
analogia d'atribució analogia d'atribució

<Ciències socials > Filosofia > Teoria del coneixement>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de teoria del coneixement. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 112 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88164-09-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  analogia d'atribució, n f
  • es  analogía de atribución
  • fr  analogie d'attribution
  • en  attributive analogy
  • de  Attributionsanalogie

<Teoria del coneixement>

Definició
Analogia el principi d'unitat de la qual és un concepte considerat comú a diferents éssers per la seva relació amb un primer ésser al qual correspon principalment tal concepte.
aptònim aptònim

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  aptònim, n m
  • es  antropónimo atributivo
  • es  antropónimo evocativo
  • es  aptónimo
  • es  aptrónimo
  • es  caracterónimo
  • es  caractónimo
  • es  nombre parlante
  • fr  aptonyme
  • en  aptonym
  • en  aptronym
  • en  charactonym
  • en  euonym

<Brànding > Brànding verbal > Creació de noms de marca>

Definició
Antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció que porta el nom.

Nota

  • 1. Els personatges de Pilar Prim, de la novel·la de Narcís Oller del mateix títol, i de Justí Tant-se-val, de la novel·la La vida i els fets de Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres, són exemples d'aptònims en la literatura catalana.
  • 2. La denominació anglesa charactonym i les castellanes caractónimo i caracterónimo solen referir-se específicament als aptònims de personatges de ficció.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aptònim, n m
  • es  antropónimo atributivo, n m
  • es  antropónimo evocativo, n m
  • es  aptrónimo, n m
  • es  caracterónimo, n m
  • es  caractónimo, n m
  • es  nombre parlante, n m
  • fr  aptonyme, n m
  • it  attonimo, n m
  • it  attronimo, n m
  • pt  aptônimo, n m
  • pt  aptrônimo, n m
  • en  aptonym, n
  • en  aptronym, n
  • en  charactonym, n
  • en  euonym, n
  • de  sprenchender Name, n m

<Lingüística>

Definició
Antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

Nota

  • 1. Els personatges de Pilar Prim, de la novel·la de Narcís Oller del mateix títol, i de Justí Tant-se-val, de la novel·la La vida i els fets de Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres, són exemples d'aptònims en la literatura catalana.
  • 2. La denominació anglesa charactonym i les castellanes caractónimo i caracterónimo solen referir-se específicament als aptònims de personatges de ficció.
arrogació d'atribucions arrogació d'atribucions

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrogació d'atribucions, n f
  • es  arrogación de atribuciones

<Dret penal>

Definició
Acció d'atribuir-se, sense tenir-hi dret, una facultat, un poder o una qualitat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi penal (CP) del 1995 castiga -com ho feia també el CP del 1973 en els articles 377 i següents- l'arrogació d'atribucions legislatives, o administratives o judicials, que una autoritat o un funcionari o funcionària públic no té (art. 506, 507 i 508, respectivament).
    Cal remarcar un clar enduriment de les penes: ara s'imposen conjuntament, a més de les tradicionals penes privatives de drets -inhabilitacions i suspensions-, penes de presó i penes de multa. L'article 506 del CP del 1995 protegeix la correcta titularitat de l'exercici d'atribucions normatives o legislatives, i procura evitar la intromissió d'altres poders de l'Estat en l'exercici de la funció legislativa o normativa com a atemptat contra el principi de la divisió de poders (secció segona, «De la usurpació d'atribucions», del capítol III, «Dels delictes contra la divisió de poders», del títol XXI, «Delictes contra la Constitució», del llibre II CP del 1995). Però també es protegeixen les competències normatives de les diverses institucions de l'Estat (Govern de l'Estat, governs autonòmics, etc.). L'article 506 estableix que «l'autoritat o el funcionari públic que, mancat d'atribucions per a fer-ho, dicti una disposició general o en suspengui l'execució ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un i tres anys, multa d'entre sis i dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un termini d'entre sis i dotze anys.» Es tracta d'un delicte especial propi -no té correspondència amb un altre delicte comú- que només pot ser comès per una autoritat o un funcionari públic «a efectes penals» (art. 24 CP del 1995).
    Per «disposició general» s'ha d'entendre qualsevol disposició normativa -les lleis- que inclou els reglaments -així ho feia expressament l'article 377 del CP del 1973, predecessor de l'article 506 del CP del 1995-, que es diferencien dels actes administratius singulars o generals, en què els primers no s'exhaureixen en llur mer compliment, sinó que es mantenen i són susceptibles d'una pluralitat indefinida de compliments, mentre que els actes administratius s'exhaureixen en llur mer compliment (la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 6.6.1978, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1978\2306 exclou de l'aplicació d'aquest delicte una resolució que constitueixi un acte administratiu). L'acció típica consisteix a dictar una llei o un reglament, o bé a suspendre'n l'execució.
    Per «suspendre l'execució d'una disposició general» s'entén 'derogar o deixar temporalment o definitivament sense efecte l'aplicació de l'esmentada disposició'. Cal, doncs, dictar una resolució que suspengui expressament o tàcitament una disposició general, sense tenir competència per a fer-ho. Es tracta d'un delicte dolós -és possible el dol eventual-, sense que el CP del 1995 castigui la modalitat imprudent (art. 12 CP del 1995, «les accions o omissions imprudents només s'han de castigar quan expressament ho disposi la Llei»).
    L'article 507 del CP del 1995 prescriu que «el jutge o magistrat que s'arrogui atribucions administratives que no posseeix, o que impedeixi el legítim exercici de la persona que les té, ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any, multa d'entre tres i sis mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un període d'entre un i tres anys», i té el precedent legal en l'article 378.1 del CP del 1973. L'article 507 protegeix la correcta titularitat de l'exercici d'atribucions administratives que no tinguin els jutges o magistrats, i que pertoquin a altres poders (l'executiu o el legislatiu). Cal tenir en compte que les funcions judicials no són únicament jurisdiccionals, sinó també administratives. El precepte, doncs, només castiga el jutge o jutgessa o magistrat o magistrada que exerceix funcions administratives que no li pertoquen.
    L'article 508 afirma que «l'autoritat o el funcionari públic que s'arrogui atribucions judicials o impedeixi executar una resolució dictada per l'autoritat judicial competent ha de ser castigat amb les penes de presó d'entre sis mesos i un any, multa d'entre tres i vuit mesos i suspensió d'ocupació o càrrec públic per un període d'entre un i tres anys». A més, «l'autoritat o el funcionari administratiu o militar que atempti contra la independència dels jutges o dels magistrats, garantida per la Constitució, adreçant-los una instrucció, ordre o intimació relatives a causes o actuacions que estiguin coneixent, ha de ser castigat amb la pena de presó d'entre un i dos anys, multa d'entre quatre i deu mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un període d'entre dos i sis anys». Pel que fa al primer apartat, es castiguen dos comportaments: a) el fet que una autoritat o un funcionari o funcionària públic s'arrogui atribucions judicials a efectes penals «no competents» -en l'àmbit administratiu o legislatiu-, i b) l'atac a la decisió judicial «per les vies de fet», impedint-ne l'execució. En tots dos casos es castiga només la modalitat dolosa. El segon apartat no castiga l'atac directe al poder judicial, mitjançant la usurpació de funcions alienes, sinó per mitjà d'una ingerència indirecta que pugui viciar la presa de decisions de les autoritats judicials competents.
arrogació de funcions arrogació de funcions

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  arrogació de funcions, n f
  • ca  arrogació d'atribucions, n f sin. compl.
  • es  arrogación de atribuciones, n f
  • es  arrogación de funciones, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

arrogació de funcions arrogació de funcions

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arrogació de funcions, n f
  • ca  arrogació d'atribucions, n f sin. compl.
  • es  arrogación de atribuciones, n f
  • es  arrogación de funciones, n f sin. compl.

<Dret administratiu>

atribuït -ïda atribuït -ïda

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  atribuït -ïda, adj
  • es  atribuido -da

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Dit del rendiment, la retenció o els ingressos que s'apliquen a una persona.