Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aula" dins totes les àrees temàtiques

aula aula

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Pati distribuïdor d'una casa micènica o d'una casa grega.
aula aula

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Gran sala d'un castell o d'un palau.
aula aula

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures>

Definició
Conjunt dels palaus imperials romans i dels edificis de la cort.
aula aula

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures domèstiques>

Definició
Gran pati obert d'una casa romana al voltant del qual hi havia els estables.
aula aula

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  aula, n f
  • ca  classe, n f sin. compl.
  • es  aula
  • es  clase
  • fr  classe
  • fr  salle de classe
  • en  classroom

<Educació > Organització i gestió educatives > Aules i equipaments>

Definició
Espai d'un centre educatiu destinat a portar-hi a terme els processos d'ensenyament i aprenentatge entre els professors i els alumnes d'un grup classe.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Gran pati obert al voltant del qual es distribuïen els estables a les cases de la Roma antiga.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aula, n f
  • es  aula
  • en  aula

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Conjunt dels palaus imperials i els edificis de la cort o àulics, durant l'Imperi romà.
aula aula

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aula, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>

Definició
Part anterior del tercer ventricle del cervell, per on es comunica amb els ventricles laterals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salze blanc, n m
  • ca  vimenera, n f sin. compl.
  • ca  vimera, n f sin. compl.
  • ca  vimetera, n f sin. compl.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salits blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze grec, n m alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vim (branca), n m alt. sin.
  • ca  vimeneres, n f pl alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  aula, n f var. ling.
  • ca  mimbrera, n f var. ling.
  • ca  sàlice, n m var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  salita, n f var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salse, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salser blanc, n m var. ling.
  • ca  sàlzer, n m var. ling.
  • ca  sarja, n f var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  saulic, n m var. ling.
  • ca  saura, n f var. ling.
  • ca  sause, n m var. ling.
  • ca  vilma, n f var. ling.
  • ca  vimeguera, n f var. ling.
  • ca  vimequera, n f var. ling.
  • nc  Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

  • 1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
    2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.
salze blanc salze blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  salze blanc, n m
  • ca  vimenera, n f sin. compl.
  • ca  vimera, n f sin. compl.
  • ca  vimetera, n f sin. compl.
  • ca  sàlic, n m alt. sin.
  • ca  salits blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  salze, n m alt. sin.
  • ca  salze grec, n m alt. sin.
  • ca  sarga, n f alt. sin.
  • ca  saule, n m alt. sin.
  • ca  vim (branca), n m alt. sin.
  • ca  vimeneres, n f pl alt. sin.
  • ca  vímet, n m alt. sin.
  • ca  aula, n f var. ling.
  • ca  mimbrera, n f var. ling.
  • ca  sàlice, n m var. ling.
  • ca  salit, n m var. ling.
  • ca  sàlit, n m var. ling.
  • ca  salita, n f var. ling.
  • ca  salsa, n f var. ling.
  • ca  salse, n m var. ling.
  • ca  salser, n m var. ling.
  • ca  salser blanc, n m var. ling.
  • ca  sàlzer, n m var. ling.
  • ca  sarja, n f var. ling.
  • ca  saula, n f var. ling.
  • ca  saulic, n m var. ling.
  • ca  saura, n f var. ling.
  • ca  sause, n m var. ling.
  • ca  vilma, n f var. ling.
  • ca  vimeguera, n f var. ling.
  • ca  vimequera, n f var. ling.
  • nc  Salix alba L.

<Botànica > salicàcies>

Nota

  • 1. La denominació vim fa referència a la rama prima i flexible, apta per a cistelleria.
    2. Sàlice és una variant algueresa provinent de l'italià salice.