Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "aut��ntic" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina 0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina
  • ca  Autèntica locució llatina: aequalia aequalis curantur [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Autèntica locució llatina: auctor regit actum [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Autèntica locució llatina: nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] (EXEMPLE), loc llat
  • ca  Falsa locució llatina: ad libitum [la] (EXEMPLE), adv
  • ca  Falsa locució llatina: ius ad bellum [la] (EXEMPLE), n m

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'una locució llatina està compost únicament per la marca loc llat ('locució llatina').

Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Formalment està constituïda per lèxic llatí i per regles morfològiques i sintàctiques llatines.
(3) Semànticament equival a una oració completa, tant si hi ha verb explícit com si no.
Ex. 1 (verb explícit): auctor regit actum [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'l'autor regeix l'acte']
Ex. 2 (verb implícit): nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'cap pena sense llei, cap crim sense llei']

Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi loc llat no té mai informació afegida.

Es recomana el tractament següent, camp per camp:
(a) Denominació: Lletra rodona; marca de llengua de procedència ([la]) només si la pronúncia difereix de la catalana.
(b) Categoria lèxica: loc llat
(c) Definició: Definició metalingüística, amb la fórmula "Locució llatina que fa referència a...".
(d) Nota: Traducció de la locució, si es creu necessari, amb la fórmula "X significa, literalment, 'traducció'".
Ex.: aequalia aequalis curantur [la] loc llat HOMEOPATIA Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal [...].
Nota: Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.

Falses locucions llatines: No s'atribueix la categoria locució llatina a les denominacions en llengua llatina que poden desenvolupar un paper de part d'oració (nom, adjectiu, etc.). Aquests casos es resolen igual que qualsevol nom, adjectiu, etc.
Ex. 1 (valor de nom): ius ad bellum [la] n m DRET INTERNACIONAL Dret de poder recórrer a la guerra. | [Context: "Aquest altre judici sobre la licitud o no de l'ús de la força ha d'efectuar-se d'acord amb les normes del ius ad bellum contingudes en el dret internacional general." ]
Ex. 2 (valor d'adverbi): ad libitum [la] adv TEATRE Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. | [Context: "Es mourà, alçant-se asseient-se, passejant, ad libitum, de manera que no resulti monòton ni pesat el monòleg."]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica interjecció.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
0 CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació) 0 CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació)
  • ca  Autèntic plural lexicalitzat: raigs X (EXEMPLE), n m pl
  • ca  Autèntic plural lexicalitzat: sabatetes (EXEMPLE), n f pl
  • ca  Autèntic plural lexicalitzat: tisores (EXEMPLE), n f pl
  • ca  Fals plural lexicalitzat: estimulant del tipus amfetamina (EXEMPLE), n m
  • ca  Fals plural lexicalitzat: globus (EXEMPLE), n m

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
Els noms de plural lexicalitzat o plurals lexicalitzats són els noms que només existeixen en una forma plural, és a dir que no poden ser flexionats en singular ni tampoc es poden acompanyar amb adjectius, articles o verbs en singular.
Ex.: raigs X n m pl QUÍMICA Radiació electromagnètica de longitud d'ona compresa entre uns límits aproximadament de 10-3 i 10.000 pm, encara que analíticament s'utilitza només la compresa entre 10 i 2.500 pm.

Sovint els plurals lexicalitzats s'expliquen per la percepció que, en els referents designats, s'hi poden distingir diversos elements que sempre apareixen junts o que són indestriables.
Ex.: tisores (formades per dues fulles), raigs X (no es pot singularitzar un sol raig dintre el feix),

Com que aquesta percepció és subjectiva, pot passar que un terme tingui un plural lexicalitzat en una de les llengües i en les altres no, o que, dintre la mateixa llengua, tingui una denominació que és un plural lexicalitzat i una denominació que no.
Ex: orella de mar n f | sin. compl. sabatetes n f pl ZOOLOGIA Mol·lusc gastròpode, amb un forat a la conquilla per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre.

No s'han de confondre els plurals lexicalitzats amb els casos següents:

(1) Noms amb una mateixa forma en singular i en plural: Es tracta dels noms que tenen la mateixa forma per al singular i per al plural però que poden funcionar amb adjectius, articles i verbs singulars. En realitat, doncs, són noms que tenen una forma singular i una forma plural que són coincidents. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Ex.: globus n m ("el globus vermell", "els globus vermells").

(2) Noms de plural habitual: Es tracta de noms que gairebé sempre es flexionen en plural, però que poden ser flexionats en singular i poden ser acompanyats d'adjectius, articles i verbs en singular. Per tant, no han de rebre cap tractament especial.
Ex.: estimulant del tipus amfetamina n m FARMACOLOGIA

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).
0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund? 0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?
  • en  artificial intelligence (intel·ligència artificial), n
  • en  automatic learning (aprenentatge automàtic), n
  • en  deep learning (aprenentatge profund), n
  • en  machine learning (aprenentatge automàtic), n

<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>

Definició
Tant intel·ligència artificial (nom femení), com aprenentatge automàtic (nom masculí), com aprenentatge profund (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:

- La intel·ligència artificial (sigla IA), amb uns orígens que es remunten a la dècada del 1950, és una branca de la informàtica que es dedica a desenvolupar màquines amb capacitat de simular conductes humanes o d'aproximar-s'hi, com ara el raonament, l'aprenentatge, el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
. L'objectiu que es busca és que l'ordinador pugui percebre el seu entorn lògic i prendre decisions amb una mínima intervenció humana, per maximitzar les seves possibilitats d'èxit en una o més tasques.
. En són aplicacions concretes el reconeixement de veu i d'imatge, la traducció automàtica o la predicció de paraules en la introducció de text en un dispositiu.
. L'equivalent castellà és la inteligencia artificial (sigla IA); el francès, l'intelligence artificielle (sigla IA), i l'anglès, the artificial intelligence (sigla AI).

En canvi, l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund són processos lligats a la intel·ligència artificial:

- L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje automático; els francesos, l'apprentissage automatique i l'apprentissage-machine, i els anglesos, the automatic learning i the machine learning (amb la sigla ML).

- L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje profundo; el francès, l'apprentissage profond, i els anglesos, the deep learning (amb la sigla DL), the deep machine learning i the deep structured learning.

Nota

abeurador automàtic abeurador automàtic

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abeurador automàtic, n m
  • es  bebedero automático
  • fr  abreuvoir automatique
  • it  abbeveratoio automatico
  • en  automatic drinker
  • en  drinking bowl
  • de  Selbsttränke

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Abeurador mecànic que s'omple d'aigua quan la pressió del cap de l'animal fa obrir la tapadora del recipient.
abeurador automàtic abeurador automàtic

<Maquinària agrícola>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  abeurador automàtic, n m
  • es  bebedero automático
  • fr  abreuvoir automatique
  • it  abbeveratoio automatico
  • en  automatic drinker
  • de  Selbsttränke

<Indústria > Indústria mecànica > Maquinària agrícola>

aforament automàtic aforament automàtic

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aforament automàtic, n m
  • es  aforo automático
  • fr  comptage automatique
  • en  automatic traffic count

<Trànsit > Circulació > Informació i previsió>

Definició
Aforament de trànsit per mitjà de sistemes automàtics, utilitzat per a mesurar intensitats de trànsit d'un dia, una setmana o un període més llarg.
ajustament automàtic del text ajustament automàtic del text

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  ajustament automàtic del text
  • en  wrap text automatically

<Localització > Fraseologia>

alimentador mecànic alimentador mecànic

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alimentador mecànic, n m
  • es  alimentador automático
  • es  alimentador mecánico
  • fr  alimentateur mécanique
  • en  automatic feeder
  • en  mechanical feeder
  • de  selbsttätiger Speiser
  • de  Stoker

<Energia elèctrica > Producció > Central tèrmica>

Definició
Dispositiu que serveix per a alimentar per mitjans mecànics el foc d'una caldera de vapor, el qual, de manera continuada, rep el combustible, el transporta al fogar i en descarrega les cendres.
aparcament automàtic aparcament automàtic

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció > Carrosseria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aparcament automàtic, n m
  • es  aparcamiento automático, n m
  • es  autoaparcamiento, n m
  • fr  stationnement automatique, n m
  • en  automatic parking, n

<Transports > Transport per carretera > Components d'automoció > Carrosseria>

Definició
Aparcament que es fa per mitjà d'un dispositiu que efectua les maniobres d'aparcament de manera autònoma i completa amb el conductor present dins del vehicle.
aprenentatge automàtic aprenentatge automàtic

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aprenentatge automàtic, n m
  • es  aprendizaje automático
  • fr  apprentissage automatique
  • en  automatic learning

<Societat > Sectors > Enginyeria>

Definició
Procés pel qual un ordinador adquireix habilitats i modifica el seu comportament tenint en compte les experiències anteriors.