Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "autenticitat" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica locució llatina
- ca Autèntica locució llatina: aequalia aequalis curantur [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Autèntica locució llatina: auctor regit actum [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Autèntica locució llatina: nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] (EXEMPLE), loc llat
- ca Falsa locució llatina: ad libitum [la] (EXEMPLE), adv
- ca Falsa locució llatina: ius ad bellum [la] (EXEMPLE), n m
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
Es tracta d'una categoria no reconeguda habitualment i no gaire productiva. Tot i això, és molt útil en determinats àmbits d'especialitat, ja que dona informació sobre aspectes diversos:
(1) Morfològicament és una categoria invariable.
(2) Formalment està constituïda per lèxic llatí i per regles morfològiques i sintàctiques llatines.
(3) Semànticament equival a una oració completa, tant si hi ha verb explícit com si no.
Ex. 1 (verb explícit): auctor regit actum [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'l'autor regeix l'acte']
Ex. 2 (verb implícit): nulla poena sine lege, nullum crimen sine lege [la] loc llat DRET. ADMINISTRACIÓ [Literalment, 'cap pena sense llei, cap crim sense llei']
Com a conseqüència de la invariabilitat de la forma i de l'equivalència a una oració completa, el codi loc llat no té mai informació afegida.
Es recomana el tractament següent, camp per camp:
(a) Denominació: Lletra rodona; marca de llengua de procedència ([la]) només si la pronúncia difereix de la catalana.
(b) Categoria lèxica: loc llat
(c) Definició: Definició metalingüística, amb la fórmula "Locució llatina que fa referència a...".
(d) Nota: Traducció de la locució, si es creu necessari, amb la fórmula "X significa, literalment, 'traducció'".
Ex.: aequalia aequalis curantur [la] loc llat HOMEOPATIA Locució llatina que fa referència al principi terapèutic propi de la isopatia segons el qual les malalties es guareixen per mitjà de l'administració de l'agent causal [...].
Nota: Aequalia aequalis curantur significa, literalment, 'els iguals es curen amb els iguals'.
Falses locucions llatines: No s'atribueix la categoria locució llatina a les denominacions en llengua llatina que poden desenvolupar un paper de part d'oració (nom, adjectiu, etc.). Aquests casos es resolen igual que qualsevol nom, adjectiu, etc.
Ex. 1 (valor de nom): ius ad bellum [la] n m DRET INTERNACIONAL Dret de poder recórrer a la guerra. | [Context: "Aquest altre judici sobre la licitud o no de l'ús de la força ha d'efectuar-se d'acord amb les normes del ius ad bellum contingudes en el dret internacional general." ]
Ex. 2 (valor d'adverbi): ad libitum [la] adv TEATRE Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. | [Context: "Es mourà, alçant-se asseient-se, passejant, ad libitum, de manera que no resulti monòton ni pesat el monòleg."]
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició, i CRITERI Categoria lèxica interjecció.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
- ca Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
- ca Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
- ca Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
- ca Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).
Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).
Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació (0): Creació
- ca 1.1 Creació per especialització: enllaç (EXEMPLE), n m
- ca 1.2 Creació per metàfora: sostre de vidre (EXEMPLE), n m
- ca 1.3 Creació per habilitació: concursat | concursada (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.4 Creació per conversió: rebuig (EXEMPLE), n f
- ca 1.5 Creació per derivació: autenticació (EXEMPLE], n f
- ca 1.5 Creació per derivació: monopatí (EXEMPLE), n m
- ca 1.6 Creació per composició: aplegapilotes (EXEMPLE), n m, f
- ca 1.6 Creació per composició: mamografia (EXEMPLE), n f
- ca 1.6 Creació per composició: psicomotricitat (EXEMPLE), n f
- ca 1.7 Creació per sintagmació: pagament per visió (EXEMPLE), n m
- ca 2.1Creació per manlleu adaptat: màrqueting (EXEMPLE), n m
- ca 2.2 Creació per manlleu adoptat: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües
La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.
(1) Procediments de creació amb recursos propis
(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')
(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')
(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')
(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')
(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')
(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')
(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')
(2) Procediments de creació per manlleu
Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.
(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting
(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web
Nota
- 1. Per a ampliar la informació sobre la qüestió concreta del tractament dels manlleus, podeu consultar les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteri originals, TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia (pàg. 81-82) i també #terme de la setmana: terra enganxós, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-terra-enganxos).
<Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca adjuvanticitat, n f
<Immunologia>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca afectivitat, n f
- es afectividad, n f
- fr affectivité, n f
- en affectivity, n
- en emotion, n
- de Affektivität, n f
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
Definició
Nota
- L'afectivitat constitueix la vida emocional total d'un individu.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca alternativitat, n f
- es alternatividad, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alternativitat, n f
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca analiticitat, n f
- es analiticidad
- fr analycité
- en analyticity
<Matemàtiques>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca antigenicitat, n f
- es antigenicidad
- fr antigénicité
- en antigenicity
<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Antígens>, <Immunologia > Resposta immunitària>
Definició
<Ciències de la vida > Immunologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca antigenicitat, n f
- es antigenicidad
- fr antigénicité
- en antigenicity
<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Antígens>, <Immunologia > Resposta immunitària>
