Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "autoritat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús d'autoritat, n m
- es abuso de autoridad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús d'autoritat, n m
- es abuso de autoridad, n m
<Dret penal>
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca administració independent, n f
- ca autoritat administrativa independent, n f sin. compl.
- es administración independiente, n f
- es autoridad administrativa independiente, n f
<Dret administratiu > Organització administrativa>
Definició
Nota
- Per exemple, les universitats públiques catalanes o l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca agent de l'autoritat, n m, f
- es agente de la autoridad, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agent de l'autoritat, n m, f
- es agente de la autoridad, n m, f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agent de l'autoritat, n m, f
- es agente de la autoridad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El Codi penal (CP) distingeix entre «autoritat» i «funcionari públic», a efectes penals, en l'article 24, quan abans ho feia en l'article 119 del CP del 1973. Però, a més, en molts tipus penals es fa referència als agents de l'autoritat (articles 118.1.3, § 2; 121, § 1 i 2; 187.1; 188.2; 215.1; 303, § 1; 372, § 1; 380; 412.2; 450.2; 451.3; 514.3; 521; 536; 550; 552.2; 555; 556 i 634 CP). No obstant això, el CP no n'ofereix cap definició o concepte, a diferència de l'article 213, paràgraf tercer, del CP del 1928, que deia: «Es consideraran agents de l'autoritat no només els funcionaris que amb aquest caràcter depenguin de l'estat, la província o el municipi, sinó els d'altres entitats que realitzin o coadjuvin a fins d'aqueixos i els que tinguin a càrrec seu alguna missió general o determinada i en disposició reglamentària o nomenament expedit per l'autoritat competent o el seu delegat s'expressi el caràcter de tal agent.» Cal, doncs, davant aquesta llacuna legal del CP, acudir a la interpretació doctrinal i jurisprudencial: la doctrina penal dominant i la jurisprudència entenen que els agents de l'autoritat són els executors de les decisions de les autoritats competents, tot i que en algunes ocasions han d'adoptar decisions per si mateixos.
Són sempre funcionaris públics a efectes penals, de manera que «les autoritats i els agents de l'autoritat constitueixen dues modalitats específiques de la categoria genèrica de «funcionaris públics», amb el benentès que hi ha funcionaris públics que no són ni autoritat ni agents de l'autoritat».
La doctrina i la jurisprudència tradicionals s'han conformat a considerar agents de l'autoritat els subjectes que són funcionaris públics a efectes penals conformement a una disposició simplement reglamentària, sense exigir una disposició de llei. Així, els vigilants jurats de seguretat tindrien la consideració d'agents de l'autoritat, perquè el Decret del 23 de juliol de 1977 i el Reial decret (RD) 629/1978, del 10 de març (Sentència del Tribunal Suprem [STS] 729/1984, del 8.11.1984; Repertorio de jurisprudencia Aranzadi [RJA] 1984\5456, del 28.12.1988; RJA 1988\10304, del 28.121990, i RJA 1990\9563, del 18.12.1990) els atorga aquesta condició. Però un nou corrent doctrinal i jurisprudencial, cada vegada més i més important, entén que únicament són agents de l'autoritat els subjectes que són funcionaris a efectes penals conformement a una disposició de llei: lleis formals, decrets llei o decrets legislatius). I fins i tot algun autor exigeix que la llei tingui caràcter d'orgànica. D'aquesta manera, els vigilants jurats no tindrien la consideració d'agents de l'autoritat, ja que cap llei no els atorgar aquest caràcter: la Llei 23/1992, de seguretat privada, de l'Estat, no els atorga el caràcter esmentat (STS 1683/1991, del 25.10.1991, ponent: Bacigalupo Zapater; RJA 1992\7382; RJA 1992\4313, del 6.5.1992, i RJA 1992\9605, del 18.11.1992).
L'argument principal rau en la necessitat de respectar el principi de reserva de llei en la matèria penal (art. 25.1 i 81.1 Constitució espanyola [CE]). La jurisprudència del Tribunal Constitucional espanyol ha considerat que aquest principi és compatible amb la tècnica legislativa de les lleis penals en blanc, la qual cosa permet que una disposició penal sigui completada per una norma de diversa jerarquia, que quan sigui reglamentària necessitarà que l'autoritat que l'hagi dictada estigui autoritzada a fer-ho per una llei en sentit formal, perquè la CE ha reservat al Parlament la potestat d'acordar per mitjà de lleis l'autorització a l'Administració d'aquestes mesures. En efecte, si hom considerés agents de l'autoritat els funcionaris públics a efectes penals conformement a una simple norma reglamentària s'ampliaria en perjudici del reu i de manera il·legítima l'àmbit d'allò que és punible, amb infracció del principi de legalitat (el CP, per exemple, protegeix com a subjecte passiu l'agent de l'autoritat en el delicte d'atemptat, desobediència, etc.).
Són agents de l'autoritat tots els membres de les forces i cossos de seguretat en l'exercici de llurs funcions (art. 7.1 Llei orgànica 2/1986, de 13 de març). També els membres del Cos de Mossos d'Esquadra (art. 6 Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat); i el personal de la policia municipal (disposició final tercera Llei reguladora de les bases del règim local, que remet a la Llei de forces i cossos de seguretat de l'Estat). Aquesta Llei fins i tot atorga als membres de les forces i cossos de seguretat la consideració «d'autoritats», per a protegir-los penalment, quan siguin objecte d'un delicte d'atemptat si en la seva execució s'empren armes de foc, explosius o altres mitjans d'agressió de perillositat anàloga que puguin posar en perill greu llur integritat física (art. 7.2. Llei orgànica 2/1986, de 13 de març; també l'article 7 Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat).
Són també agents de l'autoritat els agents judicials, en virtut de l'article 487 de la Llei orgànica del poder judicial. En canvi, no són agents de l'autoritat a efectes penals les persones que acudeixin en auxili de l'autoritat, llurs agents o funcionaris a què fa referència l'article 555 del CP.
<Política / Economia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Autoritat Bancària Europea, n f
- ca ABE, n f sigla
- es Autoridad Bancaria Europea
- es ABE sigla
- fr Autorité bancaire européenne
- fr ABE sigla
- en European Banking Authority
- en EBA sigla
<Política / Economia>
Definició
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca autoritat carismàtica, n f
- es autoridad carismática
- en charismatic authority
<Sociologia>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca autoritat carismàtica, n f
- es autoridad carismática, n f
- fr domination charismatique, n f
- en charismatic authority, n
<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Lideratge i formes d'autoritat>
Definició
Nota
- Segons Max Weber l'autoritat carismàtica és una forma d'autoritat característica de les societats tradicionals.
<Dret internacional > Dret internacional privat>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca autoritat central, n f
- es autoridad central
- fr autorité centrale
- en Central authority
<Dret internacional > Dret internacional privat>
