Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "avinença" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca avilesa
- es avileña
- fr avileña
- en Avilena
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cavineña
- ca cavineño sin. compl.
- ar كابينينيوية
- cy Cavineña
- cy Cavineño sin. compl.
- de Cavineña
- de Kavineño sin. compl.
- en Cavineña
- en Cavineño sin. compl.
- es cavineña
- es cavineño sin. compl.
- eu cavineñera
- eu cavineña sin. compl.
- eu cavineño sin. compl.
- fr cavineña
- fr cavineño sin. compl.
- gl cavineña
- gl cavineño sin. compl.
- gn kavineña
- gn kavineño sin. compl.
- it cavineña
- it cavineño sin. compl.
- ja カビネーニャ語
- ja カビネーニョ語 sin. compl.
- nl Cavineña
- nl Cavineño sin. compl.
- pt cavineña
- pt cavinenho sin. compl.
- pt cavineño sin. compl.
- ru Кавиненья
- ru Кавиненя sin. compl.
- ru Кавиненьо sin. compl.
- sw Cavineña
- sw Cavineño sin. compl.
- tmh Takabininyat
- zh 卡威内尼亚
- zh 卡威内尼欧 sin. compl.
<Tacana > Cavineña>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
Els cavineñes eren tradicionalment exògams, les seves dones només es podien casar amb homes araones i viceversa.
Més del 30% de la població cavineña té l'espanyol com a primera llengua, i el 66% és bilingüe cavineña-espanyol.
<Dret financer i tributari>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca entitat de tinença de valors estrangers, n f
- es entidad de tenencia de valores extranjeros, n f
<Dret financer i tributari>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fer avinent
- es recordar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El va fer avinent que estava sota jurament.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena de privació del dret a tenir i portar armes, n f
- ca pena de privació del dret a la tinença i al portament d'armes, n f sin. compl.
- es pena de privación del derecho a la tenencia y porte de armas
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
La pena de privació del dret a la tinença i el portament d'armes de foc inhabilita la persona condemnada per a l'exercici d'aquest dret pel temps fixat en la sentència (art. 40), que pot tenir una durada genèrica d'entre tres mesos i deu anys (art. 40) i que pot arribar als quinze anys (art. 70.2, paràgraf tercer). Aquesta pena s'imposa imperativament en els articles 142.2 i 152.2 si s'utilitza una arma de foc, i de manera facultativa en l'article 621.5 del CP. Es tracta d'una pena que no té antecedents en la legislació penal espanyola, en la qual també està determinada com a pena greu, menys greu o lleu (art. 33 CP). En aquest cas, cal tenir en compte el Reglament d'armes aprovat pel Reial decret 137/1993, del 29 de gener. La doctrina critica que no s'hagi incorporat aquesta pena en els delictes dolosos d'homicidi i lesions causats per una arma de foc, en el robatori amb violència en què es faci ús d'armes, o en la baralla tumultuària en què també s'utilitzin armes o, fins i tot, en les amenaces, encara que sigui de manera facultativa.
La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena de privació del dret a tenir i portar armes, n f
- ca pena de privació del dret a la tinença i al portament d'armes, n f sin. compl.
- es pena de privación del derecho a tenencia y porte de armas
<Dret penal>
Definició
Nota
-
El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
La pena de privació del dret a la tinença i el portament d'armes de foc inhabilita la persona condemnada per a l'exercici d'aquest dret pel temps fixat en la sentència (art. 40), que pot tenir una durada genèrica d'entre tres mesos i deu anys (art. 40) i que pot arribar als quinze anys (art. 70.2, paràgraf tercer). Aquesta pena s'imposa imperativament en els articles 142.2 i 152.2 si s'utilitza una arma de foc, i de manera facultativa en l'article 621.5 del CP. Es tracta d'una pena que no té antecedents en la legislació penal espanyola, en la qual també està determinada com a pena greu, menys greu o lleu (art. 33 CP). En aquest cas, cal tenir en compte el Reglament d'armes aprovat pel Reial decret 137/1993, del 29 de gener. La doctrina critica que no s'hagi incorporat aquesta pena en els delictes dolosos d'homicidi i lesions causats per una arma de foc, en el robatori amb violència en què es faci ús d'armes, o en la baralla tumultuària en què també s'utilitzin armes o, fins i tot, en les amenaces, encara que sigui de manera facultativa.
La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca període de tinença, n m
- es período de tenencia
- en holding period
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca període de tinença, n m
- es período de tenencia
- en holding period
<Economia i empresa>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2023.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca petxina de pelegrí de l'Atlàntic, n f
- ca vieira, n f
- es aviñeira
- es vieira
- fr coquille Saint Jacques de l'Atlantique
- gl vieira
- it cappasanta atlantica
- it pettine maggiore
- pt vieira
- en great Atlantic scallop
- en king scallop
- de groβe Pilgermuschel
- nc Pecten maximus
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca pinetell, n m
- ca pebràs, n m sin. compl.
- ca pinenc, n m sin. compl.
- ca pinenca, n f sin. compl.
- ca pinetella, n f sin. compl.
- ca pinetenca, n f sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca rovelló, n m sin. compl.
- es níscalo
- es nízcalo
- es seta de pino
- nc Lactarius deliciosus
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. El pinetell creix en pinedes de muntanya.
- 2. La denominació rovelló s'utilitza principalment per a fer referència a un bolet del mateix ordre de color extern més fosc i de làtex també més fosc, que és el més conegut als Països Catalans (Lactarius sanguifluus, Lactarius vinosus i Lactaraius semisanguifluus); a més, també pot fer referència al pinetell d'avet, que és propi de les avetoses (Lactarius salmonicolor).
- 3. Les denominacions pebràs, pinetella i pinetenca també poden referir-se al significat més general de rovelló (Lactarius sanguifluus, Lactarius semisanguifluus i Lactarius vinosus).
