Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "babaia" dins totes les àrees temàtiques

baixada de piemont baixada de piemont

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixada de piemont, n f
  • ca  baixada de peu de mont, n f sin. compl.
  • es  bajada

<Costes > Litoral > D'acumulació>

Definició
Vessant suau, al peu d'un relleu, format per la reunió d'una sèrie de cons al·luvials.
baixada dels halters baixada dels halters

<06 Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  baixada dels halters, n f
  • ca  descens de la barra, n m sin. compl.
  • es  bajada
  • es  descenso de la barra
  • fr  descente de la barre

<Esport > 06 Halterofília>

Definició
Acció segona d'un moviment, consistent a tornar a posar els halters a la tarima després d'haver-los aixecat, un cop rebuda la indicació corresponent dels jutges.
baixador baixador

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixador, n m
  • es  bajada, n f
  • fr  descente, n f
  • fr  pente, n f
  • en  declivity, n

<Enginyeria forestal>

baka baka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baka
  • cod  baka
  • de  Baka
  • de  Babinga sin. compl.
  • de  Bebayaga sin. compl.
  • de  Bibaya sin. compl.
  • en  Baka
  • es  baka
  • eu  baka
  • fr  baka
  • fr  babinga sin. compl.
  • fr  bebayaga sin. compl.
  • fr  bibaya sin. compl.
  • fr  pygmée sin. compl.
  • gl  baka
  • it  baka
  • nl  Baka
  • nl  Babinga sin. compl.
  • nl  Bebayaga sin. compl.
  • nl  Bibaya sin. compl.
  • pt  baka

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun.

La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.

Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.

La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.

A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.

La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balada, n f

<Música>

Definició
Composició vocal sobre textos de balades, amb acompanyament instrumental.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balada, n f

<Música>

Definició
Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balada, n f
  • es  balada

<Literatura>

Definició
Composició poètica de l'antiga poesia lírica provençal, italiana, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balada, n f
  • es  balada, n f

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balada, n f
  • es  balada
  • en  ballad

<Música>

Definició
Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balata, n f
  • ca  balata negra, n f alt. sin.
  • ca  balata vermella, n f alt. sin.
  • nc  Manilkara bidentata (A. DC.) A. Chev.
  • nc  Mimusops balata C.F. Gaertn. sin. compl.

<Botànica > sapotàcies>