Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "babarota" dins totes les àrees temàtiques

gallerbo gallerbo

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

gallerbo gallerbo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallerbo, n m
  • ca  bavós, n m sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa de bassa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa paona, n f sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de cap roig, n f sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra paó, n f sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa amb cresta, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  futarra pao, n f var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  gallèrbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Salaria pavo
  • nc  Blennius erythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius orythrocephalus var. ling.
  • nc  Blennius pavo var. ling.
  • nc  Ichthyocoris pavo var. ling.
  • nc  Lipophrys pavo var. ling.
  • es  baboso
  • es  gallerbo
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  blennie
  • fr  blennie-paon
  • it  bavosa
  • en  peacock blenny

<Peixos > Blènnids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  indri, n m
  • es  indri, n m
  • fr  indri, n m
  • en  babakoto, n
  • en  indri, n
  • de  Indri, n m
  • nc  Indri indri

<Mamífers > Primats > Índrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  indri, n m
  • es  indri, n m
  • fr  indri, n m
  • en  babakoto, n
  • en  indri, n
  • de  Indri, n m
  • nc  Indri indri

<Mamífers > Primats > Índrids>

massalota massalota

<Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  massalota, n f
  • es  mazarota
  • fr  carotte
  • en  sprue

<Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  massalota, n f
  • es  mazarota, n f
  • fr  masselote, n f
  • en  dead head, n
  • en  feeding head, n
  • en  riser, n
  • de  Speisekopf des Blocks, n m
  • de  verlorener Gieβ]kopf, n m
  • de  verlorener Kopf, n m

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nyàmera, n f
  • ca  nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  patata de canya, n f sin. compl.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  pataca, n f alt. sin.
  • ca  pataca de pala, n f alt. sin.
  • ca  patarota, n f alt. sin.
  • ca  patata burba, n f alt. sin.
  • ca  patata de Màlaga, n f alt. sin.
  • ca  patata moruna, n f alt. sin.
  • ca  patata setembrera, n f alt. sin.
  • ca  patates, n f pl alt. sin.
  • ca  patates de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  ramons, n m pl alt. sin.
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  trumfa nyama, n f alt. sin.
  • ca  nyama, n f var. ling.
  • ca  nyàmara, n f var. ling.
  • ca  nyapes, n f pl var. ling.
  • ca  topinambur, n m var. ling.
  • ca  tupinambo, n m var. ling.
  • ca  tupinambur, n m var. ling.
  • nc  Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

nyàmera nyàmera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nyàmera, n f
  • ca  nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  patata de canya, n f sin. compl.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  pataca, n f alt. sin.
  • ca  pataca de pala, n f alt. sin.
  • ca  patarota, n f alt. sin.
  • ca  patata burba, n f alt. sin.
  • ca  patata de Màlaga, n f alt. sin.
  • ca  patata moruna, n f alt. sin.
  • ca  patata setembrera, n f alt. sin.
  • ca  patates, n f pl alt. sin.
  • ca  patates de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  ramons, n m pl alt. sin.
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  trumfa nyama, n f alt. sin.
  • ca  nyama, n f var. ling.
  • ca  nyàmara, n f var. ling.
  • ca  nyapes, n f pl var. ling.
  • ca  topinambur, n m var. ling.
  • ca  tupinambo, n m var. ling.
  • ca  tupinambur, n m var. ling.
  • nc  Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
rosella rosella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.