Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca òliba, n f
ca xibeca, n f sin. compl.
es lechuza común, n f
fr chouette effraie, n f
fr dame blanche, n f
fr effraie des clochers, n f
en barn owl, n
nc Tyto alba

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca albeca, n f
es albura
es sámago

<Construcció>

Definició

En els troncs llenyosos, capa blanquinosa i tendra que es troba immediatament dessota l'escorça, composta per teixits conductors joves i actius.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca albeca, n f
es albura
es alburno
fr aubier
en alburnum
en sapwood

<Fusteria > Materials > Fusta > Elements de la fusta>

Definició

Capa de la fusta dels arbres, de color clar i poc dura, situada immediatament dessota l'escorça.

Nota

L'albeca és la part del tronc que s'ha format més recentment. Els taulons formats per la fusta d'albeca són més porosos i més sensibles a la humitat. La fusta d'albeca té més moviment i es deforma més fàcilment durant el procés d'assecatge. En algunes fustes és gairebé inexistent, mentre que en d'altres forma una part important del tronc.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca albeca, n f
es alborno, n m
es albura, n f
es alburno, n m
fr aubier, n m
en sapwood, n

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca albeca, n f
es albura, n f
fr aubier, n m
en alburnum, n
en sapwood, n
en splintwood, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca albeca, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Capa de cèl·lules vives de la fusta de determinades plantes llenyoses, de color clar, poc dura, situada immediatament per sota de l'escorça.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca albeca, n f
es albura, n f
es alburno, n m
es blancura, n f
fr aubier, n m
en alburnum, n
en sapwood, n
eu egur gaztea, n
eu zurgizen, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca albeca verda dels caducifolis, n f

Definició

Alteració del color de l'albeca dels caducifolis deguda a una infecció de l'arbre produïda per Nectria cinnabarina (Tode) Fr.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfàbrega, n f
ca alfàbega, n f sin. compl.
ca alfabeguera, n f sin. compl.
ca alfabreguera, n f sin. compl.
ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
ca basilicó, n m alt. sin.
ca basilicons, n m pl alt. sin.
ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
ca alfàbaga, n f var. ling.
ca alfàbiga, n f var. ling.
ca alfabiguera, n f var. ling.
ca alfàbrica, n f var. ling.
ca alfàbriga, n f var. ling.
ca alfàdega, n f var. ling.
ca alfalga, n f var. ling.
ca alfràgam, n f var. ling.
ca amfàbega, n f var. ling.
ca amfàbiga, n f var. ling.
ca aufàbega, n f var. ling.
ca aufabeguera, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàbrega, n f var. ling.
ca aufabreguera, n f var. ling.
ca aufàbrica, n f var. ling.
ca aufabuguera, n f var. ling.
ca aufàdega, n f var. ling.
ca aufàdia, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca enfalga, n f var. ling.
ca enflàgam, n f var. ling.
ca fàbega, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfàbrega, n f
ca alfàbega, n f sin. compl.
ca alfabeguera, n f sin. compl.
ca alfabreguera, n f sin. compl.
ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
ca basilicó, n m alt. sin.
ca basilicons, n m pl alt. sin.
ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
ca alfàbaga, n f var. ling.
ca alfàbiga, n f var. ling.
ca alfabiguera, n f var. ling.
ca alfàbrica, n f var. ling.
ca alfàbriga, n f var. ling.
ca alfàdega, n f var. ling.
ca alfalga, n f var. ling.
ca alfràgam, n f var. ling.
ca amfàbega, n f var. ling.
ca amfàbiga, n f var. ling.
ca aufàbega, n f var. ling.
ca aufabeguera, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàbrega, n f var. ling.
ca aufabreguera, n f var. ling.
ca aufàbrica, n f var. ling.
ca aufabuguera, n f var. ling.
ca aufàdega, n f var. ling.
ca aufàdia, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca enfalga, n f var. ling.
ca enflàgam, n f var. ling.
ca fàbega, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "babeca" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició