Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "baboia" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia o cria en bateria?
- es (cria a l'aire lliure) cría campera, n f
- es (cria a terra) cría en suelo, n f
- es (cria ecològica) cría ecológica, n f
- es (cria en gàbia) cría en batería, n f
- es (cria en gàbia) cría en jaula, n f
- fr (cria a l'aire lliure) élevage en plein air, n m
- fr (cria a terra) élevage au sol, n m
- fr (cria ecològica) élevage biologique, n m
- fr (cria en gàbia) élevage en batterie, n m
- fr (cria en gàbia) élevage en cage, n m
- it (cria a l'aire lliure) allevamento all'aperto, n m
- it (cria a terra) allevamento a terra, n m
- it (cria ecològica) allevamento biologico, n m
- it (cria en gàbia) allevamento in batteria, n m
- it (cria en gàbia) allevamento in gabbia, n m
- pt (cria a l'aire lliure) criação animal em pastorícia, n f
- pt (cria a l'aire lliure) criação ao ar livre, n f
- pt (cria a terra) criação no solo, n f
- pt (cria ecològica) criação biológica, n f
- pt (cria ecològica) criação ecológica, n f
- pt (cria en gàbia) criação em gaiola, n f
- pt (cria en gàbia)criação em bateria, n f
- en (cria a l'aire lliure) free range farming, n
- en (cria a l'aire lliure) free range poultry farming, n
- en (cria a terra) barn rearing, n
- en (cria ecològica) organic poultry farming, n
- en (cria en gàbia) battery farming, n
- en (cria en gàbia) battery rearing, n
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ramaderia>
Definició
- La cria a l'aire lliure (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un sistema de cria extensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a l'aire lliure o gallines de pagès) disposen d'un corral a cel descobert on poden accedir durant tot el dia des de la nau on estan allotjades. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a l'aire lliure o ous de pagès.
. L'equivalent castellà és cría campera; el francès, élevage en plein air; l'italià, allevamento all'aperto; els portuguesos, criação animal em pastorícia i criação ao ar livre, i els anglesos, free range farming i free range poultry farming.
- La cria ecològica (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de cria a l'aire lliure en què les gallines (anomenades gallines ecològiques) s'alimenten amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i, a més, en cas de malaltia, reben únicament productes fitoterapèutics, homeopàtics o oligoelements. Els ous d'aquestes gallines són ous ecològics.
. L'equivalent castellà és cría ecológica; el francès, élevage biologique; l'italià, allevamento biologico; els portuguesos, criação biológica i criação ecológica, i l'anglès, organic poultry farming.
- La cria a terra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades gallines criades a terra) estan allotjades sobre un jaç, generalment de palla o d'encenalls, en una nau tancada per on es poden moure amb certa llibertat. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades a terra.
. L'equivalent castellà és cría en suelo; el francès, élevage au sol; l'iltalià, allevamento a terra; el portuguès, criação no solo, i l'anglès, barn rearing.
- La cria en gàbia, o el sinònim complementari cria en bateria (totes dues, formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és un sistema de cria intensiva d'aviram en què les gallines (anomenades galines criades en gàbia o gallines criades en bateria) estan allotjades permanentment en gàbies metàl·liques reixades, segons una disposició en fileres de diversos pisos. Els ous d'aquestes gallines són ous de gallines criades en gàbia o ous de gallines criades en bateria.
. Els equivalents castellans són cría en batería i cría en jaula; els francesos, élevage en batterie i élevage en cage; els italians, allevamento in batteria i allevamento in gabbia; els portuguesos, criação em bateria i criação em gaiola, i els anglesos, battery farming i battery rearing.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són denominacions descriptives i transparents.
(2) Són formes d'ús habitual entre els especialistes.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original,Ordre al galliner, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ordre-al-galliner).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aboiar, v tr
<Pesca>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alosa, n f
- ca aixàvol [mascle], n m sin. compl.
- ca falsa saboga, n f sin. compl.
- ca guerxa, n f sin. compl.
- ca saboga, n f sin. compl.
- ca saboga falsa, n f sin. compl.
- ca aixavo [mascle], n m var. ling.
- nc Alosa agone
- nc Alosa fallax nilotica var. ling.
- es saboga
- es saboga falsa
- fr alose-finte
- it alose
- en shad
- de Alose
<Peixos > Clupeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa sabota, n f
- es alondra sabota
- fr alouette sabota
- en sabota lark
- de Sabotalerche
- nc Calendulauda sabota
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa sabota, n f
- es alondra sabota
- fr alouette sabota
- en sabota lark
- de Sabotalerche
- nc Calendulauda sabota
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amploia, n f
- ca alatxa, n f sin. compl.
- ca amploies, n f pl sin. compl.
- ca anxova, n f sin. compl.
- ca espasí, n m sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca meleta, n f sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca patoia [cria], n f sin. compl.
- ca sardina, n f sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca amplòia, n f var. ling.
- ca amploya, n f var. ling.
- ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
- ca emploa, n f var. ling.
- ca golfás, n m var. ling.
- ca maleta, n f var. ling.
- ca méléta, n f var. ling.
- ca petoia [cria], n f var. ling.
- nc Sprattus sprattus
- nc Meletta phalerica var. ling.
- nc Meletta vulgaris var. ling.
- nc Spratella pumila var. ling.
- nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
- es caramel
- es caramelo
- es espadin
- es espadín
- fr anchois de Norvège
- fr blanquette
- fr harenguet
- fr spat
- fr sprat
- fr sprat-melette
- pt mélétà
- en spat
- en sprat
<Peixos > Clupeids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- alatxa: (BSEHN3) Eivissa
- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca
- alatxa: (DCVB-E) Balears
- alatxa: (RPCE3) Balears
- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València
- amploia: (NPBLANES) Blanes
- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DCVB-E) Tarragona
- meleta: (DELC2) Tarragona
<Transports > Transport marítim>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca ampolleta, n f
- ca rellotge d'arena, n m
- ca ampolleta d'hores, n f sin. compl.
- es ampolleta, n f
- es reloj de arena
- fr sablier
- it clepsamia
- it clessidra a sabbia
- pt ampulheta
- pt relógio de areia
- en hourglass
- en marine sandglass
- en sandglass
- de Sanduhr
<Transports > Transport marítim>
Definició
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca amurat -ada a babord, adj
- es amurado -da a babor
- es amurado -da por babor
- fr bâbord amures
- en port tack
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
