Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Categoria lèxica nom (3): Plurals habituals (tractament)
ca acció de primera (EXEMPLE), n f
ca espagueti (EXEMPLE), n m
ca remei floral de Bach (EXEMPLE), n m

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició

El tractament proposat per als plurals habituals en una fitxa terminològica és el següent:

- Denominació: Es recull la forma singular, encara que sigui molt poc freqüent, i s'hi atribueix una categoria lèxica sense cap referència a la pluralitat.
Ex.: espagueti n m ALIMENTACIÓ

- Definició: Si es considera que el terme és un element d'un conjunt organitzat i finit, sovint amb un nombre fixat d'unitats, es pot fer servir la fórmula inicial "Cadascun de". D'aquesta manera, es dona una pista a l'usuari sobre la utilització plural freqüent d'aquesta denominació.
Ex.: remei floral de Bach n m HOMEOPATIA Cadascun dels trenta-vuit remeis que s'extreuen majoritàriament, en forma d'essència o d'infusió, de flors boscanes de la regió de Gal·les [...].
. Si es considera que el terme no és un element pertanyent a un conjunt com el descrit abans, es fa una definició estàndard, sense cap indicació especial.
Ex.: acció de primera n f MERCATS FINANCERS Acció emesa per una empresa de gran notorietat, reputació i solidesa, la qual actua en sectors econòmics importants i té molta capacitat per a generar beneficis.

- Nota: No es fa cap observació especial sobre l'ús plural habitual de la denominació, perquè es tracta d'una informació subjectiva (en quins casos es posaria aquesta nota?), no hi ha un paral·lelisme en el cas invers (no se sol indicar mai que una forma s'utilitza quasi sempre en singular) i és més una informació d'ús que no pas una informació lingüística.

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (2): Noms masculins i femenins, noms masculins o femenins; CRITERI Categoria lèxica nom (4): plurals lexicalitzats (identificació), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àngel, n m
ca gallina, n f sin. compl.
ca peix elèctric, n m sin. compl.
ca rajada tremolosa, n f sin. compl.
ca torpede, n m sin. compl.
ca tremolenca, n f sin. compl.
ca tremolina, n f sin. compl.
ca tremoló, n m sin. compl.
ca tremoloia, n f sin. compl.
ca tremolosa, n f sin. compl.
ca tremolosa marbrada, n f sin. compl.
ca vaca, n f sin. compl.
ca vaca comuna, n f sin. compl.
ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
ca vaca morena, n f sin. compl.
ca vaca tremoladora, n f sin. compl.
ca vaca tremolera, n f sin. compl.
ca vaca tremolina, n f sin. compl.
ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
ca vaqueta, n f sin. compl.
ca baca tremoladora, n f var. ling.
ca baca tremolina, n f var. ling.
ca peix electrich, n m var. ling.
ca tremolor, n m var. ling.
ca tremuló, n m var. ling.
ca tremuloya, n f var. ling.
nc Torpedo marmorata
nc Narcobatus torpedo var. ling.
nc Torpedo galvanii var. ling.
nc Torpedo marmoratus var. ling.
es tembladera, n f
es tremielga, n f
es tremolina mármol
es trimielga negra
fr torpille marbrée
en marbled electric ray

<Rajades i milanes > Torpedínids>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ènema opac, n m
ca ènema de bari, n m sin. compl.
ca ènema de contrast, n m sin. compl.

Definició

Suspensió de bari que hom administra per via rectal en exploracions radiològiques de les porcions baixes dels budells.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de bacó
es ensalada de beicon
fr salade de bacon
it insalata di pancetta affumicata
en bacon salad
de Salat mit Speck

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida tèbia de bacó
es ensalada templada de beicon
fr salade tiède de bacon
it insalata tiepida di pancetta affumicata
en bacon warm salad
de lauwarmer Salat mit Speck

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ampul·laci -àcia, adj
es ampular, adj
en ampullar, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició

Semblant a una ampolla.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ampul·laci -àcia, adj
ca ampul·lar, adj sin. compl.
es ampular, adj
fr ampullaire, adj
en ampullar, adj

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia>, <Gastroenterologia>

Definició

Relatiu o pertanyent a una ampul·la, especialment a l'ampul·la de Vater.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca ampul·lar, adj
ca ampul·laci -àcia, adj sin. compl.
es ampular, adj
fr ampullaire, adj
en ampullar, adj

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Conceptes generals>, <Dermatologia>

Definició

Semblant a una ampul·la.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca arada de bastidor, n f
es arado de bastidor
fr charrue à bâti
fr charrue à cadre
it aratro a telaio
en frame plough
de Gestellpflug
de Rahmenpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Arada les eines de treball de la qual estan fixades a una cameta en forma de quadre.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bací" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició